Palau Reial Major: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|250px -> |miniatura
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra
Línia 19:
Cap a 1401 es té constància del projecte del rei [[Martí l'Humà]] per construir un nou Palau Reial a tocar de la Rambla, però no es va arribar a portar a terme i el rei va donar la pedra per a la construcció de l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Hospital de la Santa Creu.]]<ref>L'àrea de la Santa Creu de Barcelona, centre sanitari de Barcelona durant cinc-cents anys</ref>
 
Als anys [[1461]] i [[1472]] va servir de capella ardent per a [[Carles de Viana]] i per al seu pare [[Joan el Gran|Joan II]].[[Fitxer:Escales del Palau Reial.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|250px|Escales del Palau Reial Major, amb l'entrada al Saló del Tinell a l'esquerra i la porta de la capella de Santa Àgata a la dreta]]
A les escales d'entrada del Palau Reial Major, el [[7 de desembre]] de [[1492]], va patir un intent d'assassinat el rei [[Ferran el Catòlic]], per part de [[Joan de Canyamars|Joan Canyamars]]:{{cita|Joan Canyamars, pagès, bar<ref> Segons l'Alcover-Moll, ''bar'' indica que ha faltat a la promesa de fidelitat.</ref> e traïdor malvat, amb ànimo diabòlic, passat migjorn quasi un quart d'hora, eixint la Majestat del Senyor Rei del seu palau qui és en la plaça del Rei, en la sala del qual palau havia tenguda audiència, e essent davant la porta de l'església de dit Palau, donà a la dita majestat un colp en lo coll amb una espasa, del qual isqué sang.<ref> ''Manual de Novells Ardits'' (Dietari de l'Antic Consell Barceloní), vol III.</ref> |}}
 
Línia 35:
 
El canvi dels dominis dels comtes barcelonins, que havien passat a governar una corona per terres [[regne d'Aragó|aragoneses]] i [[regne de Sicília|sicilianes]], va fer que comencessin les reformes: al segle XIII es van realitzar pintures [[mural]]s representant l'exèrcit català, actualment al [[Museu d'Història de la Ciutat]], i la construcció d'un nou cos a la part sud-oest del pati, amb planta baixa i arcades, i el pis principal de doble altura, amb finestrals triforats i amb [[llinda]] d'[[Arc (arquitectura)|arcs]] (en l'actualitat, totalment reconstruïts).
[[fitxer:Salo Tinell 20120309 14.JPG|thumbminiatura|leftesquerra|Interior del Saló del Tinell, sostingut per [[arc de diafragma|arcs de diafragma]]]]
El Saló del Tinell consta de planta rectangular, de 34 metres de llargària per 17 d'amplària i 12 d'alçada, coberta amb un sostre pla amb bigues de fusta que descansen sobre sis [[arc de mig punt|arcs de mig punt]] de pedra amb perfil de [[motllura]] sobre unes [[columna|columnes]] adossades amb [[capitell]]s i de més de 16 metres de llum.
 
Línia 49:
[[Fitxer:Exterior Palau del Lloctinent.jpg|thumb|Palau del Lloctinent, façana del carrer dels Comtes]]
Es va construir el [[Palau del Lloctinent]], encarregat per la Generalitat al mestre d'obres Antoni Carbonell, entre els anys [[1549]] i [[1557]]. De planta rectangular, amb quatre plantes més els baixos, d'estil gòtic tardà amb elements [[renaixement|renaixentistes]] i un gran pati central, a la planta baixa té quatre grans arcs carpanells sobre pilars que sostenen una galeria de tipus toscà amb arcs de mig punt; l'escala cap al pis superior està disposada com als palaus italians.
[[Fitxer:Palau Reial Major, mirador del Rei Martí.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|Mirador del Rei Martí]]
Es va aixecar també el Mirador del Rei Martí, torre rectangular de cinc pisos d'altura, l'any [[1555]]; a cada pis hi ha una galeria d'arcs de mig punt amb set finestres.<ref> L'origen de aquestes torres era amb finalitats de defensa, com a talaia, i també per simple ostentació. De l'època medieval, el més semblant al de la plaça del Rei és la torre Vittoria a [[Como (ciutat d'Itàlia)|Como]] o les torres de la població toscana de [[San Gimignano]].</ref>