Hitites: diferència entre les revisions

Els '''hittiteshitites'''<ref>{{DIEC|hittiteshitita}}</ref> o '''hittites'' eren un [[Protoindoeuropeus|poble indoeuropeu]] que es va establir a [[Anatòlia]], a l'actual [[Turquia]], al segon mil·lenni aC. Van fundar un gran imperi, l'[[imperi Hittita|Imperi hittitahitita]], unificat sota la [[llengua hittitahitita]] i la seva capital, [[Hattusa]]. La seva fama es deu al fet que van ser els descobridors de la tècnica de la [[forja]] i del treball del [[ferro]], i això els va donar un gran poder militar i comercial. La pressió d'[[Assíria]] i de l'[[antic Egipte]], sobretot, va fragmentar l'imperi en petits regnes que van anar desapareixent.

Al voltant del 5000 aC, la regió al voltant d'[[Hattusa]], que posteriorment es convertiria en el nucli del Regne hitita, va ser habitada per persones amb una cultura diferent que parlaven una llengua no indoeuropea. El nom d'"[[hatti (llengua)|hatti]]", l'utilitzen els anatolianistes per a distingir aquest idioma de l'[[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]] [[Llengua hittitahitita|hittitahitita]], que va aparèixer en escena al començament del [[mil·lenni II aC]] i es va convertir en la llengua administrativa del Regne hitita en els següents sis o set segles.

Les primeres notícies que hi ha dels hittiteshitites es refereixen a època remota, ja que a principis del tercer mil·lenni s'esmenta una colònia semítica<ref>{{Ref-llibre |cognom=Laistner |nom=Max Ludwig Wolfram |títol=A survey of ancient history to the death of Constantine |url=http://books.google.cat/books?id=3BB9AAAAMAAJ&q=asia+minor+semitic+ganish&dq=asia+minor+semitic+ganish&hl=ca&sa=X&ei=m5THUNyvKMrj0QGal4GYCw&ved=0CDgQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Heath |data=1929 |pàgines=p.52-53 |isbn=}}</ref> a [[Ganish]], que sembla la que més tard s'anomenà ''[[Kanesh]]'', la qual és auxiliada per [[Sargon d'Accad]] contra el rei de [[Buruixkhanda]], que se suposa que era una ciutat hittitahitita que per aquell temps gaudia de certa hegemonia sobre les tribus hittites. En el regnat de [[Naram-Sin d'Accàdia]], es formà contra [[Accad]] una coalició de pobles, entre els quals hi ha els hittiteshitites, amb el seu rei [[Pamba]], foren vençuts i degueren restar dependents en certa forma d'Accad.

[[Fitxer:Hittite Empire.png|miniatura|esquerra|380px|L'[[imperi HittitaHitita|Imperi hittitahitita]] (vermell) al clímax del seu poder vora el [[1290 aC]], amb la frontera amb l'[[Antic Egipte|Imperi egipci]] (verd)]]

Poc després, coneixem [[Biystuis]], rei dels hittiteshitites i, sembla, vassall d'[[Annites de Zalpa]] (nord de [[Síria]]: [[Alep]]), i la continuïtat del Regne hittitahitita ens la proven els documents que es conserven de la ciutat de Ganish, que ens parlen de la ciutat de Buruixkhanda i dels hittiteshitites. Contemporani i vassall d'[[Hammurabi]], és el rei hittitahitita [[Tudhalias I]], que s'identifica amb el [[Tidal]] del [[Gènesi]]. Amb la mort d'Hammurabi i la consegüent decadència del primer [[Imperi babilònic]], els hittiteshitites assoleixen, igual que [[Assíria]], la independència, i arriben a aconseguir considerable importància. Aprofitant la debilitat babilònica, [[Mursil I]], rei dels hittiteshitites, envaeix el [[1926 aC]] Babilònia, i era monarca d'aquesta última [[Samsu-Ditana]], amb el qual arriba a la fi la dinastia [[amorrita]]; aquest fet fou el que va fer possible l'establiment a [[Babilònia]] de la dinastia que es podria anomenar ''bàrbara'' dels [[cassites]] o [[cosseus]].

