Diferència entre revisions de la pàgina «John Churchill (1r duc de Marlborough)»

m
|left|miniatura -> |miniatura|esquerra
m (|miniatura|dreta -> |miniatura)
m (|left|miniatura -> |miniatura|esquerra)
Com a part dels honors de la coronació de Guillem i Maria, Churchill va ser fet Comte de Marlborough el 9 d'abril de 1689, a més de ser nomenat membre del [[Consell Privat del Regne Unit|Consell Privat]] i fet Gentilhome de Cambra del Rei. La seva puixança, malgrat tot, comportà rumors acusatoris dels seguidors de Jaume II segons els quals Marlborough havia traït el seu rei només pel benefici personal; i el mateix Guillem mostrà les seves reserves sobre l'home que havia desertat de Jaume.<ref>Hibbert: ''The Marlboroughs'', 46</ref> Els apologistes de Marlborough pensen, incloent el seu descendent més notable i biògraf [[Winston Churchill]], han donat un atribut patriòtic, moral i religiós a la seva acció; però en paraules de Chandler, és difícil absoldre a Marlborough de crueltat, ingratitud, intriga i traïció contra un home de qui ho havia rebut virtualment tot en la seva vida i en la seva carrera fins aquell moment.{{sfn|Chandler|2003|p=25}}
 
[[Fitxer:John Churchill in his thirties.jpg|left|miniatura|esquerra|Marlborough cap a la trentena, atribuït a [[John Riley (pintor)|John Riley]]. L'Estrella de l'[[Orde de la Lligacama]] va ser afegida després de 1707.]]
El primer acte oficial de Marlborough va ser assistir a la remodelació de l'exèrcit: el poder de confirmar o de purgar els oficials i homes donà al Comte l'oportunitat de construir una nova xarxa de patronatges que el beneficiarien durant les dues dècades següents.{{sfn|Jones|1993|p= 41}} La seva tasca era urgent, car sis mesos després de la marxa de Jaume II, Anglaterra s'uní a la guerra contra França en una poderosa coalició destinada a tallar les ambicions de Lluís XIV. Amb la seva experiència va ser lògic que Marlborough comandés els 8.000 britànics enviats als [[Països Baixos]] durant la primavera de 1689; encara que durant la [[Guerra dels Nou Anys]] (1688-97) només va tenir 3 anys de servei al camp, i encara subordinat la major part. Malgrat això, a la [[batalla de Walcourt]] el 25 d'agost de 1689 Marlborough guanyà la lloança del comandant aliat, el [[Georg Friedrich de Waldeck|Príncep Waldeck]]: "''malgrat la seva joventut mostrà una gran capacitat militar com la que tenen la majoria dels generals després d'una llarga sèrie de guerres... És un dels homes més galants que conec''".<ref>Hibbert: ''The Marlboroughs'', 48</ref> En reconeixement a la seva habilitat i valor Guillem el recompensa amb la lucrativa coronelia del 7è a Peu (posteriorment els [[Fusellers Reials]]).
 
1.866.992

modificacions