Triennal de Milà: diferència entre les revisions

El projecte i la realització del pavelló espanyol a la IX Triennal de Milà, a l'any 1951, fou obra de l'arquitecte català [[Josep Antoni Coderch i de Sentmenat|Josep Antoni Coderch]]. L'encàrrec li va arribar de la mà del Director General de Relacions Culturals, D.Juan Pablo Lojendio, nomenat comissari de l'esdeveniment per part del ministre d'Educació i Cultura, [[Joaquín Ruiz-Giménez Cortés|Joaquín Ruíz Giménez]]. [[Rafael Santos i Torroella|Rafael Santos Torroella]], juntament amb la seves esposa, Maite Bermejo, van ser els encarregats de la selecció i disposició de les peces d'exposició.<ref>Jiménez Blanco, María Dolores. [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2016/04/16/pagina-31/96806338/pdf.html «Art i poder en la postguerra espanyola»]. La Vanguardia 16/4/2016</ref> <ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2003/06/22/pagina-31/92872733/pdf.html?search=trampantojos «Colaboradora necesaria»] La Vanguardia (obituarios) 22/10/2013</ref> El tema d'aquella edició era «Les tradicions populars des de l'art antic en els arts decoratives, l'art popular i l'artesania en relació amb les corrents d'avantguarda». Entre d'altres peces, el pavelló va comptar amb talles romàniques, un quadre de [[Joan Miró i Ferrà|Joan Miró]], escultures d'[[Àngel Ferrant Vázquez|Àngel Ferrant]], [[Eudald Serra i Güell|Eudald Serra]] i [[Jorge Oteiza Enbil|Jorge Oteiza]], peces d' orfebreria de [[Jaume Mercader-Miret|Jaume Mercader]], [[Ramon Sunyer Clarà|Ramon Sunyer]] i Manel Capdevila, teixits estampats de Josep Porta, gravats de [[Josep Guinovart i Bertran|Josep Guinovart]] amb poemes de [[Federico García Lorca]], ceràmiques de [[Josep Artigas Morraja|Josep Artigas]] i [[Antoni Cumella i Vendrell|Antoni Cumella]], fotografies de l'arquitectura de [[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]], etc. El certamen fou un èxit i va guanyar dos diplomes d'honor, cinc medalles d'or i altres reconeixements menors.