Giglio: diferència entre les revisions

 

== Història ==

Fou habitada des de l'edat del ferro i, probablement, fou una fortalesa [[Etruscs|etrusca]]. Sota els [[Antiga Roma|romans]] també fou una base militar i tenia el nom d'''Igilium''. Les restes d'una vila romana de Domici Aenobard es conserven a la zona del port, però un temple de [[Diana]] que hi va existir ha desaparegut totalment. Quan Roma fou conquerida per [[Alaric I]] el [[410]], molts fugitius de la ciutat van refugiar-se a l'illa. [[Carlemany]] la va donar a l'abadia de Tre Fontane de [[Roma]], i després fou possessió dels [[Aldobrandeschi]], Pannocchieschi, Caetani, [[Orsini]] i de la comuna de [[Perusa]]. El [[1241]] una flota imperial va destruir prop de l'illa a una flota genovesa. El [[1264]] va passar a [[Pisa]], de la que va passar als [[Medici]] de [[Florència]]. Des del segle XV fou atacada per pirates, els atacs dels quals van durar fins al 1799. El darrer atac venia de Tunísia i fou rebutjat el [[17 de novembre]] de [[1799]]: va ser el darrer atac pirata musulmà contra territori europeu occidental. En el dos-cents aniversari de la batalla es va adoptar una bandera insular, tot reservant el gonfanó tradicional (restaurat 1998-1999) per les cerimònies.

===Naufragi del Costa Concordia===

El [[14 de gener]] del [[2012]] a prop de la costa de Giglio va naufragar el [[creuer (vaixell)|creuer]] ''[[Costa Concordia]]'', de la cadena italiana de creuers [[Costa Crociere]]. El resultat del naufragi va ser l'evacuació de més de 4229 persones a bord. Van morir 32 persones.<ref>{{ref-web|url=http://www.abc.es/internacional/20140113/abci-schettino-expresa-dolor-indeleble-201401131253.html |títol=Schettino expresa su «dolor indeleble» en el segundo aniversario del Costa Concordia|consulta=5 de maig de 2014 |obra=ABC |editor=EFE Roma |data=13 de gener de 2014 |llengua= castellà}}</ref> L'illa de Giglio va acollir la gent rescatada a les seves cases.