Kulturkampf: diferència entre les revisions

 

=== L'apaivagament ===

Quan [[Lleó XIII]] és elegit [[Papa]] el 1878, envia de seguida un missatge al Kàiser [[Guillem I de Prússia]] fent una {{Citació|crida a la magnanimitat del seu cor perquè la pau i la tranquil·litat de les consciències siguin tornades als catòlics}}. Vetllaria en contrapartida {{Citació|perquè la fe que professen els seus fidels, [la mostrin], amb la més conscienciosa devoció, súbdits respectuosos i fidels de la Seva Majestat.}} El contacte es restableix i tenen lloc negociacions que s'allarguen durant divuit mesos, en el transcurs de les quals els socialistes cometen dos atemptats contra l'emperador. En evolucionar la situació política, el canceller de ferro declara: {{Citació|estic prou preparat per fer un petit [[Canossa]]<ref>a [[Daniel-Rops]], op. cit. P. 155.</ref>}}[[Adalbert Falk]], l'instigador del ''Kulturkampf'', és destituït el juliol de 1879. El 1882, Prússia torna a pagar els salaris eclesiàstics, el 1883, està decidit que els bisbes ja no hauran de sotmetre el nomenament dels rectors a les autoritats civils. Finalment, les lleis de maig són revisades el 1886. Mentrestant, el [[Frederic III de Prússia|Kronprinz Frederic]] havia demanat i havia obtingut una audiència pontifical.