Diferència entre revisions de la pàgina «Aromaticitat»

4 octets eliminats ,  fa 1 any
m
|200px|thumb -> |miniatura
(Correcció)
m (|200px|thumb -> |miniatura)
[[Fitxer:Benzene both.svg|200px|thumbminiatura|Representació de l'estructura del benzè. A la dreta amb dobles enllaços alternats. A l'esquerra amb un cercle que indica la deslocalització dels electrons π]]
L''''aromaticitat''' és el fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el [[benzè]] i els seus derivats—, posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les [[olefina|olefines]] amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d'assemblar-se.
 
 
== Evolució històrica ==
[[Fitxer:All-Z-Cyclooctatetraene_3D_skeletal_formula.svg|200px|thumbminiatura|El ciclooctatretraè no és aromàtic i, per tant l'anell no resta en un pla]][[Fitxer:Benzene-orbitals3.png|300px|thumb|Orbitals π del benzè]]
L'aromaticitat o caràcter aromàtic fou atribuïda primerament a la presència d'un sistema tancat d'enllaços dobles conjugats, però la descoberta feta per [[Richard Willstätter]], el 1911, que el [[ciclooctatetraè]] té propietats olefíniques normals i la impossibilitat de preparar el [[ciclobutadiè]] demostraren que aquesta tesi era inexacta. [[Robert Robinson]] el 1925 suggerí que l'aromaticitat anava lligada a la presència de 6 electrons π i predigué encertadament el caràcter aromàtic de l'anió ciclopentadienil.
 
2.019.531

modificacions