Amerigo Vespucci: diferència entre les revisions

== Biografia ==

=== Florència ===

Va ser el tercer fill de Nastagio Vespucci, un [[notari]] i benestant comerciant florentí, i Lisa di Giovanni Mini.<ref>Wills:35</ref> El seu oncle va ser un frare il·lustrat [[Orde dels predicadors|dominic]], Giorgio Antonio Vespucci, propietari d'una de les principals biblioteques de la ciutat, que va tenir al seu càrrec l'educació del jove.<ref name="Pohl">Pohl:14</ref> Giorgio havia donat la seva col·lecció de llibres a la ciutat l'any 1450, i per la mateixa època havia obert una escola pels fills dels aristòcrates florentins al seu convent de [[Marc (evangelista)|Sant Marc]].<ref>Lester i Foster:58</ref> Allí va formar al jove en les ciències, especialment en els ensenyaments d'[[Aristòtil]] i [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]] sobre [[astronomia]], [[cosmografia]] i [[geografia]]; en la lectura dels clàssics i particularment en el domini de la llengua docta, el [[llatí]] (a la Biblioteca Ricardiana de Florència hi ha un petit [[còdex]] de la seva autoria, titulat ''Dettati da mettere in latino'', escrit en aquesta llengua). Amerigo tenia una predilecció especial per [[Virgili]], [[Dante]] i [[Petrarca]].<ref>Pohl:17-18</ref> Els escrits del viatjant [[Marco Polo]] també van exercir una marcada influència en la curiositat i interès d'Amerigo pels nous horitzons.<ref name="Ober">Ober</ref>

 

La família Vespucci pertanyia al selecte cercle d'amistats dels [[Mèdici]] de [[Florència]], i els seus membres formaven part en general d'una elit culta.<ref name="Pohl"/> Com a prova de la sòlida posició financera del clan, Nastagio va comissionar al famós pintor florentí [[Domenico Ghirlandaio]] un retrat de família que ocuparia una paret d'una església construïda per un altre membre dels Vespucci el 1483. En aquell moment Amerigo tenia 19 anys d'edat.<ref name="Pohl"/>

 

El 1478 l'enèrgica reacció dels Mèdici a la [[Conspiració dels Pazzi]] va precipitar l'enfrontament de Florència amb el papa [[Sixt IV]] i va causar la guerra amb [[Nàpols]]. Atès el desordre regnant, [[Llorenç el Magnífic|Lorenzo il Magnifico]] va decidir enviar un ambaixador permanent a la cort de [[Lluís XI de França|Lluís XI]] a [[París]] a fi d'establir aliances contra l'enemic comú. Va escollir per a això Guidantonio Vespucci, un altre dels oncles il·lustres d'Amerigo. Aquest, que llavors tenia 24 anys, va assistir al seu parent en rol de ''giovane'' (criat i secretari personal).

 

=== Sevilla ===

Amb el temps es guanyà la confiança i admiració dels seus caps, els quals li van assignar una nova missió: a partir de 1489, Vespucci<ref>Als registres de Sevilla figura com Despuche, Espuche, Vespuche i Vespucio. (Arciniegas)</ref> es va exercir com a [[auditor]] i administrador a càrrec d'una [[Banc (empresa)|agència bancària]] dels Médici a Sevilla, els comptes de la qual fins a l'arribada d'aquest havien estat usades de forma poc clara.<ref name="Pohl05">Pohl:29</ref> La [[península Ibèrica]] era en aquesta època un pròsper centre mercantil i assegurava grans oportunitats de negocis.<ref>Pohl:36</ref> La incorporació a Castella del [[regne de Granada]] era imminent: ja havien caigut [[Màlaga]] i [[Còrdova]]; la [[Conqueta de Granada|presa de Granada]] no semblava llunyana. El tron estava sota el comandament de [[Ferran el Catòlic|Ferran II d'Aragó]] i la seva esposa, [[Isabel I de Castella]].<ref>Pohl:34</ref> Seguint instruccions de Pierfrancesco va investigar els antecedents financers d'un altre florentí: [[Juanoto Berardi]], proveïdor d'esclaus, amb qui va formar una societat comercial i es va fer amic. La societat va durar fins a la mort d'aquest últim el desembre de 1495. El negoci estava relacionat amb l'armat i aprovisionament de vaixells, una activitat que havia crescut considerablement al llarg del [[segle XV]], després que es localitzés a la [[Guinea (región)|Guinea]] l'anomenada "Mina d'Or".<ref name="arci" /> La flamant empresa dels italians va participar com a sotscontractista en els preparatius de tots els viatges de [[Cristòfor Colom]] al [[Nou Món]]. Berardi, apoderat del [[Gènova|genovès]], va contribuir al finançament del primer d'ells i pel seu intermedi Vespucci i l'Almirall van entaular una perdurable amistat. Amb l'alça de les expedicions a l'Índia, l'empresa dels florentins es va veure beneficiada fins al punt en el qual va requerir una dedicació gairebé total de Vespucci i les tasques a les ordres de Pierfrancesco van haver de ser assignades a altres.<ref name="arci" />

