Obre el menú principal

Canvis

m
|thumb|left -> |miniatura|esquerra
 
=== Edat mitjana ===
[[Fitxer:Christus saint eloi orfèvre.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|''[[Sant Eloi al seu taller]]'' (c. 1449), [[Petrus Christus]], [[Metropolitan Museum of Art|MET]].]]
A partir de 1300, començant per [[Giotto di Bondone|Giotto]] i els seus seguidors, les natures mortes van reviure a les pintures de tema religiós en forma d'objectes de la vida quotidiana que acompanyaven les figures protagonistes.<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.25</ref> Aquest tipus de representació pictòrica va ser considerat menor fins al [[Renaixement]], motiu pel qual apareixia en general subordinat a [[jerarquia de gèneres|altres gèneres]], com la [[pintura d'història]], la [[pintura religiosa]] o els [[retrat]]s, comportant sovint un significat [[religiós]] o [[al·legoria|al·legòric]]. Això era particularment patent a l'obra dels artistes del nord d'Europa, l'atracció dels quals pel [[simbolisme]] i el [[realisme]] òptic molt detallat, els va portar a prodigar gran atenció en el missatge general de les seves [[pintura|pintures]].<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.27</ref>
 
 
=== Renaixement ===
[[Fitxer:Jacopo de' Barbari 001.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|''Perdiu, guants i un caragol de ballesta'' (1504), [[Jacopo de'Barbari]], [[Alte Pinakothek]].]]
Entre els primers d'alliberar-se del significat religiós de la natura morta, hi ha [[Leonardo da Vinci]], qui va crear estudis a l'[[aquarel·la]] de fruites (prop de 1495) com a part del seu incansable examen de la natura, i [[Albert Dürer]], qui també va fer [[dibuix]]os detallats de la [[flora]] i la [[fauna]].<ref>[[#Panofsky|Panofsky 1982]]: pp.62-63</ref>
 
 
=== Segle XVII ===
[[Fitxer:Canestra di frutta (Caravaggio).jpg|thumbminiatura|leftesquerra|''Cistell amb fruites'' de [[Caravaggio]]]]
Encara que la pintura de natura morta italiana estava guanyant en popularitat, va romandre històricament menys respectada que la pintura de «gran estil» de temes històrics, religiosos i mítics. Destacats acadèmics de començaments del segle XVII com [[Andrea Sacchi]], creien que la [[pintura de gènere]] i la natura morta no posseïen la ''gravitas'' («majestuositat») que fa que la pintura sigui considerada art major. D'altra banda, reeixits artistes de natura morta italians van trobar ampli [[mecenes|mecenatge]] en el seu temps.<ref>[[#Spike|Spike 1991]]: pp.124-125</ref> Encara més, les pintores, que eren poques, normalment escollien o es veien restringides a pintar temes com la natura morta, com succeïa, per exemple amb [[Fede Galizia]]. Molt poques fonts contemporànies esmenten les natures mortes de la pintora; tanmateix, ara com ara, de les seves obres catalogades se'n troben quaranta-quatre que corresponen aquest gènere.<ref>[[#Segal|Segal 1998]]: pp.164-171</ref>
[[Fitxer:Rembrandt - Tote Pfauen.jpg|thumb|''Noia amb paons morts'' de [[Rembrandt]]]]
Molts artistes italians destacats en altres gèneres també van produir alguns quadres de natures mortes. En particular, [[Caravaggio]] (1573-1610) va ser un dels primers artistes que va representar natures mortes amb consciència d'obra pictòrica. Va aplicar la seva influent forma de naturalisme a la natura morta. El seu ''Cistell amb fruites'' (c. 1595-1600) és un dels primers exemples de natura morta pura, presentada amb precisió i situat a l'altura de l'ull de l'espectador.<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.82</ref> Encara que no obertament simbòlica, aquesta pintura era propietat del cardenal Federico Borromeo i va poder haver estat apreciada tant per raons estètiques com religioses. Quan [[Jan Brueghel el Vell]] va pintar el seu ''Gran buquet milanès'' (1606), també per al mateix cardenal, va assenyalar que la pintura era «''fatta tutti del natturel''» –feta sencera del natural– i va augmentar el seu preu per l'esforç extra.<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.84</ref> Eren aquestes pintures unes més a la [[col·lecció]] del cardenal, juntament amb la seva també àmplia col·lecció de curiositats. Entre altres pintures, ''La cuinera'', de [[Bernardo Strozzi]], és una «escena de cuina» a la manera holandesa, que és d'un costat un detallat [[retrat]] d'una cuinera, i d'altra banda, la representació dels ocells de caça que està preparant.<ref>[[#Zuffi|Zuffi 1999]]: p.96</ref> En una manera semblant, una de les escasses natures mortes de [[Rembrandt]], ''Noia amb paons morts'' combina d'igual manera un simpàtic retrat femení amb imatges d'ocells de caça.<ref>[[#Zuffi|Zuffi 1999]]: p.175</ref>
[[Fitxer:Willem Claesz. Heda - Still-Life - WGA11246.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|''Natura morta'' de [[Willem Heda]]]]
[[Fitxer:Pieter Claesz, Nature morte au crabe.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|''Natura morta amb cranc'' de [[Pieter Claesz]]]]
Aquest gènere va ser molt conreat a la pintura neerlandesa del segle XVII, com pot veure's, per exemple, a la ''Natura morta'' de [[Willem Heda]] (1637). Les obres d'aquest artista són típicament neerlandeses, amb molt pocs elements ordenats de manera simple: restes d'un pastís, un got de vi mig buit, fruites a mig pelar, gerres d'estany o de vidre, peladures de llimona, avellanes. No acostumen a ser taules repletes de menjar, abundants, sinó més aviat presenten restes de menjars frugals, que inviten a reflexionar sobre la fugacitat dels plaers humans. A [[Pieter Claesz]], que també va treballar a Haarlem, sovint se'l confon amb Heda, ja que ambdós pintaven amb una paleta de colors tènues, gairebé monocromàtica, i van fer del subtil tractament de la llum el seu principal mitjà d'expressió. Sovint, les natures mortes de Claesz suggereixen un propòsit al·legòric, amb calaveres que serveixen com a recordatori de la naturalesa mortal de l'home.
 
