Triennal de Milà: diferència entre les revisions

A l'any 1951 Espanya va participar, per primera vegada, a la IX Triennal de Milà. La participació espanyola es va allargar dues edicions més, fins l'any 1957. La Direcció General de Relacions Culturals, organisme depenent del Ministeri d'Assumptes Exteriors, va al·ludir problemes de gestió i de costos de producció per renunciar a les successives edicions. Tanmateix, amb els anys la Triennal va derivar cap a una fira de mostres i la modalitat de presentació espanyola, dedicada únicament a l'art d'innovació i als objectes decoratius, s'allunyava del caràcter més industrial de l'esdeveniment, que apostava per la voluntat de fusionar les arts amb el disseny i els béns de consum més moderns.

 

El projecte i la realització del pavelló espanyol a la IX Triennal de Milà, a l'any 1951, fou obra de l'arquitecte català [[Josep Antoni Coderch i de Sentmenat|Josep Antoni Coderch]]. L'encàrrec li va arribar de la mà del Director General de Relacions Culturals, D.Juan Pablo Lojendio, nomenat comissari de l'esdeveniment per part del ministre d'Educació i Cultura, [[Joaquín Ruiz-Giménez Cortés|Joaquín Ruíz Giménez]]. [[Rafael Santos i Torroella|Rafael Santos Torroella]], juntament amb la seves esposa, Maite Bermejo, van ser els encarregats de la selecció i disposició de les peces d'exposició.<ref>Jiménez Blanco, María Dolores. [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2016/04/16/pagina-31/96806338/pdf.html «Art i poder en la postguerra espanyola»]. La Vanguardia 16/4/2016</ref> <ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2003/06/22/pagina-31/92872733/pdf.html?search=trampantojos «Colaboradora necesaria»] La Vanguardia (obituarios) 22/10/2013</ref> El tema d'aquella edició era «Les tradicions populars des de l'art antic en els arts decoratives, l'art popular i l'artesania en relació amb les corrents d'avantguarda». Entre d'altres peces, el pavelló va comptar amb talles romàniques, un quadre de [[Joan Miró i Ferrà|Joan Miró]], escultures d'[[Àngel Ferrant Vázquez|Àngel Ferrant]], [[Eudald Serra i Güell|Eudald Serra]] i [[Jorge Oteiza Enbil|Jorge Oteiza]], peces d' orfebreria de [[Jaume Mercader-Miret|Jaume Mercader]], [[Ramon Sunyer Clarà|Ramon Sunyer]] i Manel Capdevila, teixits estampats de Josep Porta, gravats de [[Josep Guinovart i Bertran|Josep Guinovart]] amb poemes de [[Federico García Lorca]], ceràmiques de [[Josep Artigas Morraja|Josep Artigas]] i [[Antoni Cumella i Vendrell|Antoni Cumella]], fotografies de l'arquitectura de [[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]], etc. El certamen fou un èxit i va guanyar dos diplomes d'honor, cinc medalles d'or i altres reconeixements menors.