Llavors, lliures del poder de Babilònia i no sent Assíria encara prou forta, els hittiteshitites aconsegueixen constituir un regne poderós, la definitiva capital del qual era [[Hattusa]] o [[Khatti]], al lloc de l'actual [[Boğazkale]] i de l'antiga [[Pteria]], prop del riu [[Kizil Irmak]]. La història de la formació d'aquest imperi podem seguir-la des del temps del monarca [[Labarnas I]], posterior a Dudkhalia I, el qual inicià la tendència a conquerir els territoris situats al [[migdia]] dels seus dominis; així, sembla que passà a les seves mans el sud de la [[Capadòcia]], i arribà al mar per la part de la [[Cilícia]].

== Expansió hittitahitita ==

Després, trobem els regnats d'[[Hattusilis I]] i [[Mursilis II]], el qual, dirigint-se vers el sud, conquerí Alep i [[Karkemiš]], arribà a Babilònia, la saquejà, i en portà el botí a la seva capital, Hattussa ([[1926 aC]]). En aquesta expansió, degueren quedar dominats els [[hurrites]], almenys els que formaven el poble de [[Mittani]], al nord de la [[Mesopotàmia]]. També sembla que va tenir altres conseqüències importants aquest moviment d'expansió dels hittiteshitites, ja que determinaren una empenta cap al sud, que potser contribuí a l'entrada dels [[hikses]] a [[Egipte]] (vers l'any [[1800 aC]]).

Un usurpador, [[Khantilis]], sufocà diverses rebel·lions i lluità contra els hurrites, que des d'[[Armènia]] envaeixen la [[Capadòcia]], i tornà a fortificar la capital. Hi ha una època en què sembla que el Regne hittitahitita pateix la pressió i infiltracions dels elements indogermànics que procedeixen del Caucas, a la qual potser es deuen els moviments al·ludits dels hurrites, que arriben vers el sud, i intervenen també potser en l'entrada dels hikses a Egipte. Després d'aquesta època, l'[[Imperi hittitahitita]] augmenta el poder fins a arribar a aconseguir l'hegemonia en aquella part del món antic.

L'existència d'estats hittiteshitites a Síria, la veiem confirmada en aquesta època per la lluita del príncep hittitahitita de [[Cadeix (Síria)]] amb [[Tuthmosis III]], el gran conqueridor egipci, amb la qual cosa es preludien les guerres posteriors entre ambdós països pel domini de Síria.

== L'Imperi hittitahitita s'enfosqueix ==

[[Fitxer:Hattusa.temple1.jpg|miniatura|Restes del Gran Temple d'Hattusa, ciutat molt important del Regne hittitahitita]]

Durant la segona meitat del [[segle XVI]], el [[XV]] i part del [[XIV]] aC, el poder dels hittiteshitites s'anà enfosquint per l'apogeu de l'Imperi mitanni, format amb elements indígenes amb una noblesa indogermànica que ocupa el nord de la Mesopotàmia i fins i tot part d'Assíria, a l'est de l'[[Èufrates|Eufrates]]. Aquesta hegemonia dels mitanni acaba amb el conqueridor hittitahitita [[Subiluliuma I]]. Mitanni fou una presa fàcil per als hittiteshitites. Aquests mantenen la unitat del seu imperi i encara efectuen diverses expedicions, i es coneixen entre els seus monarques [[Hattusilis III]], [[Tudhalias II]] i, per fi, el gran conqueridor i organitzador de l'imperi, [[Subiluliuma I]]. Aquest monarca ([[1411]] o [[1380]]-[[1350]] aC) hagué de sufocar les rebel·lions que es promogueren en començar el seu regnat, i arribà també a sotmetre el Regne d'[[Arzawa]], el qual s'havia aliat amb Egipte.