 
=== Segle d'or espanyol ===
[[Fitxer:Zurbaran - Bodegon.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|''Natura morta d'atuells'' de [[Zurbarán]]]]
[[Fitxer:Still Life with Game Fowl,Vegetables and Fruits, Prado, Museum,Madrid,1602,HernaniCollection.jpg|thumb|''Natura morta de caça, hortalisses i fruites'' de [[Juan Sánchez Cotán]]]]
[[Fitxer:Antonio de Pereda y Salgado - The Knight's Dream (detail) - WGA17165.jpg|thumb|''El somni del cavaller'', detall, [[Antonio de Pereda]].]]
 
=== Segle XIX ===
[[Fitxer:Pavo muerto (Goya).jpg|thumbminiatura|leftesquerra|''Natura morta amb gall dindi mort'' de [[Francisco Goya]]]]
Amb el sorgiment de les acadèmies europees, molt especialment de l'[[Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France]] que va tenir un paper central a l'anomenat [[art acadèmic]], la natura morta va començar a decaure. Les acadèmies van establir de nou una jerarquia dels gèneres –o «jerarquia del tema tractat»–, que considerava que el mèrit artístic d'una pintura radicava davant de tot en el seu tema. Segons aquest sistema, la categoria més alta de pintura era la denominada [[pintura d'història]], aquella que representava temes històrics, al·legòrics, mitològics o religiosos, i la natura morta quedava relegada al rang més inferior del reconeixement artístic.
 
Goya va realitzar dotze natures mortes, segons recull l'inventari de la partició dels seus béns a la mort de la seva esposa, el 1812. Es desvincula de la tradició espanyola empresa per Juan Sánchez Cotán i el màxim representant en el segle XVIII [[Luis Meléndez]]. Tots ells havien presentat un bodegó transcendent, que mostrava l'essència dels objectes no tocats pel temps, tal com serien en un estat ideal. Goya dedica la seva atenció, en canvi, a reflectir el pas del temps, la degradació i la mort. Els seus galls dindi es mostren inerts, els ulls del cap de xai estan vidrats. El que interessa a Goya és dibuixar la petjada del temps en la naturalesa, el pas de les circumstàncies pels objectes, allunyats tant del misticisme com de la simbologia i «convertir-los en unes metàfores de la crueltat».<ref>[[#Mena|Mena Marqués 2007]]: p.184</ref>
 
