Balduí I de Flandes: diferència entre les revisions

La seva acció no és ben coneguda. Va prendre part en la batalla de [[Fontenoy-en-Puisaye]] el 841, en el camp de l'emperador Lotari que fou derrotat pel seu germà [[Lluís el Germànic]] i pel germanastre [[Carles el Calb]]. Comte del ''Flandrensis Pagus'', va lluitar activament contra els normands, que van devastar la regió de la que estava encarregat des de 810. Es diu que era de bona alçada, de pell morena, cos i extremitats forts i nerviosos, àgil a cavall. La tradició fa d'ell, de jove, el guanyador d'una baralla contra un ós de la que va sortir victoriós; aquesta gesta el va fer destacar davant el rei Carles el Calb.<ref>Michel Pastoureau, ''L'ours - Histoire d'un roi déchu'', Seuil Librairie du XXIe siècle, {{ISBN|978-2-02-021542-8}}, pàg. 61 </ref>

 

Durant una estada a la cort real a [[Senlis]] el 862, Balduí es va emportar a la princesa Judit (vers 843 - † 870), filla del rei [[Carles el Calb]] i d'Ermentruda d'Orleans. Judit encara no tenia vint anys, però ja era la vídua de dos reis anglosaxons, [[Ethelwulf de Wessex|Ethelwulf]] († 858) i el fill d'aquest [[Ethelbald de Wessex]] († 860), reis de [[Wessex]]. Per cometre el segrest, Balduí es va assegurar l'ajuda del germà de Judit, el príncep Lluís, futur [[Lluís el Tartamut]]. Amor o càlcul polític?. El fet és que Judit sembla haver-lo seguit voluntàriament, convenientment disfressada. Balduí s'hi va casar en secret a [[Harelbeke]], i llavors la parella, per por a les conseqüències de les seves accions, es va refugiar amb [[Lluís II el Jove]], mentre que Lluís el Tartamut es va posar en seguretat a [[Ducat de Bretanya|Bretanya]] (?). D'antuvi el rei es va oposar al matrimoni, i per això envià cartes al cap víking Rorik de Dorestad i al bisbe Hunger, demanant que no li donessin aixopluc, i fins i tot convencé els seus bisbes per tal que els excomuniquessin. L'excomunió fou pronuncia per una assemblea de bisbes celebrada a [[Soissons]].<ref>Louis Victor Pécheur, [http://books.google.fr/books?id=cVgoAAAAYAAJ&pg=PA440&dq=Soissons+Baudouin+Judith+excommunication+Soissons&lr= ''Annales de Soissons''], 1863, pàg. 440</ref> Balduí i Judit van anar llavors a Roma a defensar la seva causa davant el Papa [[Nicolau I]]. El pontífex va intercedir llargament amb el rei de [[França Occidental]], al que finalment va convèncer. El matrimoni fou solemnement ratificat a Auxerre, d'acord amb les fonts el 862 o 863,<ref>Georges Henri Dumont ''Histoire de la Belgique'' 1999, pàg. 57 dona la data de [[desembre]] del [[862]]; Desmulliez et Milis com Le Glay donen [[863]].</ref><ref>Micheline Dupuy [http://books.google.fr/books?id=9IhxAAAAIAAJ&dq=Judith+Baudouin+Auxerre+863&q=ratifi%C3%A9+%C3%A0+Auxerre+en+863.&pgis=1 ''Françaises, reines d'Angleterre''] 1968, pàg. 43</ref> però, en absència del rei.