Obre el menú principal

Canvis

8 bytes afegits ,  fa 2 mesos
m
|miniatura|left -> |miniatura|esquerra
}}</ref> Natura és la traducció llatina de la paraula grega ''physis'' (φύσις) –d'on, entre d'altres, deriva la paraula [[física]]–, que en el seu significat original feia referència a la forma innata en la qual creixen espontàniament plantes i animals, a les seves característiques intrínseques.<ref>Es pot trobar informació sobre l'ús del concepte per part dels presocràtics, encara que de manera una mica erràtica, a Naddaf, Gerard: ''The Greek Concept of Nature'', SUNY Press, 2006. L'ús de la paraula φύσις, utilitzada per Homer en relació amb una planta, era usada pels filòsofs grecs ja de molt antic, i en diversos sentits que, en general, són semblants al sentit actual, com confirma Guthrie, W. K. C.: ''Presocratic Tradition from Parmenides to Democritus'' (volum 2 ''History of Greek Philosophy''), UP, 1965.</ref> Així apareix en el primer ús escrit del terme ''physis'', que fou utilitzat per [[Homer]], i fa referència a les qualitats intrínseques d'una planta.<ref> "ὣς ἄρα φωνήσας πόρε φάρμακον ἀργεϊφόντης ἐκ γαίης ἐρύσας, καί μοι '''φύσιν''' αὐτοῦ ἔδειξε". (''Així parlà, Argeifontes [=Hermes] mentre em donava l'herba, prenent-la de la terra, i mostrant-me la seva '''natura'''.'') ''[[Odissea]]'' 10.302-3 (ed. A.T. Murray). També a ''[http://archimedes.fas.harvard.edu/pollux Liddell i Scott: ''Greek Lexicon'']. Per a altres usos posteriors, però molt antics del terme grec, vegeu el que es comenta més endavant.</ref>
 
[[Fitxer:Hopetoun falls.jpg|miniatura|leftesquerra|[[Hopetoun Falls]], a [[Victòria (Austràlia)|Victòria]] ([[Austràlia]]), un espai protegit]]
 
El sentit de la paraula natura, en llatí, es relaciona amb el naixement. La concepció llatina és la de "mare natura", un símbol que té relació amb la vida en un sentit molt ampli. Diverses cultures han representat aquest concepte amb [[déus]]. En canvi, el concepte de natura com un tot que s'identifica amb l'Univers físic ha estat incorporat més recentment a conseqüència del desenvolupament de la [[ciència]] moderna, amb un ús cada vegada més ampli en els darrers segles.<ref>Per exemple, l'obra d'[[Isaac Newton]], ''Philosophiae Naturalis Principia Mathematica'' (1687) és traduïda com a "Mathematical Principles of Natural Philosophy", i reflecteix l'ús habitual de les paraules "natural philosophy" -filosofia natural-, semblant a un "estudi sistemàtic de la natura"</ref><ref>L'etimologia de la paraula "physical" -física- indica el seu ús com a sinònim de "natural" ja cap a mitjans del [[segle XV]]: {{ref-web |url=http://www.etymonline.com/index.php?term=physical |títol=Physical |obra=Online Etymology Dictionary |cognom=Harper |nom=Douglas |consulta=20 de setembre de 2006}}</ref>
 
=== La perspectiva artística ===
[[Fitxer:Chinesischer Maler des 11. Jahrhunderts (I) 001.jpg|miniatura|leftesquerra|Pintura xinesa ([[segle XI]])<ref>''Temple budista a les muntanyes''. Tinta sobre seda del segle XI. Nelson-Atkins Museum of Art, Kansas City (Missouri).</ref>]]
Mirat a través de la lent de les arts visuals, la natura salvatge ha estat un tema important en diverses èpoques de la [[història universal]]. Una primera tradició d'art paisatgístic es desenvolupava a la Dinastia Tang (618-907); la tradició de representar natura tal com és es convertia en un dels propòsits de la pintura xinesa i significà una influència important dins l'art asiàtic. Els artistes aprenien a descriure muntanyes i rius "des de la perspectiva de la natura global i sobre la base de la comprensió de les lleis de la natura... com si fos vist a través dels ulls d'un ocell."<ref>[http://www.asia-art.net/chinese_tech_brush.html Chinese brush painting] Asia-art.net Accessed: 20 de maig de 2006. </ref>
 
772.905

modificacions