[[Fitxer:Vincent Willem van Gogh 128.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|''Gerro amb dotze gira-sols'' de [[Vincent van Gogh]]]]
Encara que van continuar el model de les natures mortes de [[Jean Siméon Chardin]], les pintures d'aquest gènere d'[[Édouard Manet]] són fortament tonals, apuntant a l'impressionisme, als seus últims anys va pintar sobretot fruites i flors en petit format. El pintor havia comentat al seu marxant que li hauria agradat ser «el sant Francesc de la natura morta».<ref>{{ref-llibre|cognom=Hagen|nom=Rose-Marie|cognom2=Hagen|nom2=Rainer|títol=Los secretos de las obras de arte: tomo I| any=2003 |editorial=Taschen |lloc=Colònia |llengua=castellà |pàgines=p.450|isbn= 38-228-2101-2}}</ref> [[Henri Fantin-Latour]], fent servir una tècnica més tradicional, va ser famós per les seves pintures de flors, vivint gairebé exclusivament d'encàrrecs d'aquest tipus per a col·leccionistes.<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.299</ref>
 
 
=== Segle XX ===
[[Fitxer:Gauguin - Nature morte avec des tournesols.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|''Natura morta amb gira-sols'' de [[Paul Gauguin]]]]
Les primeres quatre dècades del segle XX van formar un període excepcional de revolució artística. Els moviments d'[[avantguarda]] van evolucionar amb rapidesa i es van superposar a la seva marxa cap a l'[[abstracte|abstracció]] total, allò no figuratiu. La natura morta, així com d'altres gèneres, van continuar evolucionant fins cap a mitjans de segle, quan l'abstracció total, exemplificada per la pintura de degoteig de [[Jackson Pollock]], van eliminar tot element recognoscible. El segle va començar amb diverses tendències, de vegades marcadament contradictòries, dominat el panorama artístic.
 
 
En adaptar els plans i eixos de Cézanne, els cubistes van atenuar la paleta de color dels fauvistes i es van centrar a construir objectes en formes i plans solament geomètrics. Entre 1910 i 1920, els artistes cubistes com [[Pablo Picasso]], [[Georges Braque]] i [[Juan Gris]] van pintar moltes composicions de natura morta, incloent-hi, de vegades, instruments musicals, i crearen les primeres obres de [[collage]] cubista, com a l'obra oval de Picasso ''Natura morta amb cadira de vimet'' (1912). En aquestes obres, els objectes de la natura morta se superposen i entremesclen mantenint algunes formes bidimensionals recognoscibles, perden la textura superficial individual i es fonen amb el fons del quadre, assolint obres gairebé oposades a aquelles de la natura morta tradicional.<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.338</ref>
[[Fitxer:Gris, Nature morte ( Musée d'art moderne et contemporain de Strasbourg ).JPG|thumbminiatura|leftesquerra|''Natura morta'' de [[Juan Gris]]]]
[[Fernand Léger]] va introduir a la natura morta l'ús abundant d'espai en blanc i formes geomètriques que se superposen, definides amb claredat, acolorides, per produir un efecte més mecànic.<ref>[[#Piper|Piper 1986]]: p.643</ref> [[Marcel Duchamp]] i d'altres membres del [[dadaisme| moviment dadà]], van marxar en una direcció radicalment diferent, i crearen escultures de natura morta en tres dimensions. A fi de restaurar algun significat [[simbolisme|simbòlic]] a la natura morta, els [[futurisme|futuristes]] i els [[surrealisme|surrealistes]] van col·locar objectes de natura morta recognoscibles en els seus paisatges onírics. A les pintures d'aquest gènere de [[Joan Miró]], els objectes apareixen lleugers i flotant en un espai bidimensional lleugerament suggerit i, fins i tot, les muntanyes es dibuixen com simples línies, com a ''[[Natura morta del sabatot]]''.<ref name="Ebert311"/> [[Salvador Dalí]] va realitzar diverses natures mortes com ''La panera de pa (1945)'' al [[Teatre-Museu Dalí]] de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], amb clara referència a les natures mortes espanyoles del segle XVII, a més a més de la gran simbologia que sempre va donar el pintor a la representació del pa.<ref> {{ref-llibre|cognom=Rebull|nom=Melania|títol= Dalí 1904-1989 |editorial=Globus |lloc=Madrid |isbn= 84-88424-07-8|pàgines=p.62|llengua=castellà}}</ref>
 
 
=== Altres tipologies ===
[[Fitxer:Cornelis Norbertus Gysbrechts - Quodlibet.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|''Quoidlibet'' de [[Cornelis Norbertus Gysbrechts]]]]
[[Fitxer:Lubin Baugin 002.jpg|thumb|''Els cinc sentits'', [[Lubin Baugin]], [[Museu del Louvre]].]]
[[Fitxer:Giuseppe Arcimboldo, Reversible Head with Basket of Fruit, c. 1590, oil on panel.jpg|thumb|''Cap reversible a cistella de fruites'', d'[[Arcimboldo]]]]
666.836

modificacions