Després d'haver organitzat degudament el seu imperi, donant-se el títol de gran rei, es disposa a intervenir en els assumptes de Síria, on afavoreix les rebel·lions contra Egipte i procura formar una coalició per destruir el Regne de Mitanni i incorporar-se els seus territoris. Subiluliuma també lluità amb [[Aziru]], el príncep amorrita de [[Damasc]], que tan aviat es passava als egipcis com als hittiteshitites, encara que en definitiva el major poder i proximitat d'aquests últims decidí la qüestió. Subiluliuma degué estar en relació amb Egipte, els monarques del qual sembla que cercaren la seva amistat després de la mort d'[[Amenofis IV]], i arribaren a oferir-li la mà de la vídua de [[Tutankhamon]]; també hi apareixen en relació els [[aqueus]], que visitaven les costes d'[[Àsia Menor]] i que, amb altres pobles i monarques coneguts fins ara tan sols per l'epopeia, veuen aparèixer els seus noms en els documents que es van descobrint als arxius d'aquells països. La relació amb Egipte es pot comprovar per l'existència d'un tractat entre Subiluliuma i [[Horemheb]], últim [[faraó]] de la [[dinastia XVIII d'Egipte|dinastia XVIII]], pel qual es reparteixen el domini de Síria, i en resta el nord ([[Naharin]] i [[Amurru]]) per als hittiteshitites, i el sud ([[Fenícia]] i [[Canaan]]) per a Egipte.

Durant el regnat de Mursilius, continuen les relacions amb els aqueus, el rei dels quals, [[Tavglavas]] ([[Etèocles]]), posseeix l'illa de [[Lesbos]] i, a més, la [[Pantilia]] com a feu dels hittiteshitites. Però amb [[Ramsès II]] fou difícil mantenir la pau, ja que el nou faraó, de caràcter impetuós i amant de les glòries militars, es proposà refer les conquistes de [[Tutmosis III]], i es dirigí vers el nord de Síria. Com a conseqüència, quedava el país d'Amurru definitivament per als hittiteshitites. Durant el regnat de [[Hattusilis I]], juga un paper molt important la seva esposa [[Kaddusis]] o (Kaddušiš), hereva de [[Katawadana]].

Per un moment, s'atura encara la decadència que havia d'afligir fatalment el país dels hittiteshitites, si es té en compte el gran nombre d'estats vassalls que comprenia l'imperi i els enemics que hi anaven sorgint, a part del desgast de forces que la llarga guerra amb Egipte significà per ambdós països.

Succeeixen Hattusilis III, el seu fill [[Tudhalias IV]] ([[1255]] o [[1260]], [[1229]] o [[1225]]) aC i [[Arnuwandas III]], fill de l'anterior (1229 o 1225-[[1200]]) aC, durant el regnat del qual perdurà l'amistat amb Egipte, i un dels seus faraons ([[Merenptah]] o [[Merenptà]]) envià [[blat]] als hittiteshitites. [[Arzawa]] es converteix en el focus d'una rebel·lió contra els hittiteshitites, en la qual pren part el rei dels aqueus, anomenat ''[[Attarisiya]]'' o ''[[Attarisiyas]]'', nom identificat amb [[Atreu]]. Aquesta lluita amb Tudhalias IV intenta posar peu a les costes de [[Cària]] i, en fracassar aquest intent, conquerí [[Xipre]].

Les expedicions dels aqueus provocaren un estat d'intranquil·litat general a l'[[Egeu]], que es traduí en continus moviments i expedicions de les diverses tribus que en poblaven les ribes; originà la invasió dels pobles del mar a Egipte i tingué lloc llavors la Guerra de [[Troia]], promoguda pels mateixos aqueus. En aquest temps, també s'hi troba l'[[Imperi hittitahitita]] amb dificultats per part d'Assíria, el poder de la qual ha anat creixent; en un tractat de [[Tudhalias IV]] i el país d'[[Amurru]] (amorites de Damasc), aquest últim es compromet a no comerciar amb Assíria. Amb [[Arnuwandas III]], poden encara recobrar els hittiteshitites [[Karkemiš]], aprofitant una nova època de debilitat d'Assíria, que l'havia ocupat en envair l'antic Regne de Mitanni.

