Alfred Hitchcock: diferència entre les revisions

A finals del 1922, la Famous Players-Lasky decideix aturar la seva producció a Islington. Un petit equip, del qual forma part Hitchcock, és retingut per l'estudi; i quan [[Michael Balcon]] funda amb [[Victor Saville]] i John Freedman una nova companyia independent, [[Gainsborough Pictures]], i roda la seva primera pel·lícula a Islington, Hitchcock és contractat com ajudant de direcció.<ref name=Rohmer155>[[#Rohmer|Rohmer - Chabrol]], pàg. 155.</ref>

El 1923, coneix la seva futura dona, [[Alma Reville]], en el rodatge de la pel·lícula de [[Graham Cutts]], ''[[Woman to Woman]]'', en el guió de la qual col·labora. Es casarà amb ella el 1926. Durant els seus anys de formació, es perfecciona en tots els àmbits: decorats, vestuari, guions... L'última col·laboració de Cutts i Hitchcock el porta a Alemanya el 1924, on treballa per la [[Universum Film AG|UFA]] com a decorador i després com a guionista. La pel·lícula ''Die Prinzessin und der Geiger'', del 1925, dirigida per Cutts i coescrita per Hitchcock, és produïda als estudis de Babelsberg a Potsdam, prop de Berlín. Hitchcock té llavors l'ocasió d'assistir al rodatge de ''Der Letzte Mann'', de l'any 1924, de [[Friedrich Wilhelm Murnau]]; quedarà profundament marcat per aquesta experiència i s'inspirarà en els realitzadors [[Expressionisme#Cinema|expressionistes]], sobretot Murnau, les tècniques del qual, més tard, l'inspiraran per a la concepció dels decorats de les seves pròpies pel·lícules, i [[Fritz Lang]]<!-- (veure, més a baix [[#Les influències d'Alfred Hitchcock|Les influències d'Alfred Hitchcock]])-->. Contràriament a altres realitzadors, el component literari dels quals està molt afirmat, Hitchcock continuarà sent sempre un amant de la [[tècnica]] i del perfeccionisme d'escenes molt complexes.

 

El 2 de desembre del 1926, Hitchcock, la carrera del qual sembla acabada, es casa amb la seva ajudanta, la muntadora i anotadora [[Alma Reville]], a l'església del Cor immaculat de Maria (''Church of the Immaculate Heart of Mary'', més coneguda com a ''Brompton Oratory''). Amb ella, té una filla el 7 de juliol del 1928, [[Patricia Hitchcock|Patricia]].<ref group="n.">Patricia Hitchcock, la qual actuarà en algunes pel·lícules del seu pare i es casarà anys després amb Joseph E. O'Connell, amb qui tindrà tres noies: Mary Alma O'Connell (després Sra. Stone), nascuda el 17 d'abril de 1953, Teresa «Tere» O'Connell (Sra. Carrubba), nascuda el 2 de juliol de 1954, i Kathleen « Katie » O'Connell (Sra. Fiala), nascuda el 27 de febrer 1959.</ref> Alma, amb qui Hitchcock restarà fins al final de la seva vida, hereta la vena del cinema del pare i es convertirà en la més propera col·laboradora del seu marit. Participarà en l'escriptura d'alguns dels seus guions i -encara que sovint el seu nom no aparegui en els crèdits- col·laborarà amb ell en la majoria de les seves pel·lícules.

===== Durant la Segona Guerra Mundial =====

====== Començaments americans amb David O. Selznick ======

:« [Selznick] era el Gran Productor. [...] El productor era el rei. La cosa més afalagadora que Mr. Selznick mai no hagi dit de mi -i això mostra el grau de control-... és que era l'''únic director'' a qui ''confiaria una pel·lícula''. »

<ref group="n.">« [''Selznick''] ''was the Big Producer.'' [...] ''Producer was king. The most flattering thing Mr. Selznick ever said about me –and it shows you the amount of control – he said I was the «only director» he'd «trust with a film»'' »

