Oceà Àrtic: diferència entre les revisions

 

== Amenaces ambientals ==

[[Fitxer:SeaIce 2002-05&nbsp;cmp 1979-2000.png|miniatura|Disminució del gel àrtic a l'estiu durant els períodes del 1979 al 2000 i del 2002 al 2005.<ref>[http://earthobservatory.nasa.gov/Newsroom/NewImages/images.php3?img_id=17047 Continued Sea Ice Decline in 2005] Robert Simmon, [[Earth Observatory]], and Walt Meier, [[NSIDC]]. Consulta 7 de desembre de 2006.</ref>]]

 

Els primers [[Cartografia|cartògrafs]] no estaven segurs si la regió al voltant de pol Nord era terra (com en [[Johannes Ruysch]], [[:Fitxer:Ruysch map.jpg|mapa de 1507]], o [[Gerardus Mercator]], [[:Fitxer:Mercator Septentrionalium Terrarum descriptio.jpg|mapa de 1595]]) o aigua (com el mapa del món de 1507 de [[Martin Waldseemüller]]) a l'hora de dibuixar els seus mapes. El fervent desig dels [[Europa|europeus]] de trobar un passatge pel nord fins a "[[Catai]]" (la [[Antiga Xina|Xina]]) va decantar la balança cap a l'aigua, i als voltants de 1723 els fabricants de mapes com [[Johann Homann]] presenten un "Oceanus Septentrionalis" extens a l'extrem nord dels seus cartogrames. Les poques expedicions que s'endinsen molt més enllà del [[cercle polar àrtic]] en aquesta era afegeixen pocs descobriments, només illes petites, com [[Novaya Zemlya]] (11è segle) i [[Spitsbergen]] (1596), tanmateix com aquestes illes estaven sovint envoltades de gel els seus límits pel nord no eren tan clars. Els fabricants de [[mapa|mapes]] nàutics, més conservadors que alguns dels cartògrafs més fantasiosos, tendien a deixar la regió en blanc, amb només algunes línies de costa conegudes esbossades.

 

Aquesta manca de coneixement de què hi havia més al nord de la barrera de gel va provocar un cert nombre de conjectures. A [[Anglaterra]] i en altres nacions europees, el [[mite]] d'un "mar Polar obert" va ser durador i persistent. [[John Barrow (1764-1848)|John Barrow]], per molts anys Segon Secretari de l'[[Almirallat Britànic|Almirallat]] [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|britànic]], va fer d'aquesta creença la pedra angular de la seva campanya d'[[exploració de l'Àrtic]] entre 1818 i 1845. Als [[Estats Units]] durant els anys 1850 i 60s, els exploradors [[Elisha Kane]] i [[Isaac Israel Hayes]] van afirmar ambdós que havien vist les ribes d'aquest elusiu cos d'aigua. Fins i tot a finals del mateix segle, l'eminent expert [[Matthew Fontaine Maury]] inclou una descripció del mar Polar obert en el seu [[llibre de text]] ''La Geografia Física del Mar'' (1883). No obstant això, a mesura que tots els [[Exploració|exploradors]] caminaven més i més cap al pol, descriviren com el casquet polar esdevenia gruixut i persistia al llarg de l'any.