Constantí XI Paleòleg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i/o estandardització d'infotaules |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
| imatge = Constantine XI.jpg
|peu = Estàtua de Constantí XI a [[Atenes]]
|fets_destacables =Darrer [[emperador
| enaltiment = [[emperador]], [[màrtir]] nacional
|data_naixement = [[1394]]
Línia 16:
|data_canonitzacio =No canonitzat oficialment; venerat des de la seva mort
}}
'''Constantí XI Paleòleg''' - ''Constantinus Paleologus'' - de sobrenom '''Dragases''' - Παλαιόλογος o δραγάσης - ([[1394]] - [[29 de maig]] de [[1453]]) fou el darrer [[emperador
== Orígens ==
Era el quart fill de [[Manuel II Paleòleg]]. Va succeir al seu germà gran [[Joan VIII Paleòleg]], el [[1448]]. Es va casar amb [[Teodora]], filla de [[Lleonard III Tocco]], senyor d'[[Acarnània]], duc de Lèucada i senyor de [[Angelocastron]], Vonitza i [[Varnatza]]; i després de la mort d'aquesta, amb Caterina, filla de Notaras Paleòleg Catelusi ([[Dorino I Gattiluso]]), príncep de [[Lesbos]], i amb cap de les dues va tenir fills.
Prèviament a ser emperador fou [[Despotat de Morea|dèspota]] o governador de les restes de les possessions
En morir Joan, el tron fou reclamat pels seus germans: Demetri, el més gran, Constantí i Tomàs. Constantí, que era al Peloponès, tenia un partit favorable a la capital, i va acceptar el nomenament que aquest partit li va proposar, però amb molts dubtes, ja que el poder
== Regnat ==
Al començament el regnat fou tranquil, però el [[1450]] va morir Murat II i
{{cita|Si voleu proclamar Orkhan, potser ho podreu fer, potser podreu cridar als hongaresos per demanar ajut, potser
Una mica després Mehmet II va iniciar els preparatius per al [[Caiguda de Constantinoble|setge de Constantinoble]] i va declarar que no faria la pau fins que la seva residència fos a Constantinoble. La ciutat fou bloquejada per terra i mar. L'artilleria era la més gran mai vista. Mentre es completava el setge, els otomans van ocupar [[Mesèmbria]], Anquialos, Byzcon i altres ciutats. El [[6 d'abril]] del [[1453]] Mehmet va aparèixer sota les muralles de la ciutat amb 258.000 homes. Grecs, venecians, genovesos, i altres auxiliars europeus defensaven la ciutat, i la marina cristiana era superior a l'otomana en capacitat operativa. La lluita va durar fins al [[29 de maig]] del [[1453]]. L'emperador, amenaçat per alguns [[genísser]]s, diuen que va dir: "No hi ha cap cristià que em vulgui tallar el cap?", i quasi al moment fou mort per dos turcs.
| |||