 

D'aquest fet se n'ha formulat dues interpretacions: o es va tractar d'una mera aventura individual del navegant, o bé va ser una maniobra d'espionatge concertada amb la corona castellana per obtenir informació sobre els coneixements marítims portuguesos (una pràctica comuna en ambdós bàndols).<ref name="arci" />

 

 

En vista d'aquesta decisió, és un fet significatiu que el govern del rei Ferran li hagués ofert encapçalar una expedició composta per tres naus.<ref>Pohl:98</ref> No es coneixen els motius ni detalls del desenvolupament dels esdeveniments, però Vespucci va acabar declinant l'oferta de la corona, arribant a la conclusió que només tenia possibilitats d'èxit si navegava sota bandera portuguesa,<ref>Pohl:99</ref> potser perquè els vaixells lusitans eren més veloços, maniobrables, resistents i confiables que els castellans.<ref name="Pohl06">Pohl:104</ref>

 

=== De nou a Sevilla ===

 

Vespucci va romandre a Portugal fins a finals de 1504 i després va tornar a Sevilla, on residiria fins al final de la seva vida.<ref>Pohl:146</ref>

 

=== El nom del Nou Món ===

 

Des que Vespucci va anunciar la troballa del nou continent, aquest havia rebut diversos noms, l'aplicació del qual i acceptació era generalment regional. Així, els castellans l'anomenaven "Índies" o "La gran Terra del Sud"; els portuguesos, "Vora Creu" o "Terra Santa Creu". Alguns cartògrafs empraven "Terra del Brasil" (que tanmateix al·ludia a una illa imaginària), "Terra de Lloros", "Nova Índia", o simplement "Nou Mon"<ref>Pohl:168</ref>

Van decidir donar a conèixer les noves notícies en forma d'un petit tractat dit ''Cosmographiae Introductio'' acompanyat per una traducció al llatí de la ''Lettera'' sota el títol ''"Quattuor Americi navigationes"'' ("Quatre Viatges d'Amérigo"), i publicar-los en forma de pamflet. El [[25 d'abril]] de [[1507]] van sortir del taller les dues primeres edicions. Al capítol IX del text se suggeria que el nom del Nou Món hauria de ser "Amèrica" (femení per analogia a "Europa", "Àsia" i "L'Àfrica") en honor de qui l'havia reconegut com a tal: ''"ab Americo Inventore (...) quasi Americi terram sive Americam"'' ("D'Amérigo el descobridor (...) com si fos la terra d'Amérigo o América").<ref>No se sap amb certesa quin dels impressors és el creador del nom. El ''Gymnase Vosgien'' ("Gimnàs dels Vosgos") estava integrat per Vautrin Lud, Nicolás Lud, Jean Basin, Mathias Ringmann i Martin Waldseemüller. Els especialistes s'inclinen per Ringmann o per Jean Basin de Sandacourt, el traductor de la ''Novus Mundus'' al llatí. (Arciniegas)</ref>

 

 

