Gandia: diferència entre les revisions

La [[cova del Parpalló]] i la [[Cova de les Meravelles de Gandia|cova de les Meravelles]], [[Paleolític|paleolítiques]], mostren les més antigues restes de poblament. També s'ha constatat el pas dels [[cultura ibèrica|ibers]] i dels [[antiga Roma|romans]]. Tot i que la procedència de la ciutat és [[Al-Àndalus|àrab]], no és fins a [[1240]], moment de l'ocupació cristiana del [[castell de Bairén]] per en [[Jaume I]], quan es pot parlar de nucli urbà; l'emmurallament del poble propicià l'agrupament dels diversos nuclis poblats dispersos pel terme. El [[1311]] [[Jaume el Just]] concedí a la vila el privilegi de fer una fira per [[Miquel (arcàngel)|Sant Miquel]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ferrer i Mallol |nom=M. Teresa |títol=Jaume I: commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I |volum=Volum 2 |url=https://books.google.es/books?id=p288DwAAQBAJ&pg=PA599&dq=fira+Cocentaina&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj_r-629aTYAhXL6RQKHZuGAzMQ6AEINTAD#v=onepage&q=fira%20Cocentaina&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=2013 |pàgines=599 |isbn=8499651585}}</ref> i [[1323]] concedí al seu fill, l'infant [[Pere d'Aragó i d'Anjou|Pere de Ribagorça]], el senyoriu de la vila.

 

 

El [[1359]] l'heretà el fill d'aquest, [[Alfons IV de Ribagorça|Alfons Aragó i Foix]], de malnom ''el Vell''; que el [[1399]] rep d'en [[Martí l'Humà]] el títol de [[duc]], amb Gandia com a centre del ducat i hi estableix una cort famosa en l'època. El seu fill [[Alfons V de Ribagorça|Alfons el Jove]] continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indústria, edifica el [[Palau Ducal de Gandia|Palau Ducal]], el [[Monestir de Sant Jeroni de Cotalba]], reforma la col·legiata i continua potenciant la cort que alberga figures literàries com [[Ausiàs March]] (Gandia i [[Beniarjó]] es disputen ser la ciutat de naixement de March), [[Joanot Martorell]] o [[Joan Roís de Corella]]. A la seua mort sense descendència es produí un plet per la successió dels seus territoris, que es va resoldre amb el pas de Gandia a [[Hug de Cardona i Gandia|Hug de Cardona]]. El [[1433]] la rebé l'infant Joan, qui ho va cedir el [[1439]] a son fill, el príncep [[Carles de Viana]]; a la seua mort, el [[1461]], passà a la [[Corona d'Aragó|Corona]]. El [[1485]] el ducat és adquirit per [[Roderic de Borja]] (futur papa Alexandre VI) per al seu fill [[Pere Lluís Borja]], després de satisfer un deute que el rei tenia des del [[1470]] amb la ciutat de [[València]], en el que Gandia actuava com a penyora. A la mort d'aquest li succeeix son germà [[Joan Borja]] qui maridà amb [[Maria Enríquez]] (cosina de [[Ferran el Catòlic]]), d'aquest matrimoni va nàixer Joan de Borja, el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a [[Roma]] l'any [[1497]], i que fou pare de [[Sant Francesc de Borja|Francesc Borja]]. La indústria sucrera es troba al seu apogeu i ocupa mig miler de persones en una dotzena de [[trapig]]s.<ref>[http://www.elsborja.org/rutes_gandia03.php «La Gandia dels Borja»], ''Els Borja,'' web de l'[[Institut Internacional d’Estudis Borgians]] (IIEB) [consulta el 12 de novembre de 2013]</ref> El nou duc emprèn una tasca urbanitzadora -segona muralla- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil [[Renaixement|renaixentista]] [[Itàlia|italià]]. El [[1550]], quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, [[Carles Borja]], el qual contrau matrimoni amb [[Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona|Magdalena Centelles i Folch]], germana i hereva del comte d'[[Oliva (Safor)|Oliva]], i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins a l'endeutament de la noblesa i les [[revolta de les Germanies|Germanies]], que en la [[batalla del Vernisa]], o de Gandia, derrotaren l'exèrcit reialista, saquejaren el palau ducal i atacaren el raval, o moreria.

 

== Edificis d'interés ==

El [[1998]] va remodelar-se tot el centre històric de Gandia amb la conversió en zona de vianants de diversos carrers, la qual cosa va comportar un ritme de vida més tranquil i la possibilitat de fruir d'una manera més agradable el ric patrimoni de la ciutat, del qual cal destacar:

* '''[[Alqueria fortificada Torre dels Pares]]'''

 

== Festes i cultura ==

Sobre qualsevol celebració festiva de les moltes que hi ha al cap de l'any sobresurten les [[falles]], amb més de 115 anys d'història a la ciutat, i la Setmana Santa, datada de mitjans del {{segle|XIX}} i amb molta tradició. Les seues festes en honor a [[Sant Francesc de Borja]], el seu [[sant patró|patró]], són al final de [[setembre]] i principi d'[[octubre]]. En la [[Fira i festes de Gandia|Fira i Festes]] destaca per la seua importància el personatge del [[Tio de la Porra]]

 

 

== Educació ==

Hi tenen representació les dues [[universitat]]s més importants del [[País Valencià]]: la [[Universitat Politècnica de València|Politècnica]], amb l'Escola Politècnica Superior i la de [[Universitat de València|València]] amb la Universitat d'Estiu. També la [[Universidad Nacional de Educación a Distancia|UNED]] hi té seu i des de novembre de [[2008]] Gandia, forma part de la [[Institut Ramon Llull|Fundació Ramon Llull]].<ref>[http://www.saforguia.com/Noticias/tabid/54/titular/GANDIA_SE_INTEGRA_EN_LA_FUNDACI%C3%93_RAMON_LLULL_ANTE_LA_NEGATIVA_DEL_GOBIERNO_VALENCIANO/idnoticia/17322/Default.aspx Gandia s'integra en la Fundació Ramon Llull front la negativa del govern valencià], a saforguia.com {{es}}</ref>