Diferència entre revisions de la pàgina «Països enllà del Mosa»

m
|thumb|left -> |miniatura|esquerra
m (|thumb|left -> |miniatura|esquerra)
Fins als segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], els tres països tenien els seus propis estats als negociacions amb [[Brussel·les]]: el tercer estat, la noblesa i el clergat (l'abat de [[Val-Dieu]] per a Dalhem i l'abat de [[Rolduc]] per a 's-Hertogenrade.
 
[[Fitxer:Ruines château-fort Dalhem.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|Ruïnes del castell de [[Dalhem]]]]Els tres territoris van tenir un paper militar important, com quarter d'hivern, com zona d'allistament i com camp de batalla. Durant la [[guerra dels vuitanta anys]], [[Espanya]] i la [[República de les Set Províncies Unides|República]] sovint van enfrontar-s'hi. Després de la [[Pau de Westfàlia|pau de Munster]] el [[1648]], les hostilitats van continuar fins al [[Tractat de partició]] de [[1661]], quan van dividir-se en una part espanyola i una part que esdevingué [[terres de la Generalitat|terra de la Generalitat]] o ''Staats-Overmaas''. A diversos nuclis de Staats-Overmaas, la república introduí el ''simultaneum,'' un decret que estipulava que els creients protestants i catòlics havien de compartir les mateixes esglésies.
 
El [[1785]], Dalhem passà a la corona d'[[Àustria]] com a part dels [[Països Baixos austríacs]]. De [[1795]] a [[1815]], [[França]] va annexar el territori i compartir-lo entre els departaments [[departament de l'Ourte|de l'Ourte]] i el [[departament del Mosa inferior|del Mosa inferior]] sense cap relació amb les subdivisions de l'[[Antic Règim|antic règim]].
2.183.538

modificacions