Constantí XI Paleòleg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i/o estandardització d'infotaules
Cap resum de modificació
Línia 5:
| imatge = Constantine XI.jpg
|peu = Estàtua de Constantí XI a [[Atenes]]
|fets_destacables =Darrer [[emperador bizantíromà d'Orient]] (1448-1453)
| enaltiment = [[emperador]], [[màrtir]] nacional
|data_naixement = [[1394]]
Línia 16:
|data_canonitzacio =No canonitzat oficialment; venerat des de la seva mort
}}
'''Constantí XI Paleòleg''' - ''Constantinus Paleologus'' - de sobrenom '''Dragases''' - Παλαιόλογος o δραγάσης - ([[1394]] - [[29 de maig]] de [[1453]]) fou el darrer [[emperador bizantíromà d'Orient]] del [[1448]] al 1453.
 
== Orígens ==
Era el quart fill de [[Manuel II Paleòleg]]. Va succeir al seu germà gran [[Joan VIII Paleòleg]], el [[1448]]. Es va casar amb [[Teodora]], filla de [[Lleonard III Tocco]], senyor d'[[Acarnània]], duc de Lèucada i senyor de [[Angelocastron]], Vonitza i [[Varnatza]]; i després de la mort d'aquesta, amb Caterina, filla de Notaras Paleòleg Catelusi ([[Dorino I Gattiluso]]), príncep de [[Lesbos]], i amb cap de les dues va tenir fills.
 
Prèviament a ser emperador fou [[Despotat de Morea|dèspota]] o governador de les restes de les possessions bizantinesromanes al [[Quersonès]] tàuric, i durant el regnat del seu germà Joan va defensar el seu principat del [[Peloponès]].{{sfn|Nicol|1993|p=341-346}}
 
En morir Joan, el tron fou reclamat pels seus germans: Demetri, el més gran, Constantí i Tomàs. Constantí, que era al Peloponès, tenia un partit favorable a la capital, i va acceptar el nomenament que aquest partit li va proposar, però amb molts dubtes, ja que el poder bizantíromà havia quedar reduït a [[Constantinoble]], el [[Peloponès]], algunes ciutats costaneres i algunes illes. Abans d'acceptar va enviar [[Franza|Jordi Franza]] l'historiador a la cort de [[Murat II]], i va demanar permís al soldà per governar els bizantinsromans i quan el soldà va donar el permís es va embarcar cap a Constantinoble. Va fer les paus amb els seus germans als quals va donar el seu [[despotat de Mistràs]].{{sfn|Treadgold|1997|p=797-798}}
 
== Regnat ==
Al començament el regnat fou tranquil, però el [[1450]] va morir Murat II i elli va succeir el seu fill i successor [[Mehmet II]] que inicialment va estar en una dura guerra amb l'[[Beylik de Karaman-oğlu|emir de Karaman]] i BizanciConstantinoble sembla que va considerar el moment oportú per ajudar al príncep Orkhan, germà gran de Muhammad, que vivia a Constantinoble i reclamava el tron otomà, al qual van donar un exèrcit per presentar-se a territori dels otomans a reclamar els seus drets. Ambaixadors bizantinsromans van anunciar al soldà el trencament dels acords i el reconeixement d'Orkhan; el visir [[Çandarlı Halil Pasha]] els va amonestar severament i va dir:
{{cita|Si voleu proclamar Orkhan, potser ho podreu fer, potser podreu cridar als hongaresos per demanar ajut, potser podreuintentareu reconquerir els territoris que us hem pres, però sabeu que no triomfareu en res, i en lloc de guanyar, perdreu les petites parts de l'imperi que us hem deixat. El meu amo serà informat del vostre missatge i ell dirà el que s'ha de fer.|[[Çandarlı Halil Pasha]]}}
 
Una mica després Mehmet II va iniciar els preparatius per al [[Caiguda de Constantinoble|setge de Constantinoble]] i va declarar que no faria la pau fins que la seva residència fos a Constantinoble. La ciutat fou bloquejada per terra i mar. L'artilleria era la més gran mai vista. Mentre es completava el setge, els otomans van ocupar [[Mesèmbria]], Anquialos, Byzcon i altres ciutats. El [[6 d'abril]] del [[1453]] Mehmet va aparèixer sota les muralles de la ciutat amb 258.000 homes. Grecs, venecians, genovesos, i altres auxiliars europeus defensaven la ciutat, i la marina cristiana era superior a l'otomana en capacitat operativa. La lluita va durar fins al [[29 de maig]] del [[1453]]. L'emperador, amenaçat per alguns [[genísser]]s, diuen que va dir: "No hi ha cap cristià que em vulgui tallar el cap?", i quasi al moment fou mort per dos turcs.