Diferència entre revisions de la pàgina «Insurrecció federalista de 1869»

m
bot: - altres coreligionaris també + altres correligionaris també
m (neteja infotaules i altres canvis menors)
m (bot: - altres coreligionaris també + altres correligionaris també)
 
 
==Aixecament a l'Empordà ==
Malgrat el fracàs dels aixecaments de setembre de 1869, a primers d'octubre un grup de 8-10.000 homes s'alçaren en armes a l'[[Empordà]]. L'instigador principal fou [[Francesc Sunyer i Capdevila]], qui va fer una proclama cridant a la revolta republicana el [[3 d'octubre]] a [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]]. Després d'aplegar un bon nombre de seguidors, el [[4 d'octubre]] els concentrà a [[Garriguella]] i va fer tocar a [[sometent]] els pobles locals, malgrat les amenaces provinents del [[castell de Figueres]]. Però, inesperadament i sense informar als altres coreligionariscorreligionaris també alçats, Sunyer llicencià la seva partida a [[La Jonquera]] i travessa la frontera cap a l'exili.
 
Tanmateix, la revolta fou continuada per [[Pere Caimó i Bascós]] i [[Josep Toribi d'Ametller i Isern]], que van organitzar una Junta Revolucionària a [[Besalú]] i disposà de 700 homes que controlaren el territori entre [[Salt]] i [[Olot]]. Nogensmenys, el dia [[11 d'octubre]], mentre intentaven ocupar [[Olot]] van rebre notícies desencoratjadores sobre l'estat de la revolta; [[Girona]] es mantingué fidel a les autoritats i el dia [[6 d'octubre]] [[La Bisbal d'Empordà]] havia caigut en mans de les tropes governamentals i el diputat Pere Caimó havia estat fet presoner després del [[Foc de la Bisbal]]. Ametller decidí aleshores pactar una capitulació que assegurés l'indult als participants de la revolta.
1.123.537

modificacions