Neopositivisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç al propi article |
Noms compostos i guionet |
||
Línia 1:
El '''neopositivisme''' és la visió [[filosòfica]] nascuda de l'[[empirisme]] modern en l'experiència del [[Cercle de Viena]], els membres més representatius, durant les persecucions antisemites a [[Europa]], van emigrar als [[Estats Units]] i a [[Anglaterra]], on van desenvolupar les seves idees.
És característica del '''neopositivisme''' la reducció de la filosofia a l'anàlisi del llenguatge, pres tant de la [[ciència]] com de la vida comuna de l'home. La doble realitat del llenguatge produeix els dos corrents del neopositivisme, com a filosofia del llenguatge científic i del llenguatge comú. Les dues depenen del principi dogmàtic que [[Ludwig Wittgenstein]] va codificar en el seu Tractat
Aquesta és una forma de [[Tautologia (lògica)|tautologia]] científica. D'aquí la negació que fa el neopositivisme de les veritats [[metafísica|metafísiques]]: no tenen cap significat, en tant que no poden sotmetre's a cap verificació empírica. El corrent de la filosofia del llenguatge científic, que segueix a R. [[Carnap]] i a H. [[Reichenbach]], desenvolupa sobretot la metodologia de la ciència quantística, probabilista, de la [[física]] i de la matemàtica. Hi conflueix també la lògica matemàtica contemporània, sobretot el corrent de la lògica formal, que considera els axiomes com les afirmacions de fons de les que la matemàtica pot treure les deduccions lògiques. L'altre corrent, dedicat a l'anàlisi del llenguatge comú, i que segueix a [[Karl Popper|Popper]], Ahir i altres, considera en canvi el llenguatge com un joc les regles intrínseques cal captar degudament ([[Ludwig Wittgenstein]]).
L'[[hermenèutica]] del llenguatge consisteix precisament en l'ús que
{{Autoritat}}
|