Pere Claver i Sobocano: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Aclarir que el segon cognom de sant Pere Claver era 'Corberó'.
Línia 38:
 
== El seu segon cognom: Corberó, no Sobocano. ==
Encara que sigui un qüestió secundària cal dir que Corberó era el cognom de la seva mare, Anna. Ho consignem per l'interès historiogràfic: durant gairebé 4 segles s'ha pres per bo que el cognom d'ella era Sobocano, però a hores d'ara això és ben insostenible, a saber<ref>{{Ref-web|url=http://pereclaver.jesuites.net/wp-content/uploads/2015/10/Butllet%C3%AD-58-Amics-Sant-Pere-Claver.pdf|títol=Notícies sobre els avantpassats de Sant Pere Claver|consulta=24/08/2019|llengua=català|editor=Associació d'Amics de Sant Pere Claver|data=00/09/2015}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://pereclaver.jesuites.net/wp-content/uploads/2017/09/Butllet%C3%AD-60-Amics-Sant-Pere-Claver.pdf|títol=Notícies sobre els avantpassats de sant Pere Claver (II)|consulta=24/08/2019|llengua=català|editor=Associació d'Amics de Sant Pere Claver|data=00/09/2017}}</ref>:
 
* els primers biografs<ref>FERNÁNDEZ, José SJ. ''Apostólica y penitente vida del V. P. Pedro Claver, de la Compañía de Jesús''. Diego Dormer, Zaragoza 1666.</ref> dedueixen o llegeixen aquest cognom sense donar cap referència. És un cognom extrafet, que ningú més porta. Al mateix llinatge Claver el fan pervindre, per part de l'avi, de la baixa noblesa aragonesa, sense cap referència tampoc. A l'arxiu parroquial s'han trobat uns 500 documents anteriors al sant que fan referència a la seva família, la qual va venir a Verdú el 1378, provinent de Sant Martí de Maldà. No hi apareix en lloc el cognom Sobocano.
* el pareP. Lluís Fiter SJ el 1886 i mn Ramon Berenguer, rector de Verdú, a finals del XIX van identificar clarament el cognom Corberó, però això no s'arribà a difondre més enllà de la vila natal del sant. Es conserva, però, un manuscrit delde segonmn Berenguer, explicant les troballes<ref>Arxiu Històric Comarcal de la Segarra, Verdú, 2.</ref>. Es dona el cas que els dos van replegar la documentació més interessant en un lligall, que es va extraviar.
* Un exemple de la feblesa dels origens familiars atribuïts a Pere Claver és el fet que l'Enciclopèdia Espasa no recull aquest segon cognom ni la història familiar esmentats<ref>{{Ref-llibre|cognom=veu "Pedro Claver"|nom=|títol=Enciclopedia Universal Ilustrada, tomo 42|url=|edició=|llengua=Castellà|data=1920|editorial=Espasa|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>.
* La genealogia familiar que elaborà el P. Roca S.J.SJ cap al 1980, i que es conserva en el museu del santuari del sant a Verdú, recull diversos avantpassats materns, tots ells Corberó.
* Finalment , per esvair qualsevol dubte, ha aparegut el lligall amb els documents que es van recercar a finals del XIX<ref>Es trobà en posar ordre a la rectoria, l'agost de 2018; ni tant sols s'havia localitzat en elaborar el catàleg de l'arxiu el 2002. Es pot consultar ara en l'embolcall anomenat "Documentació antiga i moderna referent a sant Pere Claver".</ref>. El document més significatiu és el dels capítols matrimonials dels pares, que corresponen a un enllaç doble: el 21 de gener de 1558 es casaren a l'hora JuanJoan (viudo) i Pere Claver, pare i fill, amb Caterina i Anna, viuda i filla respectivament de Bartomeu Corberó. Els testaments del pare del sant (1608, 1615 i 1621) corroboren els vincles familiars amb els Corberó sense cap mena de dubte.
 
==Veneració==