Martin Waldseemüller, un destacat [[humanisme|humanista]] [[alemany]] i professor de cartografia que exercia com a dibuixant i corrector de proves del grup, va inscriure el sonor nom en un petit [[Planisferi (astronomia)|planisferi]] que va incloure al pamflet. Allà apareix aplicat a Sud-amèrica (la primera de les tres amèriques en ser anomenada així). A la part superior del mapa, sobre el [[Vell Món]], apareix un retrat de [[Ptolemeu]]; sobre el Nou Món, un de Vespucci.<ref name="Varela">Varela Bueno:19</ref> A més, Waldseemüller va confeccionar una versió per ser projectada en una esfera metàl·lica, que seria regalada al monarca de Lorena.<ref name="arci" />

Aquests i altres detalls van veure la llum quan la investigadora Consuelo Varela Bueno va descobrir la peça testamentària a l'arxiu de Sevilla.<ref name="arci" />

 

 

Vespucci va morir a Sevilla el [[22 de febrer]] de [[1512]].<ref>Wills:1</ref> La seva esposa va rebre una pensió de la Corona mitjançant decret reial del [[28 de març]] de [[1512]], a compte dels serveis donats pel seu espòs com a pilot major. A la mort de María, un decret del [[26 de desembre]] de [[1524]] va atorgar la resta de la pensió a la seva germana Catalina Cerezo, la qual cosa prova que no va deixar fills hereus. El nebot d'Amerigo, Giovanni (fill del seu germà Antonio), es va fer càrrec dels papers, cartes i diaris del seu oncle.<ref>Fernández de Navarrete:308</ref> Fou nomenat el seu successor com a pilot major, compartint el lloc amb Juan Díaz de Solís.<ref>Harrisse:744-745</ref>

 

=== Concepció moderna ===

 

Durant la primera meitat del [[segle XX]] els estudiosos van descobrir una nova evidència que va començar a dissipar el núvol de mites i concepcions errònies que durant segles van enfosquir la imatge de Vespucci. El [[1924]] l'erudit italià [[Alberto Magnaghi]] va estudiar minuciosament els dos documents precitats i els va jutjar com a apòcrifs; segons la seva opinió el primer constitueix una juxtaposició d'esqueles anteriors sumades a diverses alteracions realitzades amb certa habilitat, i el segon una falsificació gairebé total; tanmateix, en la seva concepció, és la correspondència privada a Pierfrancesco la que sí que ofereix evidències autèntiques i invaluables. Magnaghi rebutja llavors l'existència del primer i quart viatge de Vespucci, adduint que existeixen proves sòlides que mai no van ser realitzats. Tanmateix li reconeix el descobriment del Riu de la Plata i de la [[Patagònia]] oriental fins als 50 graus sur.<ref>Magnaghi</ref> L'historiador nord-americà [[Frederick J. Pohl]] va arribar a conclusions similars el [[1944]]. La historiografia de mitjans del segle XX tendeix a donar suport a la tesi d'aquests especialistes.<ref>Sluiter:57-59</ref>

La ''Lettera'' descriu la sorpresa de Vespucci davant del que semblen ser iguanes o petits caimans, animals ja ben coneguts a la península Ibèrica des del primer viatge de Colom:

{{cita|Rostien un cert animal que semblava una serp, llevat que no tenia ales, (sic) i d'aspecte tan lleig que ens meravellàvem molt de la seva deformitat. Vam caminar així per les seves cases o millor cabanes, i vam trobar moltes d'aquestes serps vives que estaven amarrades pels peus i tenien una corda al voltant del musell, que no podien obrir la boca, com es fa als gossos alans perquè no mosseguin; tenien un aspecte tan fer que ningú de nosaltres s'atrevia a tocar-les, pensant que eren verinoses; són de la mida d'un cabrit i de braça i mitja de llargada; tenen els peus llargs i gruixuts i armats de fortes ungles; la pell dura i de diversos colors; el musell i la cara de serp i del nas surt una cresta com una serra, que els passa pel mig del llom fins a la punta de la cua; en conclusió, vam jutjar que eren serps, i verinoses, i se les mengen.<ref name="arci" />}}

