Clavicèmbal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Revert
m |esquerra|thumb -> |miniatura|esquerra
Línia 4:
 
== Història ==
[[Fitxer:MDMB 418, clavicèmbal, Christian Zell, Museu de la Música de Barcelona.jpg|esquerraminiatura|thumbesquerra|Clavicèmbal, Christian Zell, [[Museu de la Música de Barcelona]]]]L'origen del clavicèmbal, tot i que poc clar, es pot situar a l'alta [[edat mitjana]]. Les primeres referències escrites daten del [[segle XIV]], una època en què es realitzaren avenços en maquinària i rellotgeria i, per tant, és possible que s'adaptés algun tipus de mecanisme als saltiris. Un manuscrit llatí de [[Henri Arnault de Zwolle]] (''circa'' 1440) presenta alguns diagrames detallats d'un petit clavicèmbal.<ref>{{Ref-llibre|cognom=L.|nom=Kottick, Edward|capítol=From psaltery and monochord to harpsichord and virginal|títol=A history of the harpsichord|url=https://www.worldcat.org/oclc/49681161|edició=|llengua=anglès|data=2003|editorial=Indiana University Press|lloc=Bloomington|pàgines=9-26|isbn=0253341663}}</ref>
 
Els primers clavicèmbals complets que es conserven són d'origen italià, el primer dels quals data de [[1521]]. Malgrat tot, no ens aporten dades sobre l'origen de l'instrument, ja que es tracta de versions acabades i perfeccionades de l'instrument. Aquests primers clavicèmbals italians, d'un sol manual (un sol teclat), són de construcció força lleugera i amb una tensió de les cordes relativament baixa. Aquest estil es mantingué a [[Itàlia]] durant segles i per això, en general, els clavicèmbals italians tenen un so agradable però poc espectacular i són especialment adients per a l'acompanyament i el [[baix continu]].