Des del final del rodatge de ''Secret Agent'', Margaret McDonell, cap del departament literari de Selznick, es posa en contacte amb Hitchcock per proposar-li nous projectes. El realitzador tria ''Oncle Charlie'', una història escrita per Gordon McDonell, marit de Margaret McDonell. Per escriure el guió del que serà ''Shadow of a Doubt'' (1943),<ref name="shadowofadoubt">{{ref-web |url = http://www.imdb.com/title/tt0036342| títol = Shadow of a Doubt (1943)|consulta =10 de setembre de 2011|cognom = |nom = |llengua =anglès|editor = Internet Movie Database|data = }}</ref> la seva segona pel·lícula amb la Universal, crida en principi a [[Thornton Wilder]], que es dedica a aquesta tasca entre maig i juny de l'any 1942. Abans d'acabar, tanmateix, el guionista decideix de manera sobtada comptar amb els serveis secrets de l'exèrcit. I des d'aleshores, la novel·lista [[Sally Benson]] i [[Alma Reville]] s'encarreguen d'acabar els diàlegs, i el rodatge comença el 10 d'agost del mateix any. Novament, nombrosos plans de ''Shadow of a Doubt'' seran filmats en exteriors, aquesta vegada a la ciutat de [[Santa Rosa (Califòrnia)|Santa Rosa]], al nord de Califòrnia.

 

 

{{article detallat| Shadow of a Doubt }}

La pel·lícula comença -després d'un pla mostrant un carrer en contrapicat sobre el qual desfilen els crèdits- amb l'assassinat d'un jove per dos dels seus companys. Aquests preparen, llavors, un sopar al qual són convidats el mateix vespre, al lloc del crim, els pares de la víctima, la seva amiga i un antic flirt d'aquesta. Entre els invitats, es troba igualment un dels seus professors, Rupert Cadell, que, observant el comportament estrany dels joves en el transcurs de la vesprada, començarà a sospitar l'impensable. Els dos homicides són interpretats per [[John Dall]] i [[Farley Granger]] i, en el paper del professor, la [[Warner Bros.|Warner Bros]], que va distribuir la pel·lícula, escull [[James Stewart]]. És la primera de les quatre pel·lícules que l'actor rodarà amb el director.<ref name="Rope" />

 

''[[La soga]]'' és la primera pel·lícula de Hitchcock rodada en color i constitueix també un exercici d'estil. Com ho havia fet alguns anys abans en ''[[Lifeboat]]'',<ref name="Lifeboat" /> el director es llança al desafiament d'un suspens metòdicament ordenat en un espai confinat. Experimenta igualment amb plans excepcionalment llargs -la pel·lícula en té onze en total, un per bobina- i alguns duren fins a deu minuts. D'una manera o altra, el cameràman de Hitchcock aconsegueix desplaçar de manera fluida a través del decorat la pesada i molesta càmera [[Technicolor]] i segueix l'acció contínua dels llargs [[Pla seqüència|plans seqüència]].

 

{{article detallat| Estranys en un tren}}

 

[[Fitxer:Robert Walker in Strangers on a Train trailer (2)..png|thumb|[[Robert Walker]] en ''Estranys en un tren''. El «dolent», un paper inusual.]]

En'' Estranys en un tren'',<ref name="Strangers">{{ref-web | url = http://www.imdb.com/title/tt0044079| títol = ''Strangers on a Train'' (1951) | consulta = | cognom = | nom = | llengua =anglès | editor = | data = }}</ref> Hitchcock combina nombrosos elements de les seves precedents pel·lícules. Dos homes es troben per casualitat en un tren i evoquen la idea de desfer-se'n cadascú de la persona que li planteja problemes. Mentre que per al primer, un campió de tennis (en el llibre, el personatge és un arquitecte), no es tracta més que d'una broma, el segon s'agafa la història del tot seriosament. Amb [[Farley Granger]] reprenent alguns elements del seu paper de ''The Rope'', el realitzador, en ''Estranys en un tren'', es continua interessant per les possibilitats narratives dels temes del xantatge i de l'homicidi. [[Robert Walker]], que fins aquí només havia interpretat papers de jove «de bona família», encarna aquí el «dolent».<ref name=Leitch322>[[#Leitch|Leitch]], pàg. 322</ref>

