Química inorgànica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right -> |miniatura |
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra |
||
Línia 15:
Molts [[compost inorgànic|compostos inorgànics]] són [[compost iònic|compostos iònics]] que consisteixen en [[catió|cations]] i [[anió|anions]] units per un [[enllaç iònic]]. Alguns exemples de [[sal química|sals]] (que són compostos iònics) són el [[clorur de magnesi]] (MgCl<sub>2</sub>), que consisteix en cations [[magnesi]], Mg<sup>2+</sup>, i anions [[clorur]], Cl<sup>−</sup>), o l'[[òxid de sodi]] (Na<sub>2</sub>O), que consisteix en cations de [[sodi]] Na<sup>+</sup> i anions [[òxid]] O<sup>2−</sup>. En qualsevol sal, la proporció dels ions és tal que la càrrega elèctrica es neutralitza, de tal manera que el conjunt de l'element sigui neutral. Els ions vénen descrits pel seu [[estat d'oxidació]] i la seva facilitat de formació es pot inferir del [[potencial d'ionització]] (pels cations) o per l'[[afinitat electrònica]] dels elements pare (pels anions).
[[Fitxer:Potassium-oxide-3D-vdW.png|
Algunes classes importants de sals inorgàniques són els [[òxid]]s, els [[carbonat]]s, els [[sulfat]]s i els [[halur]]s. Molts compostos inorgànics estan caracteritzats per tenir un elevant [[punt de fusió]]. Les sals inorgàniques són normalment pobres [[conducció elèctrica|conductores elèctriques]] en estat sòlid. Una altra característica important és la seva [[solubilitat]] en aigua i facilitat de [[cristal·lització]]. Mentre que algunes sals (per exemple el [[clorur de sodi]]) són molt solubles en aigua, d'altres (per exemple el [[diòxid de silici]] no ho són.
Línia 27:
Les subdivisions de la química inorgànica són la [[química organometàl·lica]], la [[agregat (química)|química d'agregats]] i la [[química bioinorgànica]]. Aquest camps tenen molta activitat de recerca en química inorgànica en cerca de nous catalitzadors, [[superconductor]]s i teràpies.
[[Fitxer:Sulfuric-acid-2D-dimensions.svg|
=== Química inorgànica industrial ===
La química inorgànica és una àrea de la ciència molt pràctica. Tradicionalment, l'escala econòmica d'una nació es mesurava segons la seva producció d'[[àcid sulfúric]]. Els 20 components químics inorgànics més fabricats al Canadà, la Xina, Europa, l'Índia, el Japó i els Estats Units, en dades de 2005, van ser els següents.<ref>{{ref-publicació|títol=Facts & Figures Of The Chemical Industry|publicació= Chemical and Engineering News|data=10 de juliol de 2006|llengua=anglès}}</ref> [[sulfat d'alumini]], [[amoníac]], [[nitrat d'amoni]], [[sulfat d'amoni]], [[negre de carbó]], [[clorur]], [[àcid hidroclòric]], [[hidrogen]], [[peròxid d'hidrogen]], [[àcid nítric]], [[nitrogen]], [[oxigen]], [[àcid fosfòric]], [[carbonat de sodi]], [[clorat de sodi]], [[hidròxid de sodi]], [[silicat de sodi]], [[sulfat de sodi]], [[àcid sulfúric]] i [[diòxid de titani]].
Línia 75:
=== Compostos d'agregats ===
[[Fitxer:Decaborane-3D-balls.png|
[[Fitxer:Fe4S4-3D-vdW.png|miniatura|Els [[agregat de ferro-sofre|agregats de ferro-sofre]] són components centrals de les [[proteïna de ferro-sofre|proteïnes de ferro-sofre]], essencials pel [[metabolisme]] humà]]
{{AP|Agregat (química)}}
|