Gran part dels historiadors pensa que aquest viatge és una invenció posterior aliena a Vespucci, però que el relat inclou parts verídiques de l'autèntic viatge de 1499 a les ordres d'Alonso de Ojeda. Sobre la seva falsedat, molt probable, existeixen proves addicionals a les subministrades per Pohl: cap a mitjan segle XIX van ser descoberts uns documents del Llibre de Despeses de l'Armada d'Espanya en les quals figura que el 12 de gener de 1496, el tresorer real havia pagat la suma de deu mil morabatís a l'empresa que administrava Vespucci, en concepte d'avançament per l'equipament d'una expedició que va partir el 3 de febrer i que va sotsobrar tres setmanes més tard.<ref>Fernández de Navarrete:322</ref><ref>Germán Arciniegas, que creu que en l'autenticitat d'aquest viatge, intenta refutar aquesta evidència basant-se en una dubtosa interpretació de Harrisse, de la qual conclou que Navarrete hauria alterat l'abast del document referit i que cap dels investigadors posteriors hauria percebut la invenció. (Arciniegas)</ref> El registre escrit sembla demostrar també que entre 1497 i 1498 Vespucci es trobava extremadament ocupat amb els preparatius de la tercera expedició de Colón.<ref name="Ober"/>

 

 

=== Segon viatge (1499-1500) ===

 

El 16 o 18 de maig de [[1499]],<ref>Recordeu que alguns autors afirmaven que va tornar a Espanya a l'octubre de 1499 del supòsit primer viatge, per la qual cosa Vespucci resulta que va partir amb el segon viatge cinc mesos abans d'arribar del primer, cosa impossible.</ref> Vespucci va partir de [[Cadis]] acompanyat per Juan de la Cosa, en una expedició comandada per [[Alonso de Ojeda]]; Vespucci hi viatjava en qualitat d'astrònom i mercader.<ref>Pohl:49</ref> L'acompanyaven noms que es farien famosos en la història de la navegació: Diego Martín Chamorro, Juan Sánchez, José López i Francisco Morales.<ref name="arci" /> L'expedició comptava amb tres o quatre vaixells en total: a Vespucci n'hi van assignar dos i la llibertat de dirigir-se on estimés necessari, amb l'única condició que Ojeda donés el seu permís. Després de partir es van encaminar a les [[Illes Canàries]] i d'allà van navegar durant 24 dies fins a veure terra, recorrent a continuació el marge septentrional de Sud-amèrica.

 

Va avançar fins al [[Cabo de Santo Agostinho]] (també anomenat Consolació), a uns 6º de latitud<ref>Van ser en realitat 8º de latitud Sud el que Américo Vespucci va mesurar per aquest terme. Molt més a prop dels 8 º 20 'de l'actual [http://www.cabo.pe.gov.br/index.asp Cabo de Santo Agostinho].</ref> sud; en aquell punt, va creure hi era a prop d'una ruta cap a Àsia. El juny de 1500, després d'avançar dos graus més, va decidir retornar a Europa perquè la seva tripulació es trobava anímicamente cansada i deteriorada, tot prenent primer la ruta al Carib per la costa: allà va explorar la desembocadura del [[Riu Amazones]].<ref>Arciniegas sosté, en canvi, que només va recórrer la boca del gran riu. (Arciniegas)</ref> Va arribar a la [[Isla Trinidad]], va albirar les desembocadures dels rius [[Esequibo]] i [[Riu Orinoco|Orinoco]] i va explorar aquest últim riu amb algun deteniment. Va travessar el [[Golf de Pària]], va passar per l'[[Illa Margarita]] i després per la que va anomenar "Dels Gegants" (actual [[Curaçao]]), on va intentar raptar una jove per portar-la a Castella com a ''mostra'' i va fracassar a causa de la resistència dels pobladors.<ref>Theodor De Bry en les seves ''Grands Voyages'' inclou un gravat que retrata l'escena.</ref> El nom de [[Veneçuela]] històricament s'ha atribuït a Vespucci, que hauria acompanyat a [[Alonso de Ojeda]] en aquesta expedició de 1499 per la costa nord-occidental del país, avui coneguda com a [[Golf de Veneçuela]]. La tripulació va observar els habitatges aborígens erigits sobre puntals de fusta que sobresortien de l'aigua construïts pels indígenes ''[[añú]]''. Els esmentats habitatges, que portaven el nom de ''[[palafit]]s'', van recordar a Vespucci la ciutat de [[Venècia]] a Itàlia ("Venezia" en italià), cosa que li va inspirar la idea de donar el nom de ''Venezziola'' o ''Venezuela'' (Petita Venècia) a la regió. Durant tot aquest recorregut va prendre anotacions de la [[fauna]] i [[flora]]; va descriure també l'aspecte i els costums dels nadius; a Cubagua va intercanviar galindaines per perles i altres tresors dels aborígens. El mes següent va arribar a l'[[Hispaniola]].

