Ratpenats: diferència entre les revisions

Tot i la visió estesa dels ratpenats com a animals [[hematofàgia|hematòfags]], en realitat només n'existeixen tres espècies que s'alimentin de [[sang]]. El [[vampir comú]] és la més coneguda d'elles. Xucla la sang de [[bestiar]], [[gos]]sos, [[gripau]]s, [[mamífers]] salvatges, [[tapir]]s, [[guanac]]s i fins i tot [[foques]].{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=24}} Mentrestant, el [[vampir escuat]] s'alimenta de la sang dels ocells. El [[vampir d'ales blanques]], la més rara d'aquestes espècies, també xucla la sang d'ocells i la majoria d'informació que se'n té ha estat obtinguda a partir d'exemplars trobats en [[galliner]]s. Els problemes de salut que poden provocar aquests ratpenats no es deuen a la quantitat de sang extreta, que només és de 15-20 ml,{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=24}} sinó al fet que poden transmetre malalties com ara la [[ràbia (malaltia)|ràbia]].

 

Quan es pon el sol, els vampirs surten en grups d'entre dos i sis animals. Per detectar les preses, utilitzen l'olfacte i l'ecolocalització, però també la forma i la calor de les preses. S'acosten arrossegant-se a la seva presa i determinen la situació de les [[venes]] per mitjà de termosensors situats al nas.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=25}} Després de llepar-ne la superfície per cobrir-la de saliva anticoagulant, agafen un plec de pell i el perforen, utilitzant dos [[ullal]]s capaços de perforar fins i tot [[cuir]]. Aleshores, xuclen la sang utilitzant la llengua com una palleta. Quan xuclen una gran quantitat de sang (a vegades superant el seu propi pes corporal{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=25}}), a vegades són incapaços de remuntar el vol immediatament i s'han de quedar una estona mig endormiscats al costat de la presa. Com que la sang està composta en gran part d'aigua, no nutritiva, els vampirs orinen poc després d'ingerir la sang. Després d'haver eliminat la part aquosa de la sang, el que queda és emmagatzemat en una butxaca gàstrica que ocupa gairebé tota la cavitat abdominal.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=25}}

 

A la [[Xina]], els ratpenats són el [[simbolisme xinès|símbol]] de la [[felicitat]] i el [[profit]]. Això es reflecteix en la paraula [[xinès|xinesa]] ''fu'', que pot significar tant «felicitat» com «ratpenat». Els quiròpters són utilitzats sovint, en grups de cinc (''wu fu''), com a brodat a la roba o com a talismà rodó. Aquests cinc ratpenats representen una llarga vida, riquesa, salut i una mort dolça. A Centreamèrica, s'han trobat representacions d'una divinitat ratpenat dels [[maies]] en columnes de pedra i recipients de terra d'uns 2.000 anys d'antiguitat. Aquesta deïtat tenia cap de ratpenat i ales esteses i també apareix en els pictogrames d'aquest poble. A l'illa africana de [[Illa de Pemba|Pemba]], una criatura mitològica anomenada [[Popobawa]] empipa des de fa molt de temps la població de l'illa.

 

A Europa, els ratpenats han estat vistos de manera predominantment negativa des de l'antiguitat. Així, a les seves ''Metamorfosis'' [[Ovidi]] explica que les filles del rei de Beòcia foren convertides en ratpenats com a càstig, perquè s'havien quedat a treballar al teler i contar-se rondalles [[mitologia|mitològiques]], en lloc de participar en les festivitats en honor de [[Dionís|Bacus]]. La [[Bíblia]] també assigna característiques negatives als ratpenats, incloent-los entre els animals impurs i relacionant-los amb els falsos ídols. El romà Davi Basili escrigué que els ratpenats tenen un parentesc de sang amb el diable.<ref>{{ref-web| url = http://www.ambhhc.org/pages/chauvesouris.html |títol= Les Chauves souris |editor= Société de Protection de la Nature du Piscénois |autor= Jeanine Rodriguez |consulta= 30-05-2010}}</ref>

 

=== Heràldica ===

{{principal|Ratpenat (heràldica)}}

[[Fitxer:Valencia CF logo.png|miniatura|Escut del [[València CF]]]]

[[Fitxer:Coat of Arms of Barcelona - Caironat (19th Century-1931).svg|thumb|140px|Antic [[escut de Barcelona]] (ca. 1800-1931)]]

A l'[[heràldica]] dels [[Països Catalans|territoris de parla catalana]], el ratpenat té una certa rellevància com a símbol. La llegenda diu que fou popularitzat pel rei [[Jaume I el Conqueridor]] i que commemora un ratpenat que evità una desfeta de la [[Corona d'Aragó]] i permeté la [[conquesta de València]].