Xuetes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de grups humans i altres canvis menors
m bot: - seus coreligionaris davant + seus correligionaris davant
Línia 92:
Complides les penes de presó, gran part dels que persisteixen en la fe jueva, evidenciades les seves pràctiques clandestines, amoïnats per la vigilància inquisitorial i vexats per una societat que els considerava responsables de la crisi econòmica que provocaren les confiscacions, decideixen fugir de l'illa en petits grups de manera escalonada, uns quants se'n sortiren.{{sfn|Braunstein|1976|p=140-142}}
 
Enmig d'aquest procés, un fet anecdòtic precipità una nova onada inquisitorial.<ref>Especialment desenvolupat a Selke, ''Los Chuetas y la Inquisición…'', en extens.</ref> Rafel Cortès, àlies Cap loco, s'havia casat en segones núpcies amb una dona de cognom convers, Miró, però de religió catòlica. Els seus familiars no el felicitaren per les noces i l'acusaven de ''malmesclat.'' Per despit va denunciar alguns dels seus coreligionariscorreligionaris davant la Inquisició de mantenir la fe prohibida. Sospitant que hi havia hagut una delació general s'acordà una fuga en massa. El 7 de març de [[1688]] un gran grup conversos s'embarcà clandestinament en un vaixell anglès amb destí a [[Amsterdam]], però un sobtat temporal n'impedí la sortida i de matinada tornaren a llurs cases. La Inquisició en va ser advertida i tots foren detinguts.{{sfn|Braunstein|1976|p=147-148}}
 
Els processos es perllongaren tres anys, amb un estricte règim d'aïllament que evità qualsevol entesa que, juntament amb una percepció de derrota religiosa per la impossibilitat d'escapar, va debilitar la cohesió del grup. L'any [[1691]] la Inquisició en tres actes de fe, va condemnar vuitanta-vuit persones, d'aquestes 45 foren relaxades, 5 cremades en estàtua, 3 els seus ossos i 37 efectivament ajusticiades, d'aquestes, 3, [[Rafel Valls]], i els germans [[Rafel Benet Tarongí|Rafel Benet]] i [[Caterina Tarongí]] cremats vius. Ho presenciaren trenta mil persones.{{sfn|Braunstein|1976|p=148-162}}