Castellà del País Valencià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|300px -> |miniatura
m bot: - de...", o el que és el mateix "això + de..." o, cosa que és el mateix, "això
Línia 38:
El vocabulari del [[castellà]] del sector meridional, més encara que el [[murcià]] general, està ben farcit de valencianismes, alguns comuns a l'[[Aragonès|aragonés]], com: ''falsido'' (farcit), ''fito a fito'' (fit a fit), ''fosca'', ''llampo'' (llamp),'' llobarro'', ''llosca'' (llesca), ''micheta'' (mitgeta), ''rebuche'' (rebuig), ''nacha'' (natja), ''sucha'' (sutja), ''grillas'' (graelles), ''trullo'' (trull), ''cadel'' (cadell), ''gargamel'' (gargamell), ''canute'' (canut), ''trenque'' (trenc), ''rento'' (rent), ''embolico'' (embolia), ''galle'' (gallet), etc. En el lèxic de l'Horta d'Oriola apareixen bastants mossarabismes, molts d'ells comuns amb el [[valencià]], com ''corbo, gorgo, regomello, bresquilla, barchilla, sernacho, serriche, abadol…'' i també crida l'atenció la gran quantitat d'arabismes, quasi tots comuns al valencià meridional, ''alfarraso, aladroque, alficós, alcasil, bacora, corfa, dula, falca, jaloque, lebeche, marguán, marraja, rejoleta, safa, safariche, tabaque'', etc.
 
Un tret característic de tota esta zona i que inclús traspassa la frontera lingüística i entra en [[Alacant]], [[Elx]] o [[Crevillent]], és l'ús del mot ''Lo'', genuí de les hortes d'[[Oriola]] i [[Múrcia]] i és un possessiu cadastral que ve a significar ''el que pertany a''. Tota esta zona costanera havia estat morisca i fins a la seua expulsió, devien ser molts els xicotets nuclis habitats per ells al llarg de la franja costanera. La Devesa de Campoamor, per exemple, es va anomenar "Matamoros" i hi ha moltes reminiscències que conserven el vocable "moro" en fonts, famílies, etc. Els tractats de propietat s'estenien a les terres conquerides per raons diverses, però sempre a favor de determinats senyors. En algunes zones estos tractats van donar lloc a una expressió concreta com evolució de l'original. És el cas de [[Mallorca]], que conserva el ''Son'' com evolutiu d'"això és de...", o, elcosa que és el mateix, "això pertany a ...": Son Ferrer, Son Sant Joan, etc. Al sud del [[País Valencià]], en canvi va prevaldre el ''Lo'' com a signe de propietat: ''Lo de Die, Lo Morant, Lo Reus, Lo Miñana, Lo Álvarez, Lo Morán, Lo Cruz, Lo Pagan'', etc.
 
== Referències ==