Rabindranath Tagore: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Rabindranath Tagore 1905-1906 Sukumar Ray.jpg|150px|esquerra|thumb|Fotografia de Tagore realitzada l'any [[1905]] per [[Sukumar Ray]], pare de [[Satyajit Ray]]]]

=== Primers anys ===

Va néixer el [[7 de maig]] de [[1861]] a la ciutat de [[Calcuta]], en una [[Índia]] que en aquells moments formava part de l'[[imperi Britànic]]. Fou el petit dels tretze fills supervivents de [[Debendranath Tagore]] (1817-1905) i Sarada Devi (1830-1875),<ref name="Dutta_1995_37">Dutta & Robinson 1995, p. 37</ref> una família selecta de Calcuta i amant de la filosofia i de les arts. El seu germà gran, Dwijendranath, fou un respectat [[poeta]] i [[filòsof]], Satyendranath fou el primer membre d'una [[ètnia]] índia admès en l'elitista Servei civil indi i Jyotirindranath fou un [[músic]] i [[compositor]] cèlebre en el seu moment. Va ser criats en gran part pels servents, car la seva mare morí a principis de la seva infantesa i el seu pare viatjava molt sovint.<ref name="Thompson_1926_20">Thompson 1926, p. 20</ref> Tagore evità en gran manera assistir a l'escola i preferia vagar per la mansió o pels voltants: Bolpur, Panihati, i altres llocs.<ref name="Thompson_1926_21–24"> Thompson 1926, p. 21–24</ref><ref>{{ref-web|autor= Das, S |any= 2 d'agost de 2009 |títol=Tagore’s Garden of Eden |url=http://www.telegraphindia.com/1090802/jsp/calcutta/story_11299031.jsp |consulta=14 d'agost de 2009 }} Cita: ''[...] El jardí a Panihati on, algun temps, el nen Rabindranath, acompanyant la seva família, hi havia estat durant una epidèmia de dengue. Aquesta va ser la primera vegada que el poeta de 12 anys d'edat, que mai havia sortit de la seva casa Chitpur, topava cara a cara amb la natura i la vegetació en un poblet de Bengala''.</ref>

 

 

El seu pare morí el 19 de gener de [[1905]] i cap al [[1906]] va morir la seva esposa i dos dels seus fills, la qual cosa el sumí en una gran pena. En aquells anys obtenia ingressos dels pagaments mensuals com a part de la seva herència i els ingressos addicionals del [[maharajà]] de [[Tripura]], les vendes de joies de la seva família, del seu bungalow a Puri, i uns mediocres beneficis (2.000 rupies) pels drets de les seves obres.<ref name="Dutta_1995_139-140">Dutta & Robinson 1995, pp. 139–140</ref> En aquells moments però ja tenia un ampli nombre de seguidors entre els lectors bengalís, i gràcies a les primeres traduccions de les seves obres començà a ser reconegut fora de les fronteres del seu país.

En resposta a alguns admiradors anglesos, com el pintor [[William Rothenstein]], va començar a traduir alguns dels seus poemes en vers lliure. El [[1912]] va anar a [[Anglaterra]] per realitzar-hi diverses xerrades i donar a conèixer els seus versos, i va deixar impressionat, entre d'altres, el poeta irlandès [[William Butler Yeats]]. Posteriorment aquest autor va escriure el prefaci de la versió anglesa del ''Gitanjali''. L'any [[1913]] fou guardonat amb el [[Premi Nobel de Literatura]] "pel seu vers profund i sensible, fresc i bell, pel qual, amb habilitat consumada, ha fet del seu pensament poètic, expressat en les seves pròpies paraules angleses, una part de la literatura d'Occident".