Diferència entre revisions de la pàgina «Setge de Girona de 1809»

m
|thumb|left -> |miniatura|esquerra
m (|thumb|right -> |miniatura)
m (|thumb|left -> |miniatura|esquerra)
És per això que emeté un ban castigant la deserció amb la pena de mort. Per la seva banda, el clergat gironí esperonà els ànims de les classes populars a participar en la defensa de la ciutat, en contra d'un enemic endèmic com eren els francesos, assetjadors històrics de Girona.
 
[[Fitxer:Terc de Miquelets-Girona.svg|thumbminiatura|leftesquerra|Bandera del terç de Miquelets]]
Dins de la ciutat, Álvarez comptava amb militars amb experiència com [[Blas de Fournás]], [[Guillermo Minali]] o [[Francesc Satué]], diversos regiments regulars –entre ells el [[regiment d'Ultònia]]–, la milícia dels [[miquelets]], la companyia de Santa Bàrbara, formada per dones, i tots els gironins voluntaris –o forçats– a participar en la defensa de la ciutat, enquadrats dins la ''[[Cruzada Gerundense]]''. En suma, eren unes 5.600 persones més o menys preparades i equipades per lluitar contra les tropes franceses, que arribaren a ser 35.000, esplèndidament equipades i proveïdes.
 
1.336.238

modificacions