Epigrafia: diferència entre les revisions

L{{'}}'''epigrafia''' és una [[ciència]] autònoma i alhora auxiliar de la [[història]] que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs ([[pedra|pedres]], [[os]]sos, [[metall]], [[fusta]], [[ceràmica]], etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.<ref>{{GDLC|00054105}}</ref> La finalitat de l'epigrafia és el desxiframent, lectura i interpretació de les inscripcions, amb la finalitat d'obtenir la major quantitat possible d'informació d'aquestes. Segons les convencions internacionals, especialment per a la [[Unesco]], l'existència d'epigrafia pròpia és el marcador que indica el pas d'una cultura de prehistòrica a històrica, especialment quan entre les seues inscripcions compta amb [[annals]] i [[crònica|cròniques]]. L'epigrafia es relaciona de forma directa amb ciències com la [[història antiga]], l'[[arqueologia]] i la [[paleografia]], i complementàriament amb unes altres com la [[numismàtica]], la [[història de l'escriptura]], la [[història de les religions]] o el [[dret romà]].

Es coneixen prop de 1.500 d’inscripcionsd'inscripcions romanes procedents de Tàrraco i del seu entorn, conjunt que representa quasi el 10% de totes les inscripcions romanes de la península Ibèrica. La inscripció romana més antiga, dedicada a la deessa Minerva, es troba a l’interiorl'interior de la torre homònima i es data en els primers anys de la presència romana. La més tardana, que encara es pot considerar com "antiga", és la de la construcció funerària del bisbe Cebrià, el qual morí poc abans de la conquesta de Tarragona pels musulmans (principis del segle VIII).<ref name=mnat4>{{ref-web|url= http://www.mnat.cat/?page=arqueologic-visita#| consulta=28 juliol 2014|títol=Sala 1. L'Epigrafia llatina a Tàrraco|obra=mnat| editor=MNAT}}</ref>

La majoria de les inscripcions romanes de Tàrraco pertanyen als tres primers segles del període imperial. Es tracta, sobretot, d'inscripcions fúnebres (petites làpides sense decoració, ares funeràries, sarcòfags, etc.), honorífiques i monumentals on s'esmenten emperadors, funcionaris imperials, flàmens i ciutadans rics i respectats. Força ric és també el material epigràfic dels darrers temps de l'Edat Antiga. Entre d'altres, més de cent trenta textos i fragments paleocristians. S'han perdut unes dues-centes cinquanta inscripcions, moltes de les quals només coneixem per transcripcions o dibuixos realitzats a partir del segle XV. Les que s'exposen en aquesta sala del Museu constitueixen, només, una selecció del ric corpus d'inscripcions de Tàrraco, el més important d’Hispàniad'Hispània.<ref name=mnat4/>