Batalla del Somme: diferència entre les revisions

El primer dia de la batalla, l'[[1 de juliol]] de [[1916]], va ser precedit per una setmana de bombardeigs preliminars amb l'artilleria, en els quals els britànics van disparar al voltant d'un milió i mig de projectils. També s'havien cavat deu galeries per sota de les trinxeres i punts estratègics del front alemany, que van ser omplertes amb explosius; les tres més importants contenien al voltant de 20 tones d'explosius cada una.

 

L'atac s'inicià a les 7.30 del matí per 13 divisions britàniques: 11 del IV exèrcit sota el comandament de [[Henry Rawlinson]] i dos del III sota el comandament d'[[Edmund Allenby]] al nord del Somme i sis divisions del VI exèrcit francès al sud del riu. S'hi oposaven les tropes del II exèrcit alemany dirigides pel general [[Fritz von Below]]. L'eix principal de l'atac va estar centrat a l'antiga calçada romana que connectava [[Albert (França)|Albert]], darrere de les línies aliades, amb [[Bapaume]], situat a 19 km en direcció nord-est. Deu minuts abans de l'atac es va fer detonar la càrrega explosiva sota el reducte de Hawthorn Ridge, i a les 7.28 ja havien explotat totes llevat d'una. El camp de batalla es va silenciar llavors sobtadament, mentre l'artilleria intentava localitzar la pròxima línia d'objectius. La infanteria anava carregada amb 32 kg d'equip i se l'havia instruït perquè formés en onades uniformes i avancés al pas. Arreu, diverses unitats s'havien endinsat a la terra de ningú amb la intenció de prendre les trinxeres alemanyes tan aviat com cessés la Cortina d'artilleria. Malgrat el bombardeig massiu, molts defensors alemanys havien sobreviscut als refugis més protegits i estaven en perfectes condicions d'infligir un dany considerable a la vulnerable infanteria assaltant.

 

A començament d'agost Haig reconeixia que les perspectives d'aconseguir sobrepassar per complet les línies alemanyes en un termini curt eren bastant improbables. Els alemanys havien acabat de reorganitzar-se i ja no serien agafats de nou per sorpresa. Amb aquesta situació els britànics van prosseguir amb les seves petites accions deslocalitzades de forma contínua, en espera de la pròxima ofensiva. El [[29 d'agost]] Erich von Falkenhayn va ser destituït com a cap de l'estat major alemany i substituït per [[Paul von Hindenburg]], que va designar [[Erich Ludendorff]] com el seu segon al comandament. Hindenburg i Luddendorff, descontents amb la manera amb què Falkenhayn havia gestionat el front occidental en general, van decidir emprar una estratègia defensiva totalment nova. El 23 de setembre els alemanys començaren a construir la [[Línia Hindenburg]] o ''Siegfried Stellung''.

 

Mentrestant, la lluita prosseguia als boscos de l'àrea de Bazentin. El límit entre les línies franceses i les britàniques es trobava al sud-est del bosc de Delville, davant dels pobles de [[Guillemont]] i [[Ginchy]]. Aquests romanien ocupats pels alemanys i impossibilitaven el més mínim avenç dels aliats a la zona, que aquí seguien pràcticament en les mateixes posicions que l'1 de juliol. El progrés en aquest front passava per tant per l'ocupació d'ambdues localitats. El primer intent aliat de capturar Guillemont va ser realitzat per tropes britàniques el [[8 d'agost]], sense èxit. Va seguir una altra operació major en què van participar diverses divisions britàniques i franceses, que no van aconseguir grans resultats fins al [[3 de setembre]], quan la plaça va ser finalment retuda. Ginchy va caure sis dies més tard. Per la seva part, els francesos també van progressar de forma significativa fins a reunir-se amb els seus col·legues britànics a prop de [[Combles]], poc després de l'ocupació de Ginchy.