Força nuclear forta: diferència entre les revisions

== Principis ==

La teoria que descriu la [[interacció forta]] és la [[cromodinàmica quàntica]], també coneguda pel seu [[acrònim]] [[anglès]] '''''QCD''''' (''Quantum ChromoDynamics''), que forma part del model estàndard de la física de partícules. Segons aquesta teoria, cada quark porta una [[càrrega de color]] que pot ser de tres tipus: ''blava'', ''verda'' o ''vermella''. Aquests ''colors'' són només uns noms que identifiquen cada tipus de càrrega, sense que n'hi hagi cap amb els [[Color|colors]] en el seu sentit habitual. Per la seva banda, els antiquarks porten una càrrega ''antiblava'' (també rep el nom de ''groga'', ''verd'' + ''vermell''), ''antiverda'' (també anomenada ''magenta'', ''blau'' + ''vermell'') o ''antivermella'' (també anomenada ''cian'', ''blau'' + ''verd''). Un [[hadró]] només pot existir si el color de la seva càrrega total és neutre o ''blanc'', el que seria un [[singlet]] de color. Un [[mesó]] es compon d'un parell quark-antiquark, que només pot ser una combinació simètrica de ''blau''-''antiblau'', ''verd''-''antiverd'' o ''vermell''-''antivermell''. De la mateixa manera, un [[barió]] estarà format per tres quarks, o tres antiquarks, que hauran de portar un color diferent ''blau'', ''verd'' i ''vermell'' o ''antiblau'', ''antiverd'' i ''antivermell'', de manera que la suma dels tres colors serà neutra.

Els gluons, que són els intermediaris de la interacció forta, porten al mateix temps un color i un anticolor, per exemple, blau-antivermell o bé verd-antiblau. Hi ha nou possibilitats de combinació de color i anticolor, però només hi ha vuit gluons a causa de raons matemàtiques derivades de la [[simetria de Galga]] [[Grup unitari especial|SU(3)]], que és la base de la cromodinàmica quàntica; la combinació lineal blau-antiblau + verd-antiverd + vermell-antivermell és completament neutra i no correspon a cap gluó. La interacció d'un gluó amb un quark pot modificar el color del quark: un gluó blau-antivermell absorbit per un quark vermell el transforma en un quark blau; o un quark verd podria emetre un gluó verd-antivermell i esdevindria vermell. Una conseqüència d'aquest mecanisme és que la càrrega de color d'un quark canviarà de manera contínua per intercanvi de gluons amb els seus veïns, però la càrrega total d'un sistema de partícules aïllat es conservarà al llarg del temps. El parell quark-antiquark d'un [[mesó]] passa constantment de vermell-antivermell a verd-antiverd, per intercanvi d'un gluó vermell-antiverd, o a blau-antiblau, etc. Només la suma dels colors és neutra.