Des dels anys 1930, la idea d'adaptar un peça anomenada ''Les nostres dues consciències'', un drama catòlic escrit el 1902 per Paul Anthelme (pseudònim de Paul Bourde), dóna voltes al cap de Hitchcock; més d'una desena d'anys més tard, té finalment l'oportunitat de dur a terme aquest projecte.<ref name=Krohn48>[[#Krohn|Krohn (2008)]], pàg. 48</ref> La història és la d'un sacerdot, la consciència del qual el força a assumir la culpabilitat d'un crim perpetrat per un altre, un tema bastant delicat. A poc a poc, és concreta el projecte del que serà ''Jo confesso''.

 

 

{{article detallat|Jo confesso (pel·lícula)}}

{{article detallat|Alfred Hitchcock Presents}}

 

El director no abandona, però, la seva carrera en el cinema. El 1950, havia llegit la novel·la de Jack Trevor Story, ''The Trouble with Harry''. Abans de rodar ''To Catch a Thief'', demana a Hayes que treballi per a la seva adaptació. En compren els drets per 11.000 dòlars, malgrat el fet que, quatre anys abans, el comitè de lectura de la [[Paramount Pictures|Paramount]] hagués emès una opinió desfavorable en relació amb la novel·la, jutjant el seu humor massa fràgil, una mica estrany, i els seus personatges que s'assemblen una mica a extraterrestres.

 

El decenni comença amb dues pel·lícules generalment considerades com a obres d'art del director, ''[[Psicosi (pel·lícula 1960)|Psicosi]]'' (1960), protagonitzada per [[Anthony Perkins]] i [[Janet Leigh]], un dels principals èxits comercials de la seva carrera, la qual contenia una de les escenes més impactants de la història del [[setè art]]: l'assassinat de la seva protagonista a la meitat de la pel·lícula, Janet Leigh, a la dutxa, i ''[[Els ocells]]'' (1963), protagonitzada per [[Tippi Hedren]] i [[Rod Taylor]]. Les pel·lícules que seguiran seran menys personals, i potser també menys ambicioses. L'edat es comença a fer sentir; el cinema està en crisi a causa de l'arribada de la televisió a les llars, i Hitchcock ha perdut dos dels seus més propers col·laboradors: [[Bernard Herrmann]], el compositor, i [[Robert Burks]], el director de fotografia. Les pel·lícules realitzades després de ''[[Marnie]]'' (1964) no tindran la mateixa dimensió que les de l'«edat d'or» del realitzador.

 

Mentre llegeix l'apartat «Llibres» del [[The New York Times|New York Times]], Hitchcock es troba amb una excel·lent crítica de ''Psicosi'', un llibre de [[Robert Bloch]], basat en la història d'[[Ed Gein]], un assassí en sèrie. Compra la novel·la i anuncia a la seva secretària: «Tinc el nostre proper tema».<ref>Vídeo Bouzereau (Psicosi): entrevista de Peggy Robertson, ajudanta de Hitchcock.</ref> El que motiva, també i sobretot, el cineasta, és el desafiament de realitzar una pel·lícula tan eficaç com possible amb pocs mitjans. Atès que moltes males pel·lícules en blanc i negre i poc costoses resultaven un èxit en el ''box office'', es pregunta què passaria amb una pel·lícula rodada en les mateixes condicions, però realitzada amb cura.<ref name=Haimes/> Produïda amb un pressupost, en efecte, molt limitat –800.000 dòlars-, ''Psicosi'' és rodada amb l'equip de televisió d'''Alfred Hitchcock Presents'' en un terreny abandonat dels estudis Universal.<ref name=Leitch261>[[#Leitch|Leitch]], pàg. 261</ref>

 

En l'estrena als Estats Units, la pel·lícula és mal rebuda per la crítica,<ref>Crítiques del ''New York Times, Newsweek '' i d'''Esquire''.</ref> segons la qual no és a l'alçada de ''[[Fals culpable]]'', ''[[Vertigen, d'entre els morts]]'', ''[[Perseguit per la mort]]'', i d'altres pel·lícules de Hitchcock.<ref>Vídeo Bouzereau (Psicosi): entrevista d'Hilton A. Green.</ref> La raó probable d'aquestes reaccions és que els periodistes no han apreciat la pel·lícula en el cinema.<ref>Vídeo Bouzereau (Psicosi): entrevista de Joseph Stefano, guionista del film.</ref> El públic, tanmateix, va a la cita i la pel·lícula aconseguirà una recaptació de 40 milions de dòlars. Alguns espectadors, acostumats a veure un Alfred Hitchcock divertint en la televisió, resten sota el xoc davant la violència, del tot inesperada, de la pel·lícula. Hitchcock, forçat a explicar-se, dirà en una entrevista que ''Psicosi'' no és «més que una broma».<ref name=Haimes/> Al mateix temps, s'alegra d'aquest èxit. A Europa, la pel·lícula és aclamada tant per la crítica com pel públic.<ref>Crítiques del ''New York Daily News'', ''New York Daily Mirror'', i ''Village Voice''.</ref> La violència sense precedents de l'escena de la dutxa, la desaparició brutal de l'heroïna després de només algunes escenes, les vides innocents escurçades per un homicida emprenyat, totes característiques de ''Psicosi'', seran copiades en nombroses pel·lícules de terror.<ref name=Leitch262>[[#Leitch|Leitch]], pàg. 262</ref> Després d'haver acabat ''Psicosi '', Hitchcock marxa a la Universal, per a la qual rodarà totes les seves altres pel·lícules.

 

Hitchcock té, llavors, dificultats per trobar un nou tema.<ref>Vídeo Bouzereau (Ocells): entrevista de [[Patricia Hitchcock]]</ref> Comença a treballar amb [[Joseph Stefano]] sobre el guió de ''[[Marnie]]'', pel·lícula que havia de marcar la tornada a la pantalla de l'actriu fetitxe del realitzador, [[Grace Kelly]]<ref name="truffaut"/> que, tot i ser princesa de [[Mònaco]], estava disposada a acceptar-ho,<ref name="kelly">Vídeo Bouzereau (Marnie): entrevista de Joseph Stefano, « [[Grace Kelly]] »</ref> però al capdavall, declinarà l'oferta.<ref name="kelly"/><ref>Vídeo Bouzereau (Marnie): entrevista de [[Patricia Hitchcock]], «[[Grace Kelly]]».</ref> Decebut però no desanimat, el realitzador, per al seu 49è llargmetratge en el cinema, es gira llavors cap a l'adaptació d'<nowiki/>''Ocells'', una novel·la de [[Daphne du Maurier]]<ref>Hitchcock ja havia realitzat l'adaptació de dues obres de Du Maurier: ''[[Jamaica Inn]]'' el 1939 i ''[[Rebecca (pel·lícula)|Rebecca]]'' el 1940, malgrat que no sentia particularment afecte pels seus escrits {{ref-web | url = http://www.tcm.com/thismonth/article/?cid=66940&rss=mrqe | títol = ''The Birds'' | consulta = | cognom = Stafford | nom = Jeff | llengua = | editor = Turner Classic Movies | data = }}</ref> publicada el 1952 en la revista femenina "[[Good Housekeeping]]". Pensa, en principi, fer-ne un episodi d'<nowiki/>[[Alfred Hitchcock Presents]]'', però, després d'haver sentit que a Califòrnia una dona havia estat realment atacada per ocells, es decideix, malgrat les dificultats que implica i, sens dubte, en part a causa d'aquestes, a convertir-ho en l'argument del seu pròxim llargmetratge.<ref>Vídeo Bouzereau (Ocells), part 1: entrevista de Robert Boyle «A la recerca d'un nou argument... »</ref>