Obre el menú principal

Canvis

m
|thumb|left -> |miniatura|esquerra
=== La Guerra Civil i la industrialització ===
{{Article principal|Guerra Civil dels Estats Units}}
[[Fitxer:Battle of Gettysburg, by Currier and Ives.png|thumbminiatura|leftesquerra|La [[Batalla de Gettysburg]], litògraf de Currier & Ives, ca. 1863]]
Les tensions entre els estats que protegien l'esclavatge —coneguts com els "estats esclaus"— i els estats lliures s'agreujaren amb l'annexió de nous estats a la federació, i la possibilitat de prohibir-hi l'esclavatge. [[Abraham Lincoln]], candidat del [[Partit Republicà dels Estats Units|Partit Republicà]], que s'oposava a l'esclavatge, fou elegit com a president el 1860. Abans de prendre el poder, set estats esclaus declararen llur secessió dels Estats Units i formaren els [[Estats Confederats d'Amèrica]]. Per al govern federal, la secessió era il·legal, i amb la [[Batalla de Fort Sumter]], esclatà la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra Civil]], i quatre estats més s'afegiren a la Confederació. La [[Unió (Guerra Civil dels Estats Units)|Unió]] —els estats que havien romàs en la federació— declarava la llibertat dels esclaus en avançar el seu exèrcit cap al sud. Després de la victòria de la Unió el 1865, tres esmenes a la constitució nord-americana asseguraren la llibertat per gairebé quatre milions d'afroamericans que havien patit l'esclavatge.<ref>{{ref-web |url = http://www2.census.gov/prod2/decennial/documents/1860a-02.pdf|títol = 1860 Census|editor = U.S. Census Bureau|data = 10 de juny de 2006 }} La pàgina set parla d'una població de 3.953.760 esclaus.</ref> La catorzena esmena els declarà ciutadans, i la quinzena esmena els atorgà el dret de vot. La guerra tingué com a resultat indirecte un augment del poder central.<ref>De Rosa, Marshall L. (1997). ''The Politics of Dissolution: The Quest for a National Identity and the American Civil War''. Edison, NJ: Transaction, pàg. 266. {{ISBN|1560003499}}</ref>
[[Fitxer:Ellis island 1902.jpg|thumb|Immigrants arribant a l'[[Ellis Island]], [[Nova York]], 1902]]
 
=== Les Guerres mundials i la Gran Depressió ===
[[Fitxer:Dust Bowl - Dallas, South Dakota 1936.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|Una granja abandonada a [[Dakota del Sud]], 1936 (efectes del "Dust Bowl" o la "Conca de Pols").]]
Quan la [[Primera Guerra Mundial]] començà el 1914, els Estats Units es declararen neutrals. Els americans simpatitzaven amb els britànics i els francesos, tot i que molts ciutadans, la majoria irlandesos i alemanys, s'oposaven a la intervenció nord-americana dins la guerra.<ref>Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). ''The Reader's Companion to American History.'' New York: Houghton Mifflin, pàg. 576. {{ISBN|0395513723}}</ref> El 1917, els Estats Units s'uniren als [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|Aliats]], que aconseguiren la victòria poc després. Refusant involucrar-se en els afers europeus, el [[Senat dels Estats Units]] no ratificà el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]] que establia la [[Lliga de Nacions]]. El país continuà amb una política d'unilateralisme i fins i tot d'aïllament.<ref>McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). ''U.S. History Super Review''. Piscataway, NJ: Research & Education Association, pàg. 418. {{ISBN|0738600709}}</ref> El 1920, el moviment pels drets de les dones aconseguí que s'aprovés la dinovena esmena a la constitució que atorgava el dret al vot a les dones. El govern atorgà la ciutadania als amerindis el 1924.
 
815.820

modificacions