Io (satèl·lit): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Format
Línia 39:
 
== Característiques físiques ==
[[Fitxer:Io highest resolution true color.jpg|thumbminiatura|200 px|left|La major part de la superfície és de colors pastel, puntejada per pics negres, marrons, verds, taronges i vermells al voltant de les zones amb activitat volcànica]]
A diferència de la major part de les llunes del [[sistema solar]], Io podria tenir una composició química semblant a la dels [[planetes terrestres]], principalment compostos de roques de silicats. Dades recents provinents de la [[sonda Galileu|missió Galileu]] indiquen que Io pot tenir un nucli de [[ferro]] amb un radi entorn dels 900 km.
 
Línia 47:
 
== Vulcanisme ==
[[Fitxer:Tvashtar_Catena.jpg|thumbminiatura|240 px|''Tvashtar Catena'', una cadena de cràters volcànics o ''[[catena]]'' fotografiada per la [[sonda Galileu]] a la superfície d'Io ]]
Io és el cos del [[sistema solar]] amb major activitat [[volcà]]nica. Els [[Volcà|volcans]] d'Io, a diferència dels terrestres, expulsen [[diòxid de sofre]]. L'energia necessària per a mantenir esta activitat volcànica prové de la dissipació d'[[força de marea|efectes de marea]] produïts per [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i les altres llunes pròximes, [[Europa (satèl·lit)|Europa]] i [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]], ja que les tres llunes es troben en [[ressonància orbital]]. Algunes de les erupcions d'Io emeten material a més de 300&nbsp;km d'altitud.<ref name="atlas">{{ref-llibre|cognom=Couper|nom=Heather|nom2=Nigel|cognom2=Henbest|títol=Atlas visual del espacio|pàgines=31|lloc=Madrid|editorial=Bruño|any=2000|isbn=84-216-1816-4|edició=2a. ed.}}</ref> La baixa gravetat del satèl·lit permet que part d'aquest material siga permanentment expulsat de la lluna i que es distribuesca en un anell de material que cobreix l'òrbita d'Io. Posteriorment, part d'aquest material pot ser ionitzat i resultar atrapat per l'intens [[camp magnètic]] de Júpiter. Les partícules ionitzades de l'anell orbital d'Io són arrossegades per les [[línia de camp|línies de camp]] fins a l'atmosfera superior de Júpiter, on es pot apreciar el seu impacte amb l'atmosfera en longituds d'ona [[ultraviolat|ultraviolada]] que prenen part en la formació de les [[aurora polar|aurores]] jovianes. La posició d'Io respecte a la [[Terra]] i [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] té també una forta influència en les emissions de ràdio jovianes, que són molt més intenses quan Io és visible.