Posidó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 185.38.129.69. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m bot: -Papirs d'Oxirinc +Papirs d'Oxirrinc
Línia 23:
Posidó era un déu municipal important a diverses ciutats: a [[Atenes]] era el segon en importància després d'[[Atena]], mentre que a [[Corint]] i a moltes ciutats de la [[Magna Grècia]] era el déu cap de la [[polis]].
 
En el seu aspecte benigne, Posidó es concebia creant noves illes i oferint mars en calma. Quan s'enfadava o era ignorat, punxava al terra el seu [[trident]] i provocava deus caòtics, terratrèmols, enfonsaments i naufragis. A l'''[[Odissea]]'', la seva rancor envers [[Odisseu]] li féu impedir que tornés a casa seva a [[Ítaca]]. Els mariners oraven a Posidó per tenir un viatge segur, de vegades ofegant cavalls com a sacrifici; d'aquesta manera, segons un papir fragmentari, [[Alexandre el Gran]] s'aturà a la costa grega abans de la [[Batalla d'Issos (333 aC)|Batalla d'Issos]] i recorregué a les oracions, «invocant el déu del mar Posidó, per a la qual cosa ordenà que un carro de quatre cavalls fos llançat a les onades».<ref>[[Papirs d'OxirincOxirrinc]], ''[[Fragmente der griechischen Historiker]]'' 148, 44, col. 2; citat per [[Robin Lane Fox]], ''Alexander the Great'' (1973, reimpr. 1986) p. 168 i nota. Alexandre també invocà altres deïtats marines: [[Tetis (mare d'Aquil·les)|Tetis]], mare d'[[Aquil·les]], [[Nereu]] i les [[nereides]].</ref>
 
Segons [[Pausànias (geògraf)|Pausànias]], Posidó fou, juntament amb [[Gea]] i [[Temis]], una de les divinitats a les quals pertanyia l'[[oracle de Delfos]] abans que l'olímpic [[Apol·lo]] els substituís. Apol·lo i Posidó col·laboraven estretament en molts àmbits: en la colonització, per exemple, Apol·lo Dèlfic donava l'autorització per partir i assentar-se, mentre Posidó tenia cura dels colonitzadors en llur viatge i proporcionava l'aigua purificadora per al sacrifici fundacional. A l'[[Anàbasi]], [[Xenofont]] descriu un grup de soldats espartans el 400-399 aC cantant un [[peà]] a Posidó, una mena d'himne destinat normalment a Apol·lo.