Guerres hussites: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|230px -> |miniatura
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra
Línia 17:
Vers el 1402, un sacerdot anomenat [[Jan Hus]] denoncià públicament la corrupció en el si de l'Església i el papat i començà a difondre algunes de les idees reformistes del teòleg [[John Wycliffe]].{{sfn|Von Dehsen|Harris|1999|p=199}} A [[Regne de Bohèmia|Bohèmia]] fou escoltat amb atenció i trobà força adeptes. El 1411, en el context del [[cisma d'Occident]] l'[[antipapa]] [[Joan XXIII de Pisa]] proclamà una croada contra el rei [[Ladislau I de Nàpols]], per ser protector del [[papa Gregori XII]]. Els diners que calien per pagar aquesta croada, els obtingué venent [[indulgència|indulgències]] per Bohèmia. Hus denuncià, indignat, que no era aquest el missatge de Jesucrist.{{sfn|Delisle|Woodsworth|2012|p=135}}
 
[[File:Jensky kodex satan prodava odpustky.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|200px|El dimoni venent indulgències]]
El 1414, [[Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic|Segismon d'Hongria]] convocà el [[concili de Constança]] per acabar amb el cisma i altres controvèrsies religioses. Hus es presentà al concili amb un salconduit de Segismon, però fou empresonat, acusat d'heretgia i cremat el 6 juliol del 1415.{{sfn|Lefant|1730|p=515}} Els cavallers i nobles de Bohèmia i [[Moràvia]], que eren partidaris d'una reforma de l'Església, enviaren un manifest de protesta al concili el 2 de setembre, el ''Protestatio Bohemorum''. Això enfurismà Segismon, al qual els cardenals havien convençut que Hus era un heretge, i envià cartes als nobles de Bohèmia en què declarava que si calia faria cremar tota la població per tal d'acabar amb els heretges.{{sfn|Chisholm|Garvin|1926|p=7}}
El desordre i el malestar s'escampà per diverses parts de Bohemia i la població expulsà sacerdots de les seves parròquies. Gairebé des del començament els hussites es dividiren en dos grans grups, tot i que hi hagueren altres divisions menors. Poc abans de la seva mort, Hus havia acceptat la doctrina de l'utraquisme, que havia sorgit entre els seus partidaris a Praga: l'obligació dels fidels de rebre la [[comunió]] en dues formes, pa i vi (''sub utraque specie''). D'aquesta expressió nasqué el nom de la facció moderada, els ''utraquistes'', també dits ''calixtins'' (de la paraula llatina ''[[wikt:calix|calix]]'', emprat pel vi de combregar). La facció dominat, però, eren els ''taborites'', per la ciutat de [[Tàbor]] que en fou el seu centre; també dits ''els orfes'', nom que adoptaren després de la mort del seu líder [[Jan Žižka]].
Línia 94:
 
== Derrota dels radicals hussites ==
[[File:Josef Mathauser - Bitva u Lipan roku 1434.jpg|240px|thumbminiatura|leftesquerra|[[Batalla de Lipany]]]]
El 15 d'octubre del 1431, l'organització del concili de Basilea envià una invitació formal al hussites per participar en els debats. Després de llargues negociacions, fianlment una ambaixada hussita encapçalada per Prokop, [[Jan de Rokycana]], el bisbe taborita Nicolau de Pelhřimov, l'anglès [[Peter Payne]] i molts altres, arribà a Basilea el 4 de gener del [[1433]]. No s'assolí cap acord però les negociacions no acabaren trencades i es propicià el canvi en la situació política de Bohèmia que hi hagué més endavant.
El 1434 la guerra esclatà entre la facció utraquista i la dels taborites. El 30 de maig del 1434, l'exèrcit taborita, comandat per Prokop ''el Gran'' i [[Prokop el Menor|Prokop '''el Menor'']], tots dos morts en batalla, fou totalment aniquilat en la [[batalla de Lipany]].