Armeni: diferència entre les revisions

El Llibre de Lamentacions de [[Gregori de Narek]] ([[951]]-[[1003]]) és un exemple del desenvolupament d'una literatura i estil d'escriptura en armeni mitjà. A més d'elevar l'estil literari de llengua armènia, Gregori de Narek preparà el camí al seus successors per incloure temes seculars en la seva escriptura. El desplaçament temàtic de textos principalment religiosos cap a escrits amb panoràmiques seculars va millorar i enriquir encara més el vocabulari. «Una paraula de saviesa», un poema de [[Hovhannes Sargavak]] dedicat a un [[estornell]], legitima la poesia dedicada a la natura, l'amor i la bellesa femenina. Gradualment, els interessos de la població en general van ser reflectits també en altres obres literàries. Konsdantin Yerzinkatsi i molts altres fins i tot fan el pas inusual de criticar l'establiment eclesiàstic i tractar els problemes socials de la pàtria armènia. No és sorprenent que aquests canvis van alterar la natura de l'estil literari i la sintaxi, però no van constituir canvis radicals dels fonaments de la gramàtica o la morfologia de la llengua.

 

 

El [[Tractat de Turkmantxai]] de [[1828]] va dividir un cop més la pàtria armènia. Aquesta vegada, dos terços de l'Armènia històrica van caure sota el control otomà, mentre que la resta de territoris es van dividir entre els imperis rus i persa. La relació antagònica entre els imperis rus i otomà va portar a la creació a dos entorns separats i diferents sota el qual els armenis vivien i patien. A mitjan [[segle XIX]], es van constituir dues concentracions de comunitats armènies.