== Fi de l'Imperi hittitahitita ==

Vers l'any [[1220 aC]], poc de temps després d'haver començat a governar [[Tudhalias V]], envaeixen l'[[Àsia Menor]] els pobles traciofrigis, que acaben amb l'Imperi hittitahitita, en destrueixen la capital i dissolen el conglomerat de pobles que el formaven. Altres hosts d'[[escites]] vinguts del Caucas col·laboraren en aquesta labor; mentrestant, a Síria, els [[arameus]] envaïen grans regions, i arriben al nord de l'Eufrates. Aquesta destrucció fou definitiva, ja que mai més tornem a trobar un estat hittitahitita, perquè foren incorporats als diversos imperis que s'estaven formant a l'[[Àsia Anterior]], no sense certa resistència; ja que, al voltant de l'any [[1000 aC]], encara veiem alguns nuclis que aconsegueixen mantenir-se independents enfront dels assiris a l'extrem nord de Síria, a la [[Commagena]] i la [[Melitene]]. Aquells, en el [[segle VIII aC]], amb la conquesta de Karkemiš i [[Marash]], acabaven amb tota la resta d'independència hittitahitita.

Encara resta molt per explorar, malgrat les excavacions fetes durant el [[segle XX]], de les restes deixades pels hittiteshitites, sobretot per l'arqueòleg [[Hugo Winckler]]: han permès descobrir les fortificacions i alguns edificis de l'antiga capital dels hittiteshitites, Hattusa, prop de l'actual ciutat de [[Bogazköy]] i de l'antiga Pteria. Hi ha restes de la ciutat emmurallada amb palaus i escultures a [[Sakçagöze]], [[Sendjirli]] i [[Ürgüp]]. A [[Karkemiš]], també hi ha un relleu amb inscripcions d'influència assíria.

El més important de les restes escultòriques que dels hittiteshitites ens queden són els famosos relleus que decoren la roca d'un lloc proper a Bogazköy, segurament un santuari, [[Iasili-Kaia]]. En aquestes roques, resten representades dues processons, en les quals hi prenen part unes 70 persones i que, sens dubte, tenen caràcter religiós. A [[Fraktiu]]<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Mitteilungen der Österreichischen Geographischen Gesellschaft |url=http://books.google.cat/books?id=HwkcAAAAMAAJ&q=Fraktiu+relief&dq=Fraktiu+relief&hl=ca&sa=X&ei=NA3FUN-8DuSR0QWOtYGoAw&ved=0CDIQ6AEwAQ |llengua=alemany |editorial=Österreichische Geographische Gesellschaft |data=1916 |pàgines=vol.16, p.657 |isbn=}}</ref> hi ha altres relleus a les roques que representen escenes de sacrificis davant un altar. En el que sembla que foren molt hàbils és en el treball dels metalls; es conserven algunes peces hittiteshitites de [[plata]] i [[bronze]] que mostren molts coneixements tècnics en aquesta matèria.

{{AP|Religió hittitahitita}}

Se'n sap molt poc, de la religió dels hittiteshitites; en aquest país, tenia el seu centre el culte a una divinitat femenina, la dea Mare Ma, la [[Cíbele]] de l'època clàssica, associada a [[Atis (déu)|Atis]] ([[Adonis (mite)|Adonis]]); al seu culte, s'hi dedicaven els gallas, sacerdots [[eunuc]]s: com a divinitat masculina hi ha [[Teshub]], déu de la guerra.

A més, en el tractat entre Egipte i els hittiteshitites, es mencionen altres divinitats, com «el déu solar d'Arnena», el «déu de Khilpantiris», «la dea de Kaukas», «els déus del [[cel]], de la [[terra]], del gran [[mar]], del [[vent]] i de les tempestes», [[Taskhil]], «senyora de les muntanyes», etc. Hi ha sacerdots eunucs representats amb un [[bastó]] o [[gaiata]], sacerdotesses, de les quals més tard s'originà, potser, la llegenda de les [[Amazones (mitologia)|amazones]].

* [[Llista dels reis hittiteshitites]].

[[Categoria:HittitesHitites| ]]