Ida Pfeiffer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegir enllaços webs |
|||
Línia 82:
L’objectiu del següent viatge de Pfeiffer, iniciat el maig de 1856, havia de ser [[Madagascar]]. Després d'aturar-se a [[Berlín|Berlin]], [[Amsterdam]], [[Londres]] i [[París]], va desistir d’aquella idea en saber que la situació política era molt greu i per tant molt perillós per qualsevol europeu. Per tant, decidí anar a [[Austràlia]], l’únic continent que encara no coneixia. Ida embarcà a [[Rotterdam]] en un vaixell cap a [[Ciutat del Cap]] i allà conegué [[Joseph Lambert]], un polític i empresari francès que la va convèncer per anar a [[Madagascar]]. Ell coneixia la temible reina [[Ranavalona I|Ranavalona]], responsable del genocidi que es duia a terme en el seu país, a partir d'una estança molt amistosa feta dos anys enrere. Per tant, els deixaria viatjar per l'illa sense problemes.
Ida se'l va creure i primer es dirigiren tos dos a l'illa [[Maurici]], a casa de Lambert, on ella l'esperaria mentre el francès feia uns negocis acordats transportant esclaus de la costa africana a l'illa de [[Illa de la Reunió|Bourbon]], molt propera a [[Maurici|Mauric]]<nowiki/>i.
[[Fitxer:Trial of Ida Pfeiffer and Jean Laborde.png|miniatura|Recepció d'ida al palau de la reina Ranavalona]]
Ida viatjà per tota l'illa recol·lectant objectes naturals i allotjant-se en diverses cases, sempre gràcies a les cartes de recomanació que portava. Finalment marxà sola vers [[Tamatave]], actual [[Toamasina (ciutat)|Toamasina]], un port de la costa est de [[Madagascar]]. Allà esperà [[Joseph Lambert|Lambert]] durant unes setmanes i quan ell arribà es posaren en marxa cap a [[Antananarivo]]. Anaven carregats amb un enorme equipatge format pels molts regals que Lambert portava per la reina i pel conjunt de la cort [[malgaix]].
Línia 160:
*[https://reader.digitale-sammlungen.de/de/fs1/object/display/bsb10309493_00005.html Kollar, Vincenz. Über Ida Pfeiffer’s Sendungen von Naturalien]. Aus der K.K. Hof (Wien, 1858).
* Lagarde-Fouquet, Annie. Ida Pfeiffer, première exploratrice. L'Harmattan (Paris, 2009). ISBN 978-2-296-09310-2
*[http://othes.univie.ac.at/6065/1/2009-07-06_9805972.pdf Lehman, Katharina. Reiseberichte von Frauen im 19]. Jahrhundert. Eine Analyse des Werkes von Ida Pfeiffer und ihrer Legitimationsstrategien als weibliche Autorin. Diplomarbeit. Universität Wien (Wien, 2009).
*[https://www.thegreatcoursesplus.com/historys-greatest-voyages-of-exploration/ida-pfeiffervictorian-extreme-traveler Liulevicius, Vejas Gabriel. Ida Pfeiffer. Victorian Extreme Traveler]. History's Greatest Voyages of Exploration. The Great Courses (2015).
* Riedl-Dorn, Christa. Das Haus der Wunder. Zur Geschichte des Naturhistorischen Museum in Wien (Wien, 1998). ISBN 978-3-900518-91-2
*[http://www.gbv.de/dms/goettingen/346453550.pdf Riedl-Dorn, Christa. Die Entdeckung der Welt Die Welt der Entdeckungen]. Skira (Wien, 2002).
* Sistach, Xavier. Pasión por los insectos. Ilustradoras, aventureras y entomólogas. Turner (Madrid, 2019). <nowiki>ISBN 978-84-17141-89-9</nowiki>.
*[https://www.persee.fr/doc/arch_0044-8613_2004_num_68_1_3839 Somers Heidhues, Mary. Woman on the Road: Ida Pfeiffer in the Indies]. Archipel 68 (Paris, 2004).
== Enllaços externs ==
| |||