Euzko Gaztedi Indarra: diferència entre les revisions

| align="left"|''GuipúzcoaGuipúscoa'': Hernani Kalea 15, 20004 San Sebastián

| align="left" | ''VizcayaBizcaia'': Sabin Etxea Ibáñez de Bilbao,16 (Bilbao)

| align="left" | ''ÁlavaÀlaba'': Abendaño, 26 Vitoria

| align="left" | ''País Vasco francésIparralde'': Thiers karrika 25 (Bayona)

| [[Vermell]] yi [[Verd]]

Euzko Gaztedi Indarra-EGI (en euskera Força Joventut Basca) és l'organització política juvenil del Partit Nacionalista Basc (PNB). Tenen presència en el [[País Basc]] i [[Navarra]] i el denominat País Basc francès. Segons els seus estatuts es defineix com una organització basca, democràtica, plural, participativa, independentista i humanista desitjant assolir un marc de respecte a la identitat dels pobles i als drets humans.

Va ser fundada el [[14 de febrer]] de [[1904]], tres mesos després de la mort de [[Sabino Arana]], fundador del [[PNB]], recollint les seves idees sobre nacionalisme. En un principi va contar amb uns 400 membres i va destacar com associació juvenil nacionalista fins a la Guerra Civil.

Després de la guerra va ser refundada a Veneçuela on quedo integrada en l'estructura política del partit en l'exterior i sorgeixen les sigles de EGI després d'haver editat la revista Gudari i veure la necessitat de crear una nova organització juvenil. Juan Queralt va ser el creador del logotip de d'EGI, prenent com idea el testimoni dels antics gudaris passat a la noves generacions i prenent la antorcha del "Guernica" de [[Picasso]] aquest es va convertir en símbol de d'EGI.

A partir d'aquest moment el nombre de militants comença a créixer. Un any després de la vaga de 1952 s'organitza un grup d'estudi universitari amb el nom [[Ekin]] ("emprendre" en euskera) a [[Bilbao]]. A partir de 1953, i a través del Partit Nacionalista Basc en l'exili, el grup pren contacte amb EGI. És en 1956 quan ambdues associacions es fusionen. No obstant això, en 1958 es comencen a albirar tensions en l'interior de l'associació sent expulsats de EGI els cabecillas de Ekin per qüestions metodológicasmetodológiques i de caràcter ideològic ja que Ekin era laicistalaïcista, d'ideologia marxista-leninista, desitjant a més una estratègia de acció directa i actuar així com un moviment de resistència basc, en una època en què abundaven les lluites d'alliberament nacional en el tercer món, com la [[Guerra de Vietnam]] o la descolonizacióndescolonització d'[[Algèria]].

Ekin es va convertir en [[ETA]] el [[31 de juliol]] de [[1959]], encara que alguns autors assenyalen el mes de desembre de 1958 com la data de la primers escrits en els quals apareix la denominació "ETA". En un principi i durant els seus primers anys les accions d'ETA consistien en la realització de pintades nacionalistes pel que es confonien aquests fets amb les reivindicacions de *EGI, fins que ETA va decidir apostar per la lluita armada.[1].

EGI va seguir relizando accions reivindicatives nacionalistes com la posada d'una [[ikurriña]] en la punta d'una de les torres de la Catedral de Burgos el dia de la HispanidadHispanitat de 1960 i la participació en accions conjuntes amb altres associacions nacionalistes juvenils europees. A la fi de la dècada de 1960, el recurs a la violència va començar a obrir-se pas dintre de EGI, així com el seu acostament a la naciente ETA. Així, en 1969, dos dels seus militants, Joaquín Artajo i Alberto Azurmendi, van morir a l'explotar-los una bomba que estaven preparant en Urzama[[Utlzama]] (Navarra), al mateix temps que sorgia un sector de EGI, denominat EGI-Batasuna, procliu als plantejaments etarres. Després de l'abandó d'ETA dels sectors "españolistasespanyolistes", l'acostament va acabar en fusió.

EGI-Batasuna estava dirigida per [[Iñaki Múgica Arregui]], Ezkerra. Ezkerra era un activista de EGI responsable de la collocació de la ikurriña en la Catedral de Burgos (ho va intentar dues vegades; en la primera va caure de la torre, fracturant-se les dues cames; en la segona va aconseguir el seu objectiu). Posteriorment, va ser alliberat pel PNB per a organitzar grups d'acció, amb la finalitat de contenir el malestar de les joventuts peneuvistaspeneuvistes davant la inaccióninacció del partit. El sector liderat per Ezkerra va confluir amb ETA V Assemblea aportant prop de cinc-cents militants. La fusió va tenir lloc el l'[[Aberri *Eguna]] de 1972, sota les sigles d'ETA.

L'organització és asamblearia i funciona a tres nivells: municipal, regional o territorial i nacional. La implantació social del partit es reforça amb els batzokis, seus socials del PNB. El primer d'ells es va inaugurar el 14 de juliol de 1894 en el casc vell de Bilbao, un any abans de la constitució formal del PNB com partit. Avui dia hi ha més de 200 *batzokis[[batzoki]]s.

Al novembre de 2005, i juntament amb altres organitzacions juvenils nacionalistes, entre elles la illegalitzada [[Segi]], van acordar crear un Consell de la Joventut. [[Udalbiltza]] i [[Batasuna]] van felicitar el pas donat pels joves i van desitjar que puguin donar fruits en el futur