Paramagnetisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Magnetoquímica}}
Etiqueta: editor de codi 2017
m bot: - o, el que + o, cosa que
Línia 1:
El '''paramagnetisme''' és la tendència dels [[moment magnètic|moments magnètics]] lliures ([[moment magnètic d'espín|espín]] o [[moment magnètic orbital|orbitals]]) a alinear-se paral·lelament a un [[camp magnètic]]. Si aquests moments magnètics estan fortament adaptats entre si, el fenomen serà [[ferromagnetisme]] o [[ferrimagnetisme]].<ref>{{GEC|0129652|paramagnetisme}}</ref>
 
Aquest alineament dels [[dipol magnètic|dipols magnètics]] [[àtom|atòmics]] amb un camp extern tendeix a enfortir-lo. Això s'explica per una [[permeabilitat magnètica]] superior a la unitat o, elcosa que és el mateix, una [[susceptibilitat magnètica]] positiva (i petita). En el paramagnetisme pur, el camp actua de manera independent sobre cada moment magnètic, i no hi ha interacció entre si. En els materials ferromagnètics, aquest comportament també pot observar-se, però només quan estan sotmesos a [[temperatura|temperatures]] superiors a la seva [[temperatura de Curie]]. Els materials paramagnètics pateixen el mateix tipus d'atracció i repulsió que els [[imant]]s normals, quan estan sotmesos a un camp magnètic. Tanmateix, en retirar el camp magnètic, l'[[entropia]] destrueix l'alineament magnètic, que ja no està afavorit [[energia|energèticament]].
 
Com a elements paramagnètics podem trobar: l'[[alumini]], el [[bari (element)|bari]], el [[calci]], l'[[oxigen]], el [[platí]], el [[sodi]], l'[[estronci]], l'[[urani]], el [[magnesi]], el [[tecneci]] i el [[disprosi]]. També podem parlar de ''compostos amb propietats paramagnètiques'' com el sulfat de coure, el clorur fèrric i el clorur mangànic.