Irgun: diferència entre les revisions

{{Principal|Gran Revolta àrab de 1936-1939 al mandat de Palestina}}

 

 

[[Fitxer:Ordecharleswingate.jpg|thumb|Orde Charles Wingate.]]

{{Principal|Sionisme revisionista}}

 

 

La ''Haganà beth'' creada el 1931 era essencialment una organització militant, amb objectius operacionals immediats, però sense ideologia ni objectius polítics molt estructurats. Després de la sortida de Tehomi i dels seus partidaris, l'''Irgun'' s'alinea molt ràpidament i definitiva amb els objectius polítics del [[sionisme revisionista]] : construcció d'un Estat jueu en ''[[Terra d'Israel|Érets Yisrael]]'' (la «terra d'Israel»), liberalisme polític i econòmic, i finalment immigració jueva màxima.

 

=== El pla d'evacuació (1936-1937) ===

 

[[Fitxer:Eliyahu Lankin.jpg|thumb|Eliyahu Lankin, oficial de l'IZL, participant en el curset de 1939 organitzat per l'exèrcit polonès.<ref name="lankin">[http://www.knesset.gov.il/mk/eng/mk_eng.asp?mk_individual_id_t=490 Veure la seva biografia sobre el lloc web d'Internet de la ''Knesset'' israeliana, on és escollit després de la independència.]</ref>]]

[[Fitxer:Haganah detainment camp.jpg|thumb|Un lloc d'internament secret de l’''Haganà'', durant «l'estació».]]

 

 

Des de l'abril de [[1944]], [[David Ben-Gurion]] amenaça de reprimir l{{'}}''Irgun'' amb l’''Haganà''. Davant l'augment de les accions de l'IZL, llança finalment el [[26 de novembre]] de [[1944]] «l'estació de la caça dels terroristes», que quedarà als llibres d'història amb el nom de de « l'estació». Aquell dia, fa adoptar per la ''[[Histadrut]]'' un programa en quatre punts que preveu la col·laboració amb els britànics en l'acorralament dels «terroristes».

Després d'una pausa que segueix a l'atemptat contra l'hotel King David (juliol - setembre 1946), les dues organitzacions «llancen la guerrilla urbana l'octubre de 1946. Un centenar de membres de les forces de seguretat britàniques són morts o són ferits en sis setmanes […;]. el 31 d'octubre […;] l'Irgun fa esclatar una bomba a l'ambaixada britànica a Roma<ref name="Hdi230">''Història de la dreta israeliana'', 1991, p.230.</ref> ».

 

 

Les accions es multipliquen. En «desembre de 1946, un major britànic i tres sergents són fuetejats després […;] que aquesta pena d'una altre temps va ser infligida per ordre d'un tribunal militar, a un jove membre de l'IZL. Per temor que tal afront no es repeteixi, les autoritats renuncien als càstigs corporals<ref name="schatner-p-232-233">''Història de la dreta israeliana'', 1991, pàgines 232-233.</ref> ».

El dissabte [[1 de març]] de [[1947]], «l'IZL llança setze operacions en un dia». Dotze militars són morts al club dels oficials de Jerusalem.<ref name="schatner-p-232-233" />

 

 

El [[4 de maig]] de [[1947]], 34 combatents de l'IZL, sota l'ordre de Dov Salomon i de Yehuda Apiryon, ataquen la presó d'[[Acre (Israel)|Acre]], principal centre d'internament britànic dels militants armats. Tres atacants són morts i cinc són fets presoners després de la retirada (dels quals tres seran finalment executats el [[29 de juliol]] de [[1947]]), però 28 presos del ''Lehi'' i de l{{'}}''Irgun'' s'evadeixen, així com 182 presos àrabs. L'amplitud de l'atac i la seva organització són una sorpresa per a les forces britàniques.<ref>Professor Yehuda Lapidot, antic dirigent de l'''Irgun'', [http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/History/Acre.html {{en}}{{lang|en|''The Acre Prison Break''}}], sobre el lloc web {{lang|en|''Jewish virtual library''}}</ref>

=== La dissolució dels batallons de l<nowiki>'</nowiki>''Irgun'' (22 juny de 1948) ===

 

 

Els batallons específics de l'''Irgun'' no duren més que tres setmanes. En efecte, el govern, i sobretot [[David Ben-Gurion]], no desitjaven ja més que es permetés a les unitats «de dreta» ni «d'esquerra» de continuar existint al si de l'exèrcit (el ''[[Palmah]]'', molt a l'esquerra, serà també dissolt).