 

Va prosseguir cap a les ''[[Antilles|Lucayas]]'' per capturar [[esclaus]]. Estava encara convençut que navegava per l'extrem oriental d'Àsia, on Ptolemeu creia que existia una [[península]] on s'ubicava el mercat de Catigara. Va buscar llavors l'extrem d'aquesta prolongació de terra, que va anomenar ''"Cap Catigara"''. Creia que passat aquest punt cap al sud s'assolia el gran mar que banyava les costes meridionals asiàtiques.<ref name="Cohen" />

A començaments d'agost van arribar al Brasil, en algun punt entre [[Ceará]] i [[Rio Grande do Norte]].

 

 

Van navegar al llarg de la costa de Sud-amèrica, primer realbirant el Cap de Santo Agustnho ([[28 d'octubre]]); després continuarien anomenant els accidents geogràfics a la usança de l'època, partint del [[santoral]] [[catòlic]]: el cap de San Roque ([[16 d'octubre]]); la [[Badia de Todos os Santos]] (1r de novembre); el riu de Santa Lucía ([[13 de desembre]]); etc. El 1r de gener de 1502 van arribar a la [[Badia de Guanabara]] en [[Rio de Janeiro]].<ref>Varnhagen:93-94</ref>

 

==== El Riu de la Plata ====

 

Si bé no ha estat trobat cap escrit de Vespucci en el qual descrigui sense ambigüitat els territoris orientals del sud d'Amèrica, gran quantitat de prestigiosos investigadors han presentat evidència cartogràfica que tendeix a donar suport a la idea que, efectivament, el navegant va poder haver assolit latituds molt més grans de la qual figuren en els pocs texts supervivents. Hi ha un obstacle addicional en la seva correspondència privada: de sa primera carta a Lorenzo de Pierfrancesco es desprèn que sa ruta va seguir el marge continental; però en la ''Fragmentaria'' diu que es va desviar amb rumb als 32° i es va dirigir cap a l'est, deixant la costa fora de la seva vista. Per això aquells que fins al [[segle XIX]] donaven al navegant alguna credibilitat suposaven que el final de la seva travessia s'havia de situar a l'Àfrica occidental. La interpretació moderna, en canvi, nega l'autenticitat del canvi de direcció i opina que en aquesta última epístola s'evidencia el vestigi d'una manipulació política a fi d'ocultar les seves activitats i descobriments als seus competidors europeus: els portuguesos acostumaven a modificar les relacions de les rutes navilieres i el dibuix dels mapes que podien sortir del regne, i des de [[1504]] el rei [[Manuel I de Portugal|Manuel I]] va prohibir reproduir en la cartografia la ruta de les flotes que es dirigien a [[India|l'Índia]] més enllà del [[Riu Congo]], i va establir mesurades per mantenir un estricte control de la cartografia oficial.<ref>A Lisboa s'havia creat la ''[[Casa da Índia]]'', que tenia entre els seus objectius la de guardar gelosament el secret de les dades referents a la navegació marítima; el càstig per divulgar-era la mort. Jorge de Vasconcellos era el màxim responsable de les cartes de navegació. Una de les funcions del càrrec de pilot major era la de «eliminar de les obres cartogràfiques els descobriments nous que conviniera mantenir secrets, i se li concedia privilegi real exclusiu de proveir cartes autoritzades, fetes d'acord amb el tipus aprovat.» (Arciniegas)</ref><ref>Magnaghi:189</ref>

 

En aquest mapa (i també en el ''Caverio''), entre els pocs noms que Vespucci hi hauria inscrit a l'oest del límit de la jurisdicció portuguesa, apareix una gran [[badia]], [[golf]] o [[estuari]] a 34-35 graus sud (la latitud del Riu de la Plata), amb la llegenda ''"Rio Iordan"'' o ''"Rio iordam"''.

