Tebes (Grècia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m claudàtor
Línia 68:
El [[1040]], els tebans van lluitar contra els invasors búlgars, però foren derrotats. El [[1146]], la ciutat fou incendiada pels [[normands]] de [[Sicília]], que van fer un gran botí. El [[1166]], fou visitada per [[Benjamí de Tudela]] i era una ciutat de certa importància, amb una forta població de jueus (uns dos mil).
 
Fou ocupada pels almogàvers, que la van convertir en la seva capital després del [[1311]], i fou integrada aviat dins el ducat d'Atenes. El vicari general i l'arquebisbe del ducat residien a Tebes amb forta població catalana i el municipi era organitzat segons els costums de Barcelona i les consuetuds de Catalunya. L'infant Ferran de Mallorca fou empresonat al castell de Sant Omer, que fou destruït pels catalans el [[1331]], el mateix any en què es va signar un tractat entre els almogàvers i el senyor de [[Negroponte]]. El [[1362]], [[Roger de Lloria]] es va aixecar allí contra el lloctinent del vicari a Tebes, [[Pere Despou]]. Roger va permetre l'establiment dels otomans a la ciutat ([[1363]]), però els va expulsar el [[1364]] a precs del Papa. Una assemblea de dignataris catalans va donar lloc als anomenats ''Capítols de Tebes'' ([[1367]]), aprovats pel rei de Sicília, referits al bon estament dels ducats i al govern i la defensa dels castells. El Papa va reunir els delegats d'Europa a Tebes per una aliança contra els turcs ([[1373]]). El [[1378]], els catalans es van revoltar contra el vicari Lluís Frederic, però aquest els va sotmetre. Els [[companyia navarresa|navarresos]] de [[Joan d'Urtúbia]] van atacar la ciutat, afavorits per la traïció d'alguns habitants com misser Aner, Oliver Domingo, Joan Coromines i probablement l'arquebisbe [[Simó Autamano]]. Els assetjats van rebre ajut de [[Galceran de Peralta]] i del notari [[Pere Balter]] des d'Atenes, però aquests foren derrotats i van caure presoners dels navarresos, i llavors la ciutat fou ocupada i saquejada; els catalans i grecs van fugir a Eubea i Atenes (maig a [[juny]] de l'any [[1379]]). L'any següent ([[1380]]), Lluís Frederic va intentar recuperar la ciutat i Joan d'Urtúbia va demanar l'ajut i protecció als hospitalers. El [[1388]], va passar a la família florentina dels [[Acciajouli]].<ref>{{Ref-llibre|edició=Primera edició|títol=Els catalans a Grècia : castells i torres a la terra dels Déus|url=https://www.worldcat.org/oclc/871715913|lloc=Barcelona|isbn=9788415711636|cognom=Ayensa, Eusebi.}}</ref>
 
Més tard, sota domini otomà (des [[1460]]), va quedar reduïda només a la ciutadella de Cadmea i algunes cases més. No queda cap rastre de l'antiga ciutat i només s'hi han trobat algunes estàtues i fragments de les muralles.