Cúmbria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de geografia política i altres canvis menors
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra
Línia 6:
 
== Territori ==
[[Fitxer:Rainbow over patterdale.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|300px|El districte dels Llacs]]
Amb l'excepció de la costa, gairebé tot el comtat és [[muntanya|muntanyós]], amb una sèrie de petits rius (el més important el [[riu Eden]]) i la col·lecció més nombrosa de llacs del país. La [[muralla d'Hadrià|muralla d'Adrià]] recorre tot el nord del comtat fins a la badia de Carlisle. Ofereix algunes de les restes romanes més significants del Regne Unit, i una sèrie de fortificacions romanes que constitueix el patrimoni històric de més valor de tot el comtat. Altres elements de patrimoni arquitectònic són el [[castell de Carlisle]] i l'estil autòcton de cases, molt paregut a l'escocès, és a dir, blanques amb l'ampit de les finestres i la porta en negre.
 
Línia 12:
 
== Història ==
[[Fitxer:Coniston.JPG|thumbminiatura|leftesquerra|Coniston, un poble típic de Cúmbria]]
 
Cúmbria es creà amb la fusió dels antics comtats de [[Cumberland]], [[Westmorland]] i parts del [[Lancashire]] el 1974. Cal remuntar-se a l'època preromana per trobar un territori equivalent. Aquest fou l'antic regne [[celtes|celta]] de ''Rheged'', que passà a formar part dels regnes sotmesos als romans. Després, vingueren múltiples atacs, invasions i, finalment, colonització per guerrers de l'actual [[Noruega]]; malgrat ser més arrecerat que la costa de l'est, Cúmbria era un dels territoris que més contacte tingué amb aquesta nova població. Amb la formació dels regnes de ''[[Northúmbria]]'', ''[[Mèrcia]]'' i ''[[Strathclyde]]'', posteriorment Anglaterra i Escòcia, aquest territori passà del domini escocès a l'anglès i de nou a l'escocès, quedant definitivament a la banda anglesa a partir de la [[Regne Unit|unió]] (1707). Aquest fet explica, per exemple, la divisió històrica de la capital, Carlisle, en dos: una part alta i escocesa; i una part baixa i anglesa, la que més ha crescut. No formaven un contínuum, sinó que deixaven el riu i una franja àmplia entre si, avui en dia construïda però considerada tanmateix perifèrica.