Revisió del 01:00, 4 gen 2019 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 23:20, 30 ago 2019 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 433.710 edits Canvis menors, neteja AWB Edició següent →
Línia 1: L{{'}}'''hegemonia''' és la [[supervisor\|supremacia]] que una [[població]], una nació o bloc de nacions pot tenir, gràcies al seu major [[Poder (sociologia)\|poder]] econòmic, militar, tecnològic o polític, o a una combinacIó d'aquests, i que exerceix sobre altres poblacions, malgrat que aquestes no la desitgin. Per hegemonia nacional s'entén el [[dominació (sociologia)\|domini]] del [[món]] per part d'una sola [[nació]] o d'un grup de nacions conxorxades. Es parla d'hegemonia [[política]] o de [[grup social\|grup]] hegemònic per referir-se a aquell grup les propostes del qual gaudeixen d'un alt nivell d'acceptació preeminent entre les classes dirigents. La teoria [[ marxisme\|marxista]] de l'hegemonia cultural, associada particularment amb el fundador del partit comunista italià [[Antonio Gramsci]], és la idea que la [[classe]] dirigent pot manipular el sistema de [[valors]] i el [[mores]] (hàbits, costums, moral) d'una societat, de manera que la seva visió es converteixi en la visió del món ("Weltanschauung" o [[cosmovisió]]). En paraules de [[Terry Eagleton]]: "Gramsci normalment utilitza la paraula ''hegemonia'' per significar la forma en què un poder governant guanya el consentiment dels que subjuga".<ref>Terry Eagleton, ''Ideology: An Introduction'' (London: Verso, 1991).</ref> En contraposició a la regla [[autoritarisme\|autoritària]], l'hegemonia cultural "és hegemònica només si els afectats també hi consenten i lluiten pel seu sentit comú".<ref>{{ref-notícia\|títol=Masculinity Studies and the Jargon of Strategy: Hegemony, Tautology, Sense \|nom=Timothy \|cognom=Laurie \|obra=Angelaki: Journal of the Theoretical Humanities \|any=2015 \|url= https://www.academia.edu/10912537 \| consulta=2016-02-24}}</ref> ==Etimologia== La paraula catalana ''hegemonia'' prové de la paraula [[llatí\|llatina]] postclàssica ''hegemonia'' (des de 1513 o abans), al seu torn derivada de la paraula [[grec antic\|grega]] ἡγεμονία (''hēgemonía''), que significa "autoritat, regla, supremacia política", relacionada amb la paraula ἡγεμών (''hēgemōn, -ónos'') "líder", "el qui va al davant", derivat de ἡγέομαι (''hēgéomai''), "conduir", "ser capdavanter".<ref>''Oxford English Dictionary''.</ref><ref>{{Ref-web\|url= http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0072605\|títol=hegemonia\| consulta=2 gener 2019\| editor= [[GDLC]]}}</ref> ==Història== A la [[Grècia]] [[antiga Grècia\|antiga]], era la preponderància d'un estat a l'intern d'una lliga o d'una [[aliança]] entre [[estat]]s, per exemple [[Esparta]] durant la segona guerra contra els perses. == Referències == Línia 15: == Vegeu també == * [[Capital simbòlic]] * [[Poder transversal]] * [[Gayatri Spivak]] == Bibliografia == * {{citar ref\|cognom=Joseph \|nom=Jonathan \|títol=Hegemony: A Realist Analysis \| editorial=Routledge \|lloc=New York \|any=2002 \|isbn=0-415-26836-2}} * {{citar ref\|cognom=Slack \|nom=Jennifer Daryl \|capítol=The Theory and Method of Articulation in Cultural Studies\|títol= Stuart Hall: Critical Dialogues in Cultural Studies \| editor1-first= David \| editor1-last= Morley \| editor2-first= Kuan-Hsing \| editor2-last=Chen \|place=London \| editorial= Routledge \|any= 1996 \|pàgines= 112–127 \|isbn= }} Gramsci, A (1978) ''El concepto de Hegemonía en Gramsci''. México. Ediciones de Cultura Popular. Lash,S. (2007). ''Power after Hegemony: Cultural Studies in Mutation? Theory, Culture & Society''; vol. 24: pp.  55 -– 78. Nottingham Trent University,'' == Enllaços externs ==

Hegemonia: diferència entre les revisions