Germans Álvarez Quintero: diferència entre les revisions

 

== Biografia ==

Nascuts a Utrera en 1871 i 1873, es van instal·lar a Sevilla, on van viure bastant temps com a empleats d'Hisenda, mentre col·laboraven en diverses publicacions com ''El Diablo Cojuelo'', i van iniciar gradualment la seva dedicació exclusiva al teatre. El seu debut com a autors va tenir lloc en 1888 amb ''Esgrima i amor'' en el [[Teatre Cervantes de Sevilla]]. L'èxit de la comèdia els impulsa a viatjar a [[Madrid]], on, a partir de 1889, estrenen diversos sainets lírics i joguines còmiques amb bon èxit el que consolida la seva carrera, entre ells: ''Gilito'' (1889), ''Blancas y negras'' (1892), ''La media naranja'' (1894), ''La buena sombra'' (1895), ''La reja'' (1897), ''El traje de luces'' (1898), ''El patio'' (1900). Tots dos germans van col·laborar en totes les seves obres dramàtiques i van ser membres de la [[Reial Acadèmia de la Llengua]].

 

[[Fitxer:Serafín Alvarez Quintero.jpg|120px|thumb|Retrat de Serafín Álvarez Quintero en la [[Glorieta Hermanos Álvarez Quintero (Sevilla)|Glorieta Hermanos Álvarez Quintero]], del [[Parc de María Luisa (Sevilla)|Parc de María Luisa]] de Sevilla.]]

Encara que no van escriure únicament comèdie (''Fortunato'', ''Nena Teruel'', ''Mundo mundillo''..., ''[[Los leales (obra de teatre)|Los leales]]'', ''Dios dirá'', ''[[La calumniada]]'', ''Don Juan, buena persona'', ''Tambor y cascabel'', ''La boda de Quinita Flores'', ''Pasionera'', ''Concha la Limpia'', ''Los mosquitos'', ''Las de Abel'', ''[[Diana la cazadora]]'', ''[[Sábado sin sol]]'', ''[[La flor de la vida]]'', ''[[Así se escribe la Historia]]'', ''[[Amores y amoríos]]'', ''[[El centenario]]'', ''[[Doña Clarines]]'', ''[[Febrerillo, el loco]]'', ''La casa de García'', ''La rima eterna'', ''Cabrita que tira al monte'', ''Los duendes de Sevilla'', ''[[Ventolera]]'', 1944, etc.), [[sainete]]s (''Mañana de sol'', 1905), llibrets de [[sarsuela]] (''La reina mora'', 1903) i peces còmiques, sinó també drames (''Malvaloca'', 1912; ''Cancionera'', 1924), va ser en aquests gèneres en els quals fonamentalment se'ls recorda a causa del seu gran talent còmic. En total van escriure prop de dos-cents títols, alguns d'ells premiats, com per exemple ''[[Los Galeotes]]'', que va rebre el premi de la Reial Acadèmia a la millor comèdia de l'any. La seva última obra conjunta és ''La Giralda'', sarsuela de [[José Padilla Sánchez|José Padilla]].

Moltes de les seves peces són de naturalesa costumista, descrivint la manera de ser de la seva terra nativa andalusa, però deixant al marge la visió ombrívola i miserable de les xacres socials; la seva Andalusia és la de la llum i la del color; la seva ideologia és tradicionalista. Segons Francisco Ruiz Ramón a ''Historia del Teatro Español Siglo XX'', Cátedra, 1995, "els supòsits bàsics d'aquest teatre són els de un realisme naturalista ingenu". El llenguatge de les seves peces és un castellà depurat i elegant passat pel tamís fònic del [[dialecte]] [[Dialecte andalús|andalús]]; els seus acudits són fins i de bon gust, sense arribar mai a la chabacanería; amb això van estilitzar i van idealitzar el [[género chico]]; abunda la gràcia i la sal i hi ha una genuïna ''vis'' còmica. Són mestres en el [[diàleg]], que és sempre vivaç i graciós. És per això pel que en els anys trenta el seu art s'aprofita al cinema, creant diversos guions per a les pel·lícules de la mítica [[Estrellita Castro]]. Dramàticament no aporten cap novetat substancial tècnica ni estructuralment, però van depurar el andalucismo de la mateixa forma que va fer [[Carlos Arniches]] amb el madrilenyisme. No obstant això, mai van passar més enllà en la seva crítica social, que es deté en el tendre i en el melodramàtic; es tracta en suma de comèdies burgeses que ofereixen una visió idealitzada i amable d'Andalusia que no inquieti a l'espectador mitjà; l'alegria de viure fa callar qualsevol besllum de conflicte dramàtic. És aquesta alegria de viure la que va salvar el teatre dels germans Quintero d'implacables crítics com [[Ramón Pérez de Ayala]], [[Azorín]] o [[Luis Cernuda]].