 

Durant els vint-i-cinc anys següents aquest topònim és reemplaçat a tots els altres mapes per la variant "Río Jordán", sempre associada al "Riu de Solís" (és a dir el Riu de la Plata): Castiglione ([[1526]]-[[1527]]), Salviati (1526-1527), Maggiolo ([[1519]] i 1527), Ribero (1527). Als mapes confeccionats per la ''Casa de Contratación'' de Sevilla apareix "iordá" (Martire d'Anghiera, [[1520]]-1526), "Rio Iordã" (Ribero, [[1929]]), "R.Iorà" (Oroncio Fineo, 1531) i "R. Iordã" (Oroncio Fineo, 1536).

En un exhaustiu estudi [[Filologia|filològic]] i cartogràfic sobre el nom Cananor dels mapes europeus del període 1503-1590, Levillier conclou que efectivament Vespucci va arribar almenys fins a la latitud de 45 graus sud. Es tracta de l'últim topònim aplicat pel navegant, el que suggereix que durant la resta del viatge es va allunyar de les costes.<ref name="arci" />

 

 

Com a evidència addicional, tota la cartografia feta anteriorment als viatges de la ''[[Newen Zeitung]]'' (1514), [[Juan Díaz de Solís]] (1515-1516) o [[Fernão de Magalhães]] (1519-1522), sol va poder haver estat confeccionada sobre la base de les dades subministrades per Vespucci. Molts d'aquests mapes mostren l'extrem meridional de Sud-amèrica fins als 50 o 55 graus de latitud sud.<ref name="arci" />

 

De la Lettera, l'única i dubtosa relació de l'al·legat quart viatge d'Amerigo Vespucci, el rei Manuel I de Portugal va preparar una altra expedició sota les ordres de Gonçalo Coelho, la qual cosa va disgustar al florentí, car no compartia els plans de navegació del comandant i el creia presumptuós i tossut.<ref name="Lester">Lester:213</ref> Financiada probablement per [[Fernando de Noronha]],<ref>Levillier (1951):48</ref> la flotilla de sis naus va partir el 10 de maig de 1503 i el seu principal objectiu era descobrir la ubicació de l'illa de Malaca<ref name="Lester"/>

 

Segons continua relatant la Lettera, es van dirigir a Sierra Leone, on van passar un temps explorant al mig de molt males condicions climàtiques. El 10 de juny de 1503, van tocar terra a les Illes de Cap Verd; poc després van emprendre curs cap a la Badia de tots els Sants. Al mig de l'encreuament de l'Atlàntic, es van topar amb el petit arxipèlag de [[Fernando de Noronha]] al que Vespucci va jutjar una "verdadera meravella de la naturalesa". Allà la flota es va dispersar: en la Lettera el supòsit Vespucci afirma que la nau capitana de Coelho, a qui critica constantment, va anar a pic. Els registres documentals de l'època no fan cap menció o referència l'incident. Vespucci va continuar viatge cap al Brasil amb les dues úniques naus de les quals disposava. Va navegar la costa del continent fins a les immediateses del Riu de la Plata i va tornar pel mateixa ruta. Va construir un petit fort, en qui va deixar vint-i-quatre mariners junt amb aliments per a sis mesos, dotze bombardes i altres armes, va carregar les naus amb [[Caesalpinia echinata|pal del brasil]] i, obligat per l'escàs de la seva tripulació i per la falta d'aparells, va tornar a Portugal, fondejant a Lisboa el 18 de juny de 1504.<ref name="Lester"/>