Obre el menú principal

Canvis

16 bytes afegits ,  fa 1 mes
m
|esquerra|thumb -> |miniatura|esquerra
 
== Geografia ==
[[Fitxer:Rio Francoli Tarragona.JPG|esquerraminiatura|thumbesquerra|El riu Francolí al seu pas per Tarragona.]]
El municipi de Tarragona ocupa un total de 57,9 km<sup>2</sup>. Tot i pertànyer en la seva totalitat a la plana del [[Camp de Tarragona]], el terme tarragoní no és pas excessivament pla, sinó que mostra una forta dicotomia entre les dues parts en què queda dividit pel riu [[Francolí]]. El marge dret del riu és un territori gairebé pla i lleugerament ondulat que correspon a la depressió terciària del Camp de Tarragona, recoberta en bona part per materials [[Quaternari|quaternaris]]. La banda esquerra del riu, al contrari, presenta un relleu força irregular on s’alternen els turons, els pujols i les petites valls. Es tracta d’una alineació muntanyosa petita, on predominen els materials de l’era secundària, la qual pertany al mateix conjunt orogràfic del bloc del [[Gaià]], situat a la zona nord-est del Camp de Tarragona.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065297.xml|títol=Tarragona|consulta=14 de juny de 2016|llengua=|editor=Gran Enciclopèdia Catalana|data=}}</ref>
En el moment de l’[[Orogènesi alpina|orogènia alpina]], quan es van formar la [[Serralada Prelitoral Catalana|serralada prelitoral]] i la depressió del Camp, aquesta alineació muntanyosa (que reapareix al [[cap de Salou]]) formava petites illes, mentre la depressió era ocupada pel mar terciari. Un cop enretirat aquest, l'alineació ha restat com un seguit de pujols i turons que dominen la plana. La seva alçada arriba a 177 m en el punt culminant. El terme de Tarragona té una longitud aproximada de 14 km de costa, la qual repeteix la dicotomia entre els sectors occidental i oriental, descrita anteriorment.<ref name=":0" />
[[Fitxer:Portdetarragona.JPG|esquerraminiatura|thumbesquerra|Vaixells a la Marina Port Tarraco.]]
A la dreta del Francolí s’estén una costa baixa que va des del nucli de Tarragona fins al cap de Salou, formant un petit golf limitat per aquest cap i pels espigons del [[Port de Tarragona|port tarragoní.]] La platja d’aquest sector gairebé ha desaparegut a conseqüència de les ampliacions portuàries i de la instal·lació dels pantalans petroliers. A la banda esquerra del Francolí, la costa té una disposició molt irregular, amb alternança de petits sectors de costa alta, la qual coincideix amb els indrets on els turons arriben a la mar, i planes d’al·luvió, que corresponen a les valls que s’intercalen entre els pujols.<ref name=":0" />
[[Fitxer:Reflexe del Castell de Tamarit a la desembocadura del riu Gaià.jpg|esquerraminiatura|thumbesquerra|El [[castell de Tamarit]] a la desembocadura del [[riu Gaià]].]]
Finalment, més enllà del turó de [[Tamarit-Punta de la Móra|Tamarit]] s’ha format una petita plana litoral que correspon a la desembocadura del [[Riu Gaià|Gaià]]. L’espai que comprèn la ribera i llera del riu Gaià, entre la línia de ferrocarril fins al mar, està inclòs dins el [[Pla d'Espais d'Interès Natural|Pla d’Espais d’Interès Natural]] (PEIN). El terreny del territori de [[la Canonja]] és quaternari, format per al·luvions provinents de la [[Conca de Barberà]] i l’[[Alt Camp]] dipositats pel Francolí, però els punts més alts, on hi ha el nucli de la població i l’anomenat Coll Blanc, són formats per terra argilosa i molt compacta, anomenada vulgarment ''tapassot''.<ref name=":0" /> El terme ha estat sempre ric en [[Mina (enginyeria)|mines]] i afavorit per la proximitat de rieres, la qual cosa en delimita la configuració bàsica de les terres, majoritàriament de regadiu a la banda de ponent i de secà i garriga a llevant. La vegetació autòctona es compon de [[màquia]] de llentiscle i [[margalló]], i el [[pi blanc]] és la base de l’escàs bosc que encara hi resta. La major part del territori de Tamarit presenta una estructura semblant a la de la zona llevantina del terme tarragoní, ja que la configuració montuosa iniciada al tossal de Tarragona arriba a la mateixa riba dreta del Gaià. La part del terme situada entre els [[Turó de Costagrossa|turons de Costagrossa]] (100 m) i de [[Turó de Sant Joan (Blanes)|Sant Joan]] (87 m) i la ratlla amb el terme d’[[Altafulla]], és l’horta de Ferran i Tamarit, constituïda per la sedimentació dels materials aportats pel Gaià.<ref name=":0" />
[[Fitxer:Platja de la Móra.jpg|esquerraminiatura|thumbesquerra|269x269px|La [[Tamarit-Punta de la Móra|platja de la Mora]].]]
[[Fitxer:Tarragona - Rambla Nova 04.jpg|thumb|La Rambla Nova de Tarragona.]]
El litoral de Tamarit és una suma de platges i fronts rocosos; se'n destaquen les puntes de la Creueta i de la Mora, la cala del mateix nom, la platja de Tamarit i el penyal de la Roca de Gaià. L’espai de Tamarit-Punta de la Móra comprèn un tram de costa rocosa, amb un important valor biològic Al terme de Tarragona, immediatament a ponent de la ciutat, hi desemboca el riu Francolí, el qual en aquest tram final del seu recorregut porta un cabal molt escàs, que arriba a ser nul durant l’estiu. Això no obstant, com tots els rius mediterranis, té en determinades ocasions grans avingudes, algunes de les quals han produït estralls als conreus situats prop del riu i fins i tot al barri tarragoní d[[el Serrallo]].<ref name=":0" /> A l’extrem nord del terme, a la zona pertanyent a Tamarit de Mar, hi desemboca el Gaià, que apareix gairebé sec tot l’any a conseqüència de la construcció fa uns anys del [[Pantà del Gaià|pantà de Gaià]]. El terme és solcat també per diversos torrents, que només porten aigua en èpoques de pluges intenses i persistents. Les aigües subterrànies havien estat força abundants històricament a la riba dreta del Francolí, fet que permetia l’existència d’un sector d’horta, l’anomenada Horta de Tarragona. La sobreexplotació dels aqüífers ha fet baixar molt el nivell freàtic i, en conseqüència, s’ha produït la salinització de molts pous i la no potabilitat de l’aigua.<ref name=":0" />
676.099

modificacions