Blegny: diferència entre les revisions

 

== Història ==

La major part del poble fusionat feia part de la part francòfona del [[País de Dalhem]], uns dels tres [[Països enllà del Mosa]] del [[ducat de Brabant]]. El nom esmentat le primera vegada el [[966]], és d'origen [[Cultura gal·loromana|gal·loromà]], ''Blaniacum,'' el que pertany a Blanius.<ref>Maurits Gysseling, [http://www.wulfila.be/tw/facsimile/?page=151 «Blegny»], ''Toponymisch Woordenboek van België, Nederland, Luxemburg, Noord-Frankrijk en West-Duitsland (vóór 1226)'', Brussel, Belgisch interuniversitair centrum voor neerlandistiek, 1960 (edició digital per Tom De Herdt, Jenne De Wolf, Hugo Pauwels, Annelies Wouters i Jozef Van Loon de la Universitat d'Anvers, 2005-2008), pàgina 151</ref>

 

Al [[6 d'agost]] de [[1914]], el poble va sofrir molt de les atrocitats de l'[[Exèrcit Alemany]] que va occir 19 civils i destruir 40 cases a l'inici de la invasió de Bèlgica. Blegny es va crear l'[[1 de gener]] de [[1977]], originalment, Blegny era un nucli de Trembleur, que era més important per a la presència d'una mina de [[carbó]], que va esdevenir l'última mina de Valònia en tancar-se el [[1980]]. Avui, s'ha transformat en museu, la principal atracció turística del poble.

 

 

El [[10 de maig]] de [[1940]], les tropes belgues van dinamitar la torre d'aeració de la mina i l'església de Blegny, en témer que servissin com punt d'observació als invasors alemanys. Després de la reconstrucció de la torre d'aeració el [[1943]], l'activitat va tornar a poc a poc a la mina. Des del [[1958]], es va començar a parlar de la crisi del carbó, que sofreix de la concurrència del petroli. Gràcies a les subvencions estatals, la mina va sobreviure fins als 1980.