Diferència entre revisions de la pàgina «Any»

12 bytes afegits ,  fa 5 mesos
m
Format
(→‎Història: Errada data mort Shakespeare)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
m (Format)
 
Una de les solucions més antigues donades a l'obtenció d'un any civil sembla que és la del calendari caldeu, a [[Babilònia]], primerament lunar i després lunisolar, de 360 dies repartits en 12 mesos, als quals s'afegia un altre mes de 30 dies cada sis anys i, posteriorment, un altre mes a intervals més grans; els mesos foren dividits en setmanes de 7 dies, seguint les fases de la Lluna. L'origen d'aquest any fou primer l'equinocci de tardor i després el de primavera. Cadascun dels dies de la setmana rebé el nom del Sol, de la Lluna, i dels cinc planetes coneguts en aquella època, noms que evolucionats, han subsistit gairebé en totes les llengües.
[[Fitxer:JudischerKalender-1831 ubt.jpeg|thumbminiatura|left|150px|El "Calendari de la Comunitat jueva alemanya" per l'any 5591 (1831), que incloia "totes les festivitats, dejunis i pregàries, així com les festes dels estats de [[Brandeburg]] i [[Silèsia prussiana|Silèsia]]" - Berlín, 1831]]
El [[calendari hebreu]] també és basat en les llunacions, en aquest l'any és lunar de 354 dies. La diferència amb l'any tròpic fou solucionada, en part, per l'addició d'un mes suplementari; a partir del [[segle III]] i basats en el cicle de Metó: de cada 19 anys se'n consideren dotze de senzills i set d'embolísmics (de tretze mesos).<ref>{{GEC|0165806|calendari hebreu}}</ref>
 
L'[[Calendari xinès|any xinès]] ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos lunars) el que suposa entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un any embolismal (un any amb 13 mesos lunars) d'entre 383 i 385 dies. Com coneixien amb gran exactitud la durada dels cicles lunars i solars, van arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes altres cultures, descobrint el cicle de 19 anys (cicle Metó) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6è, 9è, 11è, 17è i 19è del cicle.<ref>{{GEC|0224601|calendari xinès}}</ref>
 
[[Fitxer:Giulio-cesare-enhanced 1-800x1450.jpg|thumbminiatura|left|100px|Bust de Juli Cèsar]]
A [[Imperi Romà|Roma]], el primer calendari usat fou lunar de 304 dies, agrupats en deu mesos, que aviat es transformà en un any de 355 dies i 12 mesos, el qual tenia un dia més que l'any lunar. A causa de la seva gran diferència amb l'any tròpic obligà a afegir-hi un mes suplementari, any sí any no, de 22 i 23 dies. Malgrat alguns intents, no fou escurçat aquest any més llarg que el tròpic fins a la reforma juliana, decretada per [[Juli Cèsar]] d'acord amb les indicacions de Sosígenes. Per portar-la a terme hom féu que un any, el 45 aC, tingués 445 dies civils; aquest any rebé el nom d'''any de la confusió'' o ''annus confusionis''.<ref name="citar"/> L'[[calendari julià|any Julià]], basat en el [[congrés de Cànope]], estimava que l'any durava 365,25 dies solars, és a dir, 365 dies i 6 hores. Per a corregir aquestes 6 hores de més, cada quatre anys s'introduïa un any de 366 dies solars. A aquest any se'l va anomenar [[any de traspàs]].
 
[[Fitxer:Gregory XIII.jpg|thumbminiatura|100px|left|Gregori XIII]]
El [[calendari gregorià]] és el [[calendari]] establert pel [[papa]] [[Gregori XIII]], a instàncies de [[Ghiraldi]]. És vigent des de [[1582]] i prové del [[calendari julià]], utilitzat des que [[Juli Cèsar]] l'instaurés l'any [[46 aC]].<ref>El calendari julià era bàsicament el [[calendari egipci]], el primer [[calendari solar]] conegut que estableix l'any de 365,25 dies</ref> La reforma del calendari va ser estudiada i realitzada pels matemàtics de la [[Universitat de Salamanca]], que van presentar al Papa la proposta definitiva.<ref>[http://www.revistadelauniversidad.unam.mx/3507/pdfs/82_84.pdf Salamanca, Unamuno y la UNAM]</ref>
Precisament aquell any, el papa ordenà que s'eliminessin 10 [[dia|dies]] del calendari (el [[4 d'octubre]] va ser seguit pel [[15 d'octubre]]), per tal de compensar l'avançament de l'arribada de la [[primavera]] provocada pel fet que el calendari julià, vigent fins aleshores, no compensava correctament la [[precessió dels equinoccis]].
91.509

modificacions