Magnetosfera: diferència entre les revisions

 

Una '''magnetosfera''' és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu [[camp magnètic]] actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del [[Sol]]. La [[Terra]] està envoltada per una magnetosfera, com també ho estan els planetes [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]]. [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] i la lluna de Júpiter [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]] tenen una magnetosfera massa feble per a poder atrapar plasma. Mart té una magnetosfera de superfície irregular. El terme ''magnetosfera'' també pot descriure les regions dominades per camp magnètics d'objectes estel·lars, per exemple pulsars.

== Història de la física magnetosfèrica ==

-->

 

 

La magnetosfera forma part de l'[[exosfera]], la part més externa i àmplia de l'atmosfera terrestre. Comença a uns 500 [[quilòmetre|km]] d'altura, per sobre de la [[ionosfera]], on les partícules ionitzades de l'atmosfera interaccionen amb major intensitat amb el camp magnètic terrestre. La magnetosfera interacciona amb el vent solar en una regió denominada [[magnetopausa]] que es troba a uns 60.000 km de la Terra en direcció Terra-Sol i a molta major distància en direcció oposada. Per davant de la magnetopausa es troba la superfície de xoc entre el vent solar i el camp magnètic. En aquesta regió el plasma solar es frena ràpidament abans de ser desviat per la resta de la magnetosfera. Les partícules carregades del vent solar són arrossegades pel camp magnètic sobre els pols magnètics donant lloc a la formació d'aurores polars, boreals en l'hemisferi nord i australs en l'hemisferi sud. En el costat no il·luminat les línies de camp es deformen i allarguen arrossegades pel vent solar arribant a una grandària de 300.000 km en direcció oposada al Sol.

# El [[vent solar]] és una efusió ràpida de plasma calent provinent del Sol en totes les direccions. Sobre l'equador solar arriba als 400 km/s; sobre els pols solars quasi el doble. L'efusió és impulsada per la temperatura d'un milió de graus de la [[Corona solar|corona]], fenònem que encara no té una explicació generalment acceptada. La seva composició s'assembla a la del Sol; al voltant del 95% dels ions són protons, al voltant del 4% nucli d'heli, i un 1% de materia més pesant ([[Carboni|C]], [[Nitrogen|N]], [[Oxigen|O]], [[Neó|Ne]], [[Silici|Si]], [[Magnesi|Mg]]...fins a [[Ferro|Fe]]) i prou electrons com per mantenir la neutralitat de la càrrega. A l'òrbita de la Terra la seva densitat típica és 6 ions/cm<SUP>3</SUP> (variable, com ho és la velocitat), i conté un [[camp magnètic interplanetari]] de (normalment) 2–5 nT. Aquest camp magnètic es produeix per l'estirament de les línies de camp magnètic originades al Sol.

 

Efusions de plasma i tempestes magnètiques

Raons físiques fan difícil que el plasma del vent solar amb el seu camp magnètic interplanetari es pugui barrejar amb el plasma terrestre, ja que el seu camp magnètic té una font diferent. Els dos plasmes acaben separats per una frontera, la [[magnetopausa]] i el plasma terrestre queda confinat a una cavitat dins l'efusió de vent solar, la '''magnetosfera'''. L'aillament no és del tot complet gràcies a processos secundaris com la [[reconnexió magnètica]], -sinó seria difícil per al vent solar transmetre molta energia a la magnetosfera-encara que determina la configuració general.