{{article principal|Referèndum estatutari a Catalunya de 1931}}
[[Fitxer:Manifestaciócontral'Estatut.jpg|200px|thumbminiatura|Manifestació contra l'Estatut|alt=]]L'estatut fou aprovat en diferents fases. En primer lloc, fou aprovat per la Diputació provisional, després per la [[Generalitat de Catalunya]] i, finalment, pels ajuntaments catalans,<ref name=":0" /><ref>{{Ref-web|url=http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/03/15/la-generalitat-provisional-i-l%E2%80%99estatut-d%E2%80%99autonomia-de-1932/|títol=La Generalitat provisional i l’Estatut d’Autonomia de 1932-|consulta=2018-07-03|nom=Vicente|cognom=Moreno Cullell|llengua=català|editor=Sapiens.cat|data=15 de març de 2011}}</ref> que hi estigueren d’acord quasi unànimement en el plebiscit municipal del [[26 de juliol]] de [[1931]].{{Sfn|Abelló Güell|2007|p=44}} Seguidament, el referèndum popular fou celebrat el [[2 d'agost]], hi participà al voltant d'un 75% del cens electoral i obtingué un 99% de vots favorables. A més, fou recolzat per les dones amb més de 400.000 signatures d'adhesió a l'estatut, ja que no podien votar segons la llei. L'11 d'agost la Generalitat va declarar oficial el projecte d'estatut i tot seguit fou portat a les Corts per a la seva ratificació. El 13 d’agost [[Francesc Macià i Llussà|Francesc Macià]] va fer el lliurament del projecte al president del Govern provisional de la República, [[Niceto Alcalá-Zamora|Niceto Alcalà-Zamora]], i fou presentat a les Corts el [[18 d'agost]].<ref name=":0" />
D'aquesta manera, l'avantprojecte del primer estatut d'autonomia concedit a una regió espanyola fou aprovat per àmplia majoria popular. Després d'un cop d'estat frustrat del [[José Sanjurjo Sacanell|general Sanjurjo]], les Corts generals aprovaren l'estatut català el 9 de setembre de 1932.
