Ésser humà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |miniatura|left -> |miniatura|esquerra
m bot: - catarins, + catarrins,
Línia 37:
L'estudi científic dels orígens dels éssers humans abasta l'[[evolució]] del [[gènere (biologia)|gènere]] ''[[Homo]]'', però també estudia altres [[homínids]] com per exemple l'[[australopitec]]. Tots els éssers humans actuals pertanyen a l'espècie ''Homo sapiens'' i a l'única subespècie existent avui en dia, ''H. s. sapiens''. ''H. s. idaltu'', ('home savi més antic') n'és una altra subespècie coneguda que ja s'ha extingit.<ref>[http://www.anth.ucsb.edu/projects/human/# Human evolution: the fossil evidence in 3D], per Philip L. Walker i Edward H. Hagen, Departament d'Antropologia de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, (consultat el 5 abril 2005. (en anglès)</ref>
 
El primer membre dels [[catarinscatarrins]], l'infraordre al qual pertany ''H. s. sapiens'', existí durant l'[[estatge faunístic]] [[Rupelià]] ([[Oligocè]]), fa 34-28 milions d'anys. Els primers catarins presents al [[registre fòssil]] són el [[propliopitec]] i l'[[egiptopitec]], possibles [[avantpassat comú|avantpassats comuns]] dels [[hominoïdeu]]s (incloent-hi els éssers humans) i els [[cercopitecoïdeu]]s, anomenats vulgarment «micos del Vell Món».<ref name=Cameron2004>{{ref-llibre|autor=David W. Cameron|títol=Hominid adaptations and extinctions||consulta=6 novembre 2011|any=2004|editorial=UNSW Press|isbn=978-0-86840-716-6|pàgina=76 |llengua= anglès}}</ref>
 
El procés de [[bipedisme|bipedització]] té els seus orígens en certs [[primats]] de principis del [[Miocè]], quan es troben les primeres espècies bípedes, com ''[[Oreopithecus bambolii]]''. Tanmateix, l'anatomia dels peus d'aquesta espècie era bastant diferent de la d'altres primats. El [[bipedisme]] era aparentment una característica comuna d'''[[Orrorin]]'' i l'[[ardipitec]].<ref name=Brunet2002>{{ref-publicació|autor=Brunet, M. ''et al''. |títol=A new hominid from the Upper Miocene of Chad, Central Africa |url=http://www.nature.com/nature/journal/v418/n6894/full/nature00879.html |publicació=Nature |volum=418 |exemplar=6894 |pàgines=145–151 |any=2002 |pmid=12110880 |doi=10.1038/nature00879 |llengua= anglès}}</ref> El procés que conduí al bipedisme representava un avantatge evolutiu perquè permetia tenir les mans lliures per fabricar [[Eina (utensili)|eines]] simples, perquè els homínids gasten molta menys [[energia]] caminant a dues potes que a quatre i perquè permet portar objectes durant la marxa i veure-hi més lluny.