Síria: diferència entre les revisions

Els turcs van seguir sent amos de Síria fins a ser-ne expulsats pels anglesos, el [[1918]]. [[França]], ja des que va intervenir en el [[Líban]] per reprimir les atrocitats dels turcs, havia mantingut les seves reivindicacions polítiques sobre Síria, i la seva posició especial va ser reconeguda en l'acord anglofrancès del 1916. Segons això, els anglesos van abandonar el país, i el Suprem Consell dels aliats va donar a [[França]] el mandat sobre Síria. El 1928, l'Assemblea Constituent va redactar una [[constitució]], però aquesta no va obtenir l'aprovació de [[França]], la qual, el [[1929]], va dissoldre l'Assemblea. El maig del [[1930]] es va sancionar una nova [[constitució]]. El [[juny]] del [[1932]], Muhammah Alí Bei el-Abed era triat [[president]] de la república. En tractats signats a finals del [[1936]], [[França]] va prometre la independència total de Síria, en un termini de tres anys. El [[1938]], Síria es va veure obligada a cedir el sindicat d'Alexandria a [[Turquia]]. Produït el col·lapse de [[França]], Síria va quedar sota la dependència del [[govern de Vichy]]. El [[juny]] del [[1941]], forces angleses i de francesos lliures, després d'una breu campanya, van ocupar Síria i van anunciar solemnement la concessió de la independència. Reconeguda per les [[Nacions Unides]] la independència de Síria com a estat sobirà, els francesos la van evacuar el [[1946]].<ref name="WDL">{{ref-web|url = http://www.wdl.org/es/item/400/ |títol= Informe de la comisión encomendada por el consejo para el estudio de la frontera entre Siria e Irak |website = [[World Digital Library]] |data= 1932 | consulta= 2013-07-08 }}</ref>

 

 

En els primers anys després de la proclamació de la independència, la política interior del país va ser molt moguda. El 14 d'[[agost]] del [[1949]], el coronel Zaim, cap del govern, va ser assassinat. Es va formar un nou ministeri sota la presidència d'Hachem el-Atassi, tenint com a cap de l'exèrcit Sami el-Hinnani, que va dirigir la revolució contra Zaim. El 19 de [[desembre]] del mateix any, una segona revolució encoratjada pel coronel Adib Chichakli i promoguda quan l'Assemblea Nacional estava a punt de tractar la unitat dels països àrabs i de l'íntima col·laboració amb l'[[Iraq]], va apartar dels seus llocs de comandament Sami el-Hinnani i altres caps polítics. A conseqüència de nous cops militars ([[1951]] i [[1952]]), el coronel Adib Chichakli va assumir-ne tots els poders. El febrer del [[1954]], un cop militar fet pel coronel Mustafà Hamdum va obligar el cap de l'estat Chichakli a dimitir i a refugiar-se a l'[[Aràbia Saudita]]. Els revoltats van reconèixer com a president de Síria el polític Hachem al-Atassi, que estava desterrat. El mes d'octubre del mateix any, es van realitzar eleccions parlamentàries. El govern de Síria efectua amb el [[Líban]] converses polítiques i financeres per fixar la unió econòmica entre els dos estats.

 

== Geografia ==

En el país es distingeixen, d'oest a est, tres regions: a l'oest, es troba una plana litoral, separada de l'interior pel [[Jabal Ansaria]], una doble serralada a l'interior, de la qual sorgeixen diverses valls; el centre del país està format per un altiplà accidentat amb diversos pics volcànics i està recorregut de nord-est a sud-oest per una serralada en la qual es distingeixen diverses formacions: [[Jabal Abd al-Aziz]], [[Jabal Visir]], [[Jabal Buwaida]], [[Jabal Saar]], [[Jabal al Sarqi]] i [[Jabal Garbi]]; la regió de l'est està constituïda per la vall de l'[[Eufrates]]. Aquest és el principal riu que travessa el país, que penetra per l'est i surt pel nord-oest; també són importants els afluents [[Jabur]] i [[Orontes]], a l'oest. En l'extrem nord-est, la frontera amb Turquia la forma el curs del [[Tigris]]. A la part oest del país, el [[clima mediterrani|clima és mediterrani]], però a mesura que s'avança cap a l'est